Easter Holidays (III): Gaudint de les escalades al Ponoig, via las Hadas

Després d'unes hores de cotxe.. arribem a Polop de la Marina i cap al parking superior de la urbanització, just al peu del Leon Dormido. Només arribar ja de fosc.. apreciem que una cordada de 3 esta penjada al mig de la paret.. en tenen per estona i de fet faran nit per allí dalt.

Nosaltres ens posem a fer bivac al parking i... ventada increible a mitja nit, semblava que volaria tot, pero al dia seguent el dia s'aixeca prou calmat.

Inici de la via.. i ja a certa alçada

Per al dissabte ens decidim per vies al Ponoig mateix... amb en Juanjo fem cordada a la classica Las Hadas, mentre que en Marc i en Jordi s'en van a tibar de valent a la Cocidito Madrileño. Realment son vies bastant diferents... mentre que la nostra es de grau assequible i de catxerrajar a dojo, la dels companys es de caire més esportiu a gaudir de tibar de gotetes d'aigua. Ambdues ressenyes les trobarem a onaclimb.

Diversos trams de l'escalada

De les Hadas indicar que es una via que ofereix alguns llargs increibles, mentre que en alguns trams esta més trencada i herbosa (sobretot a baix). De totes maneres et deixa amb molt bon gust de boca i es llarga per disfrutar durant una bona estona.La via la vam començar per el llarg que marca com a original (inscripció a peu de via) en un tram més herbos seguint el camí més net. A mesura que avancen els llargs va desapareixent la vegetació, i ens acostem a la zona del gruyere, forats i forats a la roca, enmig d'aquests trobem el sisé llarg, passos atletics sobre cantos una mica sobadets (l'únic punt on he trobat la roca algo pulida) i que et deixen ben content... el seguent tram interessant es la flauta !! un tram realment divertit per lo facil que es.. fins i tot el tram d'Ae ha de ser perfectamen forçable en lliure tot i que nosaltres ens hi vam moure a cop d'estrep, i l'arribada al BALCÓ... amb majuscules !! aqui vam fer una aturada perque el lloc s'ho valia !!

L'inici de la flauta i en juanjo al Balco amb Benidorm al fons.

A partir d'aquest tram ja bastant enlaire.. arribem a dos llargs el desé i onzé, que empalmats et deixen un llarg dels bons... canto guapissim amb pati imponent... divertidissim, segueix el tram del muro de los buzones.. on esperava més, tot i que les busties son de campionat. I per rematar... un llarg d'antologia: LA ARISTA AFILADA, increible cresta de IV amb pati del bo i afilada com un ganivet !! Fins i tot els companys de la cocidito... cuits com estaven a dalt.. van estar temptats a deixar la seva via i pujar per aquesta aresta increible.

Juanjo direccio al Muro delos Buzones, la Arista Afilada i les Chips Ahoy quines galetes !!!!

Acabada la via... baixada per els rapels equipats entre la Torre de en medio i el Tozal, indicar que tot i que el llibre posi que hi han dos rapels, aquests son 3, tot i que el primer de uns 10m es evitable desgrimpant... i als dos seguents es poden empalmar amb cordes de 60 llargues... des del segon dels rapels... encara recordo la conversa de tots al flipar de que allo fossin 40m com deia el llibre... pero un dels vascos es va tirar avall i va comprobar que efectivament les cordes arribaven ben justes.. jo no ho hauria vist gaire clar.

Algunes instantanies dels companys als primers llargs de la Cocidito Madrileño

Despres arribem al cotxe.. i cap al bar a celebrar-ho... que avui hem gaudit tots!!

Easter Holidays (II): Un stop a mig cami, la K.R.T.

En el nostre viatge cap al Sud vam parar als Ports, hi ha forces propostes de via llarga... pero indubtablement tothom recomana dues vies: la K.R.T a la roca dreta de les valls i la Mas Colomer a les Roques de Benet. Nosaltres vam fer parada a les valls... i vam muntar dues cordades, mentre en Juanjo i jo feiem la K.R.T., en Marc i en Jordi es van posar a la Manel Muñoz. Per cert.. cal dir que la tria es va fer perque aquestes son les dues vies que es proposen a les cent millors d'en Soldevila.

La Roca dreta de les valls... una panoramica de les valls i en juanjo arribant a la R3

De la K.R.T indicar que es una molt bona via, almenys nosaltres la vam disfrutar a tota pastilla... i no era per menys la temperatura era prou acceptable, pero la ventada era imponent i a la que et poses de ple en l'esperó no venia gaire de gust quedar-se esperant a la reunió. De la via destacar que esta completament equipada, el primer llarg el titllen de 6b+/Ae, nosaltres el vam fer a cop d'estrep i A0 en la majoria de trams. Després segueixen plaques de conglomerat, amb bona roca gens trencadissa i amb passos molt agradables. Molt guapo el tercer llarg, que s'ha de treballar la pila... per arribar a una reunió comodissima. Després ja ens posem de ple a l'esperó. Un curt quart llarg ens portará a la vertical sortejant la part més dreta i els ultims llargs ja més facilets ens portaran fins al cim.

Que dur es aixo de començar amb Ae, l'estrep marca la ventada que deixa les mans glaçades, de totes maneres la via deixa vistes espectaculars com en juanjo saludant a la R4.

En resum una via molt recomanable, i que ens va deixar amb bon gust de boca; la llastima es que segons diuen de millors no n'hi han gaires per la zona.. Això si la solitud de la zona i les increibles vistes als meandres dels riu, a la verdor de la vall i les ruines de masies... molt molt agradable.

Jo mateix arribant a la R2 i més endavant arribant a la R6. Des de dalt.. les panoramiques segueixent molt fotogeniques

De la via dels companys... indicar citant el foro de piades d'en Marc: "De la Manel Muñoz que voleu que us digui,llevat de la placa de 6c la resta no ens va agradar massa.Localitzem el peu de via bé perquè hi ha una xapa fixe de color daurat mentre que la via es troba equipada amb espits més vells.La fem amb les cintes i un estrep pel pas d'Ae del segon llarg.La via deu ser un V+ obligat peró a l'últim llarg hi ha un pas(per sortir d'un sostret) que potser obliga a 6a."

Fanatisme per les Chips Ahoy... i foto de cim més propia de l'everest !!

Acabades les vies... no dona temps ni a fer el toc al bar.. que ja agafem l'AP-7 direcció al Ponoig. Això d'anar amb fanatics... es el que te jeje

p.d.: trobarem ressenya tant de la KRT com de la Manel Muñoz a onaclimb, com sempre !!

Easter Holidays (I): Montserrat's

Aquesta setmana santa tocava esqui de muntanya per els Domes de Miage, malhauradament la meteo no acompanyava, i vam buscar plan alternatiu. Aquest plan va consistir en 5 dies seguits d'escalada via llarga... feia temps q no feia un intensiu d'aquests !!!

La jornada comença el dijous amb la visita matinal a Montserrat amb en Juanjo i en Joan, l'objectiu: la ven suri ven a la bandereta; pero al arribar fa bastant de fred, i en aquesta via no toca el sol fins ben entrat el matí.
Així que... canvi de plans: ens n'anem a la Mompart a la Miranda de les Boïgues. La via es força interessant, sobretot el segon i tercer llarg que ens ofereixen diedres bastant divertits, molt guapo el diedre del segon llarg i el pas de 6a a mig diedre del tercer llarg.

En Juanjo mostrant el recorregut.. en Joan en plena acció i el trio calaberas amb la Saca Gran al fons

Un cop a dalt de la miranda, veiem que segueix l'ambient fred, pel que desistim d'anar a fer l'objectiu del dia; ens mirem l'entorn i veiem una agulla que sembla bastant assequible per ferla sense ressenyes, resulta que al final fem la via Aresta Brucs a la Saca Gran. Via divertida i facileta, algun aleje tipic montserrati pero el grau ho permet.

Foto contra foto, i foto de cim

Acabem les vies i rapid cap a casa que marxem a la tarda amb en Marc i en Jordi cap al sud a escalar. Aps... a l'últim moment en Juanjo decideix que s'apunta.. el plan es dels bons... escalar, escalar i escalar !!!!

mmm, les ressenyes.. a Onaclimb i al Kpujo com sempre !!

Mas Brullet: Retorn a la via llarga

Aquest diumenge, tornem a la via llarga despres d'un llarg parentesis... ja casi no recordava l'última piada de llarga, que va ser ni més ni menys que a finals del desembre passat a Vilanova.

La prespectiva de la via des de Santa Cecilia, l'imponent primer llarg i la Montse en la guapa bavaresa del segon llarg.

Això si, la reentré ha estat amb una classica de les bones... la Mas Brullet al Serrat del Moro, molt recomanable tot i que estigui una mica sobadeta. Te llargs realment interessants i divertits !!

L'equip content a la R2, i el genial balco que forma aquesta reunió.

