jornada al Vermell del Xincarro

[26 novembre]

Aquest diumenge ens hem reunit amb el David, Javi i Felip i ens hem decidit anar a fer algo d'esportiva per montserrat. Com que tenia la guia de montserrat sur, decidim anar a la zona de Vermell del Xincarro.

Arribem i comprobem que la guia es collonuda, ja que trobem rapidament els sectors. Ens situem a la zona C, on comencem per "M'abstinc, V+" (indicada com a "hi ha marro" a la web d'onaclimb amb mateixa graduació), per tal d'escalfar i veure que tal la roca. Mentre el Javi i el David segueixen amb aquesta via, amb el Felip anem a fer "El beso de la flaca", i una via no ressenyada, totes dues de grau sobre V.

Rapidament ens acostumem al tipus de roca, i decidim provar algun grau més elevat. Anem a "Nanu", 6a+ (6a a l'actualització d'onaclimb) curt amb un pas inicial molt guapo, l'encadeno sense problemes, cosa que motiva bastant.

Mentre el Javi i el Felip segueixen amb aquesta via i el "Nano", un 6b (6a+ a l'actualització d'onaclimb) de l'esquerra, vaig amb el david a fer "hi ha marro", un 6a (a l'actualització d'onaclimb surt sense nom, pero amb mateix grau) del canto de la via inicial, te algun pas finet al mig pero s'encadena be.

A continuació amb el Felip anem a fer totes les variants de la via "Rucs", comencem amb la directa (6a+), pero el parabolt allunyat ens menja el coco, i muntem aquest primer tros per la normal (IV+). Tornem a provar i ara si que ja surt.. no obstant algun pegue si que fem. Des de la reunió seguim enlaire uns metres mes de via, que hi ha un desplom petit (6a) que es passa fent algun moviment xulo. La llastima es el final que la corda frega bastant a la roca. Abans d'acabar intento la variant de 6b+, un petit ressalt una mica desplomat a l'esquerra, pero es massa dur, aixi que m'acabo arrosegant per la via per poder pujar.

Tornem al sector del Nino i quasi surt el "Nano", 6a+/6b a vista, m'haig de parar a descansar despres de passar una cinta. Buff.. son 4 metres de petit canto continus.. i peten bastant. Aixo si, trobo que la via es molt guapa.

Parem per dinar i mentrestant anem observant les evolucions de la gent que escala per el sector A.

Seguim amb "Merda Seca" un 6a de presuntament 25m.. en realitat bastants menys metres. Deu n'hi do amb la sortida, molt bloquera. La provem el Javi i jo i tots dos fallem en l'intent de primer, aixi que viatgem cap a l'esquerra per evitar el pas dur. De segon ja es una altra cosa, i conseguim passar el pas despres de suar una mica.

Canviem de sector, ens posem a un 6a de bavaresa. Una via monotona, i amb l'unic requisit d'estar una mica habituat al moviment i saber-te colocar be sobre la roca. Acabo muntant el primer llarg de la via "tripijocs"(V+), amb les preses bastant sobades.. tot i aixo te algun moviment que es disfruta bastant, i s'encadena