Una caminadeta pel Cap de Creus
Ja fa uns dies vaig aprofitar una tarda per anar a caminar pel cap de creus, concretament la zona escollida va ser els voltants del monestir de Sant Pere de Rodes. Addicionalment tenia l'objectiu de buscar les zones d'escalada que s'amaguen per aquestes contrades.
Aprofitant que estaven rodant un espot i no deixaven arribar a Sant Pere de Rodes, vaig aparcar el vehicle i em vaig decidir a arribar al Castell de Sant Salvador per la via ràpida... i seguint els versos d'Antonio Machado... "caminante no hay camino, se hace camino al andar". Total.. que al mapa sortia una carena on des de baix no s'apreciava vegetació massa abundant.. ERROR !! La frondositat del matorral de la zona era increible i em va deixar les cames esgarrinxades de valent tot i portar pantalons llargs, pero bé l'excursioneta s'ho va valdre.
Sortint del parking del km 8.2, vaig seguir un caminet marcat que menava fins a l'ermita de Santa Helena, aqui ja trobem les primeres construccions interessants de l'epoca medieval. D'allí em vaig decidir a tirar carena amunt en direcció al Coll del Mosquit, des d'on ja un caminet poc fresat et permet arribar fins al Castell de Sant Salvador. Interessant fortalesa aquesta, es mante bastant en peu les parets, i et fa gaudir d'unes vistes increibles sobre la plana de l'empordà, el cap de creus, el monestir de Sant Pere de Rodes, el golf de Roses, el Montgri al fons.....
El Castell de Sant Salvador vist des de la carena de la serra de Santa Helena, i el Fitó amb l'ermita de Sant Onofre al fons a l'esquerra.
Aqui vaig fer la primera parada tecnica... m'havien comentat que teniem vies a la cara EST del castell, després d'acostar-m'hi observo que si hi ha algo... serà desequipat. Això si... escalant aquelles parets t'has de sentir com un autentic assaltant del castell doncs la reunió s'haurà de fer al capdamunt de la muralla.
Vist que aquesta zona no presenta massa interés escalador... em decideixo també camp a través a dirigirme fins a l'ermita de Sant Onofre, en direcció SUD. Aquesta ermita es molt molt visible doncs l'acaben de pintar de blanc.. i resalta en el paisatge de forma important. En teoria per els voltants de l'ermita hi hauria d'haver alguna zona... jo recordo que després de les multiples esgarrinxades vaig decidir que ja n'havia tingut prou... i vaig seguir per la pista fins a l'area d'esbarjo de Mas Ventós.
Les increibles vistes al golf de Roses des de l'ermita de Sant Onofre i el Castell de Quermançó
Segons sembla en les parets del Fitó just al capdamunt de l'ermita hi hauria d'haver alguna via, jo unicament em vaig enfilar a dalt de tot on trobem una corda fixa per pujar fins dalt (no es necessaria, pero dona més seguretat). Això si.. a la cara Nord tenim algunes fisures que estarien guapes de pujar a cops de friends i tascons... Al arribar a casa em vaig adonar que a la web de l'ajuntament del port de la selva indiquen que es pot aconseguir més informació de la zona de Sant Onofre trucant a l'Oficina de turisme del municipi (a anotar per quant hi tornem).
Total... un cop al cotxe, com que no n'havia tingut prou em vaig acostar al Castell de Quermenço (al costat de Vilajuiga) on també trobem alguna via fàcil a les parets que rodejen la fortalesa. Sobre el castell comentar que esta en proces de restauració per lo que les reunions de les vies si hi eren han estat desequipades.
En definitiva una excursioneta molt interessant per aquells als que no li importa que no hi hagi camí definit...