Així diumenge de bon mati quedem amb en Juanjo i la Montse per anar cap a Santa Cecilia, on ens rep una ventada de les bones... tot i que fa sol, el vent es fort i la sensació de fred es deixa notar. L'aproximació tot i que curta.. ja ens fa entrar en temperatura, i quan observem la magnificencia del primer llarg l'emoció corre per dins!! quina fisura més guapa. M'hi poso de primer, i la vaig treient fins que alguna relliscadeta (esta algo sobada) em posa a to.. i acabo fent algun A0.

En Juanjo i la Montse en el seté llarg, i jo barallant-me en artifo en la bavaresa/empotrament del nové llarg

La via transcorre basicament per fisures, bavareses empotraments... combinats amb algun llarg menys interessant. Remarcar el primer, sete i nove llarg com els més interessants. En aquest ultim arrives ja cansat i et trobes un fisuron amb seguros mediocres, on nosaltres vam pujar a base d'artifo...

En Juanjo iluminat amb la visió de la fisura, la Montse en plena feinada i la cordada a dalt de tot.

Acabada la via.. baixem pels dos rapels que ens acosten a la base de la canal de St. Jeroni, i cap a casa.. que avui ha estat una jornada llarga !!

Bellavista returns

Aquest diumenge tenia ganes d'escalar.. la meteo no es presentava massa atractiva, pel que inicialment em va costar trobar gent per anar a tibar. Finalment, el meu germà va dir que s'apuntava i ens vam decidir a tastar de nou aquesta zona tan guapa que es Bellavista.

Mentre ens acostem.. somriures !! a la Garrotxa tenim un dia esplendid i el sol sembla que escalfara una mica i tot. Pero com que tot no pot ser positiu... si que cal destacar que tant l'Albert com jo estem una mica cansats.. i l'aprox ens deixa cansadillus.

Ens posem en un 6a, alguns li diuen V+, i deu n'hi do.. algun passet costa lo seu i fa que t'ho pensis una mica i tot. Baixo de la via animat.. el 6c de la fisura em crida l'atenció, l'últim cop vaig ser incapaç de resoldre el pas a mitja via i vaig suar a la fisura superior. Primer pegue.. em penjo al pas quan ja el tenia mig resolt.. m'ho torno a mirar... sera aquesta nyapeta.. o potser aquesta mitja orella.. no trobo la sequencia.. i pujo a cop de cinta. La fisura superior si que em surt sobrada.. quin tram més guapo !! De baixada em paro al pas, i veig la sequencia !!!

Li torno a tibar.. i encadenada sobradament... fins i tot em sembla fàcil i tot, com canvia quan veus clars els moviments, en aquest cas bonissims !!

L'Albert al 6b peleon... i jo a l'antic moc que ja no existeix (fotos arxiu)

Seguidament inspirats ens n'anem a provar les xurreres del 7a de l'esquerra de tot, com q es veu complicadillo.. decidim entrar-hi en top pel 6b peleon del costat (deu n'hi do.. s'han de tenir ben posats per encadenar aquest 6b... almenys a mi aquesta via s'em dona fatal.). Em poso al 7a on descobrim que s'ha trencat el moc caracteristic.. de totes maneres el grau de la via no canvia. La via es de les de pila.. i despres de tibar una estona de tufes.. els braços ja no aguanten.. pilla aquiiii!! a base de resposos em surten quasi tots els pasos, només la sortida de les tufes s'em resisteix.. pero veiem color per a proxims intents!!

En primer pla la placa del presumpte 6c.

Acabada la via.. s'acaba el sol !! pero tot i estar cansat, tinc ganes d'una ultima via on encadenar i marxar amb millor gust de boca.. el 6c+ esta ocupat... així que anem a provar el presumpte 6c de la dreta de tot (si.. a nosaltres ens va aixo.. de passejar per la zona, de punta a punta !!). I en dic presumpte, perque a la que entres a la placa et quedes flipant, allò es tant llis com les parets de casa.. ho intento a base de A0, pero com q no li veig futur.. em poso a la via del costat.. que havia de ser 6a.. pero q tampoc s'em dona massa be.. total.. desmuntem i cap a casa. O els que van donar grau a aquestes dues vies son molt lolos o vam acabar molt malament el dia jeej

Suposo que deu ser això últim, el fred un cop marxa el sol es deixa notar.

montserrat times

Despres d'una bona temporada sense piar.. sera questió de tornar-hi jeje

El cas es que aquest cap de setmana vam fer intensiu de Montserrat: primer el dissabte vam anar amb l'Arnau, en Raul i la Laura al sector Columpi del Faraó; i el diumenge amb una bona colla de barcelona vam anar al sector d'esportiva de la vinya nova.

El dissabte, no obstant, va començar amb la motivació del raul per anar a fer la via estrany mirall llunar al Faraó; vam aparcar al parking del castell i vam pendre tota la ferralla i cap amunt. Passem proxims al sector del castell, ens fixem en un cartell colocat fa poc informant de la prohibicó d'escalar en tot el sector de la proa, el senglar... (la gent no en va fer gaire cas, doncs es veien algunes cordades a la paret).

Quan ja portem una bona estona de passejada l'horari que portem ens fan canviar de desti cap a la zona del columpi, on recentment ens havien quedat deures pendents.

Comencem amb la via Yeno de Rabia, un bon 7a, on ja haviem fet un intent fa una setmana, pero al pas del bidit patino i avall... al seguent pas de la via.. on trobem una panxeta priguem de nou agafant-nos a la cinta... casum dena!! es veu a prop pero encara falta. L'Arnau la prova i pringa igualment al pas.. o reintenta i encadena.. quin bou !!! aquest si q esta fort. Jo ho tornare a intentar.. pero tornare a pringar al pas del bidit.

Com que la motivació segueix.. desmunto la via Ruland Guarros, i seguidament em poso a Sr. Pivot, un 6c+ de pila pila... i on avui no tinc el dia.. com q ho veig malament.. la munto tibant de cintes.. per desmuntarla i deixar-ho per un altre dia.

Per acabar amb bon gust de boca farem el segon encadene del dia a Sestao o Baracaldo, un 6b plaquero dels que m'agraden a mi. Una molt bona via... per disfrutar-la de valent !!!

Despres cap al bar.. on trobem una curiosa escena on una parella foranea, estan decidint si agafen un entrepa de fuet.. sense saber que es.. i enmig de les birres.. en Raul s'inspira i ens explica les seves anecdotes tirant-se d'un pont en plan puenting per perdre la por a escalar... si va deixar l'esquena i un any de sequera.. pero el bou vol tornar-hi.. n'hi han que no n'aprenen jeje

El diumenge, ens n'anem a la vinya nova.. com el dia anterior la jornada torna a començar amb intencions viallargueres... pero s'acaben quedant en una molt bona jornada d'esportiva. Avui som colla: Barbara, Elena, Rebeca, Nayana, Alvaro, Juanjo, Marc, Martin, Uri, David i un servidor.

Despres d'esmorzar un fantastic brownie preparat per la Rebeca i la Elena.. (felicitats !! Rebe) comentem la jugada del dia.. i iepps !! corre un Vertex del mes per aqui... i que hi ha.. doncs la ressenya del Serrat del Corb, amb foto meva.. mola !!

De cares a escalada... com a bon carcamal que estic fet... em poso a un 6b (num.13) que surt desplomat, faig dos pasos, xapo i em rellisca la ma amb tanta mala sort que acabo pico terra. I el turmell esquerra a pendre pel sac... sort que l'Elena disposa de turmellera porsiaca, i podre seguir escalant tota la jornada.

Amb la cura d'humilitat, em poso al cinque del costat (num.12) a provar a veure que tal.. sembla que aguanta pero em fa mal, pupulo una estona per la zona d'escalada.. fins que un 6a+ (num.14) em pica l'ullet; aqui la pujo pero sense massa seguretat.. el turmell no m'inspira confiança. Una nova estona de descans.. i ara si q sembla que ha passat... motivat del tot.. m'en vaig a provar el 7a (num.7); pero com que el 6c (num.8) l'alliberen just en aquell moment em poso allí. La munto penjant-me a la primera xapa... i tibant de la segona, la torno a provar en top.. i no li veig massa color.. el pas de la segona a la tercera el veig complicadot... de totes maneres la via es queda muntada.. i la gent va passant per allí a motivar-se, a mi en aquells moments no em deia res i m'en vaig a mirar altres vies.

Em poso a un altre 6a+ (num.16) ... i em penjo de nou.. quin passet per arribar a la segona xapa !! Seguidament...li toca torn a la combinació via 19 fins al capdamunt.. be careful amb les roques !!!! que cauen a dojo!! Marxem d'aquesta zona... i provem l'estetic 6a de l'inici (num. 1) una molt bona via...

Quan ja donava per finalitzat el dia.. em creuo amb la Barbara tibant de valent al 6c... ho te bastant aprop.. motivat ja m'hi poso i encadeno, això si amb la corda per dalt... provo els passos un parell de cops.. pero no m'acabo de motivar per muntar-la per baix... llastima que ara me n'arrepenteixo.

Acabem el dia... amb clara a la vinya nova... un dia primaveral escalant de valent !!!

Ja tinc ganes de tornar-hi... tot i que potser diuen que nevara.. haurem de deixar les cordes a casa ???

I ara algun dia d'aquests.. haurem de fer resum de dies anteriors...