El Somni d'en Rosell

Semblava que al final aquest finde em quedava sense plan.. pero amb l'Albert ho vam salvar molt apropiadament a l'últim moment.

Tots dos teniem ganes de via llarga, així que la via El somni d'en Rosell tenia tots els números per fer-nos gaudir de valent. A grans trets indicar que la via te 485m, segurament de les més llargues de la comarca tot i que cal destacar que no es una paret continua. Consta de 15 llargs amb cotació máxima de 6b/Ae, pero ens indiquen que el grau obligat es de V. La orientació es SudEst per el que a partir de migdia si el dia no es calurós una peça d'abric a les reunions no ens anira malament. Via completament equipada, i oberta el 2006 per Pau Escalé i Xavier Dorca, en trobem la ressenya a la Guia del Ripollés, i a la web d'en luichi.

La paret de la Dent d'en Rosell i l'Albert sortint dels primers passos d'A0 (6b)

Primer de tot indicar que nosaltres no la vam fer completa i vam poder tastar el 1er i part del 2on llarg i després vam seguir de la R5 fins a la R14, per tant hi tornarem més endavant. La causa: les obres del cremallera de nuria per a la construcció del tunel del Roc del Dui, quan ens trobavem a mig camí de la R2 ens apareixen dos operaris de l'obra per a fer-nos coneixer que a les 12h20 estava previst fer unes voladures al tunel que passa just per sota de la dent d'en Rosell... per tant no ens podien assegurar que hi hagues algun desprendiment. Davant el panorama... millor no jugarsela i per tant vam baixar i vam decidir per questió de temps que despres de la voladura ens dirigiriem a la R5 accessible per la feixa situada a meitat de via.

L'Albert en els primers metres del L6, entrant a l'Slab i l'Slab fotografiat. Per últim els primers metres de fisura ample del L8.

Sobre el primer llarg de 6b cal dir que vaig fer un intent, i al veure que era més dur del que preveia em vaig dedicar a passar aquests primers metres en A0 tirant de cintes, i despres uns metres de cinquillo i cap a la reunió. El segon llarg jo no el vaig ni tastar (em tocava de segon)... pero tenia molt bona pinta, queda pendent per una altra ocasió.

Despres de les voladures ens dirigim a la R5, passant per una serie de recordatoris a Manel Riu i Rosell (suposem que deu tenir algo a veure amb el nom de la paret) i afrontem el que seria el sisé llarg. Es un llarg curtet amb una placa amb preses bones per pujar a una placa llisa en plan slab de V+ on es pot gaudir de l'adherencia o be escaquejarse per l'esquerra per arribar ja a la reunió. El seté llarg consisteix en un canvi de reunió, ja que es tracta de caminar per un caminet amb pati important. Aqui seguim amb el vuité llarg, una diedre/fisura ample de V+ on surten moviments molt guapos, interessant també la sortida cap a la dreta per buscar la R8. Aqui ens trobem amb la sorpresa del dia, nosaltres vam empalmar el llarg anterior amb el nové, un llarg de 6a on la ressenya indica diedre matojero. Personalment al trobarme a la R8 completament penjada al vuit i haver de desviarse a la dreta a buscar el diedre de matolls no em va fer massa gracia, per lo que em vaig dedicar a fer un llarg d'Ae per la placa (si vas per el diedre els seguros queden massa a l'esquerra. De totes maneres l'Albert que no va massa segur fent artifo, es va colocar per alli com va poder i tampoc ho va veure gaire clar.

L'Albert entrant al tram de diedre matojero del L9, ell mateix començant el L10 i per últim a la R10.

Seguidament l'Albert va afrontar el desé llarg consistent en una placa fisurada de IV+. L'onzé llarg queda enlletgit per la gran vegetació i les malles metaliques anticaiguda de pedres a la via del cremallera. Aqui ja ve el dotzé llarg on trobem el seguent tram de 6b, des de baix es veu factible, pero a la que t'hi poses a certa altura la cosa es posa més complicada, segueix a partir d'aqui una placa de V+. Aqui ja ens trobem als llargs més xulos de la via on la continuitat es molt marcada i l'altura es important. Seguidament un altre llarg el tretzé ens porta per una placa amb bastant de canto abaix, algun pas més duret a dalt.. i algo de vegetació per dalt.

La R13 fantastica, un balcó amb vistes a les roques de tot lo mon, les gorges del freser, el torreneules, el balandrau....unicament la pau del lloc esta perturbada per els sorolls que ens arriben de les obres del tunel. Aqui ve el catorzé llarg, per nosaltres el més guapo de la via, una placa dreta de V amb canto impresionant (això si cal buscar-lo que a simple vista costa de veure), roca molt curiosa i per disfrutar. Aqui ja cansats ens decidim per prescindir del quinzé llarg (placa de 6b on caldria fer A0) i ens escaquejem despres dels primers metres per la dreta cap al bosc ja fora de la paret.

Els dos integrants de la cordada menjant a la comode R13, un servidor a la placa del L16 i per últim les vistes a l'Alberg del Pic de l'Aliga.

Per al descens.. encigalada important, en principi el descens tocaria anar cap a la dreta a buscar una canal que ens baixa al cami de nuria, nosaltres més llestos vam voler anar a a buscar la baixada per la zona esquerra de la paret per on tocava el solet (s'ha de dir que a estones durant la tarda vam passar una miqueta de fred), pero com que no vam trobar el cami correcte vam acabar arribant a territori de bardisses... i despres de quedar esgarrinxats de dalt a baix vam poder arribar al cotxe. Interessant revisar aquesta part en el mapa abans d'acostar-se a la paret.

Indicar que millor esperar a que s'acabin les obres del cremallera, ja que el soroll que sentirem trenca el magnific entorn en el que ens trobem. Interessar-se per aixo si tenen previst fer alguna voladura... ja que la roca dona lloc a desprendiments amb facilitat segons ens van indicar.
I per ultim no deixar-se els estreps a casa.. que si es va just en el grau faran molt de servei !!

Total.. que hi haurem de tornar a fer-la completa, que l'ambient d'aquesta zona es increible. Aps... i n'apuntem una altra a la llista, que la TARDOR D´EN NEBJEPERURA m'han dit que es impresionant !!