Espeleo pel garraf

[28 i 29 d'octubre]

El dissabte fem una sortida inicial a fer proves amb els diferentes aparells utilitzats en espeleologia: dressler, puny, crol, aixi com de les diferents tecniques de progressió, descens, pas de nusos, canvis de sentit..

El lloc escollit, la zona d'escalada de Can Roca a Castelldefels, es una zona interessant, fa temps que no passava per alla i crec que serà hora de tornar-hi proximament, que hi han algunes vies que fan bona pinta.

La jornada ha estat molt divertida, sobretot quan en alguna situació algun company quedava bloquejat en posicions incomodes, moment en que t'entra un cert estres, i has de remuntar de nou per poder superar la instalació de la paret.

El diumenge ens dirigim al massis del Garraf.. aquest massis calcari esta més foradat que un formatge de gruyere, segons m'han comentat hi han documentats més de 200 avencs, alguns de certa profunditat. Des de fa poc pots veure pel parc natural tot de cartells que informen de la presencia d'aquestes formacions geologiques, segons es veu a un ciutadà se li va caure a l'avenc del Llamp el seu gos (s'ha de dir que veient el forat de l'avenc, se n'ha de tenir ganes de caure) i va muntar un ciri que deu n'hi do, fins i tot algun politic es veu que va aprofitar per fotre canya des de l'oposició indignat de l'existencia dels forats i demanant que fossin tapats !! increible !!

Cartell que pots trobar per tot el parc indicant la presencia d'avencs

Be, ja relatiu als avencs que hem visitat:

• Avenc Emili Sabater: -40 m [topo]. Aquest avenc consisteix en un gran pou que baixa, a continuació es pot seguir per unes gateres (galeries estretes), pero com que el dia es llarg decidim no entrar més endins (s'ha de dir que hi ha un pas conegut com el tap de xampany, on un ja es pot imaginar perque es diu aixi).
  

Entrada de l'avenc

L'avenc des del fons del pou

• Avenc d'en Passant: -34 m [topo]. Aquest avenc ja te més gracia, una vertical més gran i un petit pas pla per arribar a aquest segon pou. Com a curiositat remarcar, que el que semblava una guineu havia tingut un accident recentment com aixi ho demostraven les restes que hem trobat al fons.

A l'interior de l'avenc

Pujada fins el tram intermig, amb el passama muntat

Després d'aquesta matinal d'avencs, fem un dinar al passeig de pic de matell i una conversa amena sobre situacions viscudes a l'interior de cavitats, un dels veterans van estar 5 dies a l'interior d'una cavitat en espera de rescat al quedarse sense sistema d'iluminació, pero tambe s'ha de dir que eren altres temps, ... en que els dispositius de socors no eren els d'avui en dia.

+info: Topografies dels avencs del garraf. [link]

Espeleologia Cueva del Molino de Aso

[21 d'octubre]

Avui he realitzat la primera sortida del curset d'espeleo del CEGracia. Hem anat a aquesta cova horitzontal, de gran bellesa i molt recomanable.

La cavitat es composa d'un recorregut de més d'1 km a l'interior de pedra calcaria cretacica. Es una cavitat amplia, amb sales extenses de fins a 15x20m amb algunes galeries de 80 o 140m. Durant la major part del recorregut seguim el curs d'un petit riu que forma gorgs impresionants i formacions descomunals. En el nostre cas, les pluges dels dies anteriors ens aboquen a una quantitat d'aigua considerable, que contrariament al que pensariem dona una bellesa increible al conjunt.

Acces: D'es d'Escalona seguir la carretera del cañon d'añisclo fins al parquing del Molino de Asó, d'alla seguir el circuit marcat, just abans de travessar el riu surt una vertent del cami a ma esquerra (algunes marques taronjes disperses) que puja fins a l'entrada de la cova molt gran i evident.

Cova:
Pas relliscos on s'evitava entrar al caudal del riu.

Nou tram molt guapo, semblaque no, pero hi havia una profunditat considerable

Formacions curioses a una de les sales mes grosses del recorregut (columna al fons, torre a primer pla)

Aqui comença el tram de sostre més baix, grimpadeta i a remullar-se !!

En aquests trams més baixos la bellesa del recorregut es impresionant.

En aquest tram, ens hem de remullar per força, doncs caldra aprofitar la produnditat que ens porporciona el rierol.

Un dels trams on et remulles més, pas obligat on es passa bastant just, en cas de crescuda d'aigua pot ser necessari fer una remulladeta important.

Durada: Depen del temps esmenat en admirar el0. Nosaltres la vam fer amb unes 3-4h a l'anada i 2 a la tornada.

Molt recomanable, pero necessari el llum de carburer, amb un frontal normal no s'aconsegueix la mateixa quantitat de llum i apart dels inconvenients d'orientació no es podria apreciar plenament la bellesa del recorregut.

p.d.: Tenim algun cartell a la sortida que prohibeix la espeleologia al parc, aixo es refereix al sistema S1, no quedant dins aquesta prohibició la zona periferica on ens trobem.

Informació: Atenció del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. Important consultar estat de la cova en cas de pluges en els dies precedents.

Escalada a Solius

[14 d'octubre]

Avui ens hem decidit a tornar a fer friki... aixi que ens decidim per anar a Solius que fa temps que no hi anem. Ens havien dit que els forats de la carretera estaven tapats.... pero nomes els més importants. Un cop a les roques trobem bastanta gent a la zona... fins i tot algun conegut i tot.

Be, centrant-nos en el que ens importa avui hem començat com de costum a Roca Ponça OEST:

• "El Drac", V/V+. Via fàcil surt be, només amb una petita relliscada no esperada. L'Albert la puja de primer sense problemes.

Passem a continuació a l'Espero SUD on fem:

• "La Polvera", IV/V+. Facileta sobretot a la zona superior on la roca s'ajeu bastant.
• "El pol pe lluna"???, 6b. Es la que ve a continuació, molt dura la sortida una mica desplomada, apart d'aixo es fa bastant be. La teniem muntada per dalt, esperant algo bastant dificil, per lo que teniem dubtes de que fos realment aquesta (tambe perque esta muntada i a la ressenya parla de portar ferralla).

L'albert al peu de la via que identifiquem com a "el pol de la lluna".

Donem per acabada aquesta zona i ens passem a l'agulla de dalt OEST:

• "Triblobite Jones", V. Observant el dibuix veiem que hem fet una variant que no passa pel mig de la balma, per aixo ha estat bastant facil. Muntada per dalt, ens decidim a probar just pel mig a veure que tal.
• "Triblobite Jones", V+/6a. Te el pas de sortida de la balma bastant dur i a continuació bastant en equilibri pero surt be en top-rope.

Les balmes caracteristiques de la Triblobite Jones

Com que la zona d'assegurament esta just passada la corda fixa, es poc agradable assegurar des d'alla i la corda arrossega bastant aixi que ens canviem de nou de sector per anar al sector de l'agullola SUD:

• "Super Mariano", 6a. Una sortida dureta, segueix amb plaques d'adherencia amb equilibri, pero surt be.
• "Variant de la filla de la Pepa", 6a+. Provem nomes la sortida aprofitant que baixant de l'anterior posem les 3 primers xapes. Bastant dureta... s'allarga a una ma amb un bloc d'aquests de quartz que et deixa la ma feta caldo.

Els dos a peu de via de la "Super Mariano"

Un cop acabada aquesta.. decidim tornar cap a casa... que ja es tard. Ha estat una bona jornada a les roques de solius.

Apala.. a tibar fort.

2 dies per Andorra

[12 i 13 d'octubre]
L'objectiu marcat per aquest pont es centrava en fer la cresta Salenques-Tempestats (tota una clasica) amb bivac intermedi inclos. Les previsions incertes de la meteo ens porten a cambiar el nostre objectiu cap a algun cim més auster. Finalment ens decidim per la Cresta dels Malhiverns [Vertex.185] al Coma Pedrosa pel dijous i la Serra de Tristaina [Vertex.185] pel divendres. Tot i això.. el nostre objectiu no es veurà complert en cap dels dos casos per les condicions meteorologiques.

Dimecres:
Sortida a les 20h de Girona ciutat amb un xim-xim de pluja i uns 25ºC. Arribem a l'estació d'Arinsal amb una temperatura d'uns 5ºC. Portem la tenda, pero per la mandra de muntar-la acabem fent bivac al porxo d'un hotel tancat.

Dijous:
El despertador sona a les 7h30... pero no arrancarem fins ben entrat el mati... la continua pluja que va caient no invita a sortir. Centrem l'objectiu en el Coma Pedrosa pero acabem visitant el refugi de Coma Pedrosa on dinem per despres baixar de nou per la vall de Coma Pedrosa (molt agradable a la tardor) i remuntar la vall fins al pla de l'estany. En els punts alts ens trobem en la cota de neu, ens informen que per les parts altes el gruix es considerable. Un cop a baix... observem el brutal desviador d'allaus que han instalat a la zona i marxem cap a Arcalis on dormirem de nou refugiats per les instalacions de l'estació d'esqui.

Divendres:
Avui es desvetlla un dia bastant agradable, recollim campament i ens decidim a pujar al Tristaina, ja nomes sortir trepitjem neu... per lo que ja veiem que la jornada no sera tant placida com esperavem. Al final veiem els bonics estanys de Tristaina.. plens de gent tot i la nevada caiguda. Ja a l'estany de dalt ens decidim a modificar una mica l'itinerari escollit i anem a pujar al port de l'Arbella on es veia una bonica canal de pujada. Amb piolet i pal acabem arribant al port on no paren de caure trossos de glaç del pic de l'Arbella, degut a l'intens sol que hi ha avui. D'aquest punt unes magnifiques vistes a la vall francesa.

D'aquest fem la petita carena que sense ser massa complicada ens fa estar atents per la quantitat de neu acumulada. Ja al port d'Auzat declinem la opció de pujar al Tristaina.. i ens decidim a baixar cap al cotxe. Aprofitem la quantitat de neu i el temps disponible per fer unes practiques d'ensamble en baixada.

Un cop al cotxe.. un bon dinar i cap a casa falta gent.

A destacar:

Refugi lliure de Coma Pedrosa: en molt bon estat, 6 places en lliteres (amb aillant inclos), taula i llar de foc.

Cabana de pastors de Coma Pedrosa: en estat més precari... pero eventualment acceptable. (4 places máxim) amb llar de foc.

Borda de la Curuvilla: estava ocupada.. pero diria que era bastant acceptable.

Refugi lliure del pla de l'estany: en molt bon estat, 6 places en lliteres, taula i llar de foc.

Cabana de pastors del FontBlanca: des de fora es veu molt acceptable.

Escalada a Montgo

[8 d'octubre]

Despres del tute d'ahir a Sadernes, ens decidim per anar a escalar a Montgó amb el meu germà Albert. Ja fa temps que coneixiem de l'existencia d'aquesta petita escola d'escalada.. pero encara mai haviem tingut l'ocasió de visitarla, i des de la publicació al blog d'en PGB d'unes ressenyes ens feia més curiositat.

Tot i aixo ja me n'havia parlat fa temps en Josep Mª que la zona desplomaba la ostia.. que els mosquits eren abundants i que era una zona que ell no recomanava massa.

En aixo arribem a la cala montgo.. i seguim pel cami de ronda.. i arribem despres d'una desgrimpada a peu de vies.. i ondia si desploma, deu n'hi do. Examinem la zona.. i esta tot ple de salt, per lo que rellisca bastant. Aixi que decidim a muntar per dalt.. i deu n'hi do com estan les reunions... fan una mica de "guiñe". A destacar que hi ha alguna via més de les que es marquen a aquella ressenya.

El resultat del mati es:

• 2a per la dreta (6b): unicament es via de força, els cantos bonissims si no fos per la sal que et fa relliscar bastant. Surt en top-rope sense caiguda.
• 5a per la dreta (6a+): els cantos ja no son tant bons i la sal es fa notar.. ens fa pal netejar els cantos be per a ferla i acabem provant la del canto. Sense sal no seria molt complicada.
• 4a per la dreta (6a): fem el primer tram.. ens notem cansants i decidim marxar.
• Visita a la torre i instalacions militars de la punta montgó.
• Una remullada a la cala montgó deserta de gent... aixo si que es un plaer.
• Un gelat i una canya al bar.

Ressenyes en format PDF

Donat que els links directes del servei box.net no permeten fer actualitzacions sense trencar el link, posaré els links actualitzats en aquesta pàgina:

Ressenyes del Begis (link pdf)
Base de les ressenyes publicades a l'Agullola del GEIEG per Pep Angelats i actualitzada alguna via per comentaris publicats.

Ressenyes de Beuda (link pdf) ACTUALMENT HI ESTA PROHIBIDA L'ESCALADA
Ressenyes actualitzades d'aquesta escola per Sergi, Xef, Roger, Buitre, i Jordi. Actualment encara s'esta equipant alguna via addicional al sector Jamaica, per lo que caldrà estar atent a possibles actualtizacions.

Ressenyes de Rocamaura (link pdf)
Ressenyes provisionals actualitzant les ressenyes que hi han per internet d'aquesta escola de l'Empordà, falta actualitzar amb més dades alguns dels sectors.

Ressenyes de la Muntanya Gran d'Ullà (link pdf)
Ressenyes de la Muntanya d'Ullà al Montgri, foto digital sobre la fulla original de ressenyes dels equipadors. Més info al blog d'en PGB.

Ressenyes de Montgrony. Sector de la vena (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona de Montgrony publicades a la revista l'Agullola del GEIEG, i realitzades per Jordi Cruz a data estiu 2005.

Ressenyes de Montgrony. Coll de Merolla (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona de Montgrony publicades a la revsita l'Agullola del GEIEG, i realitzades per Jordi Cruz a data hivern 2006.

Ressenyes de Coll d'Ares (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona a cavall entre Catalunya i França, publicades a la revista l'Agullola del GEIEG a data de tardor del 2006 per Jordi Cruz.

---

Altres ressenyes externes de la zona de girona:

Ressenyes de Costoja (link pdf)
Zona a la frontera amb França, ressenyada per un membre del Club Alpi Capmany, per accedir a les ressenyes es la secció de muntanya, apartat ressenyes.

---

Altres ressenyes que no son de Girona:

Ressenyes de Paret de les Bruixes a Terradets (link pdf)
Ressenyes d'aquesta zona d'escalada esportiva de Terradets, publicades a la revista l'Agullola del GEIEG a data de hivern del 2005 per Jordi Cruz.


En breu possiblement es publiquin altres zones proximes a Girona.

Afegides més ressenyes de la revista Agullola gràcies a Josep Mª.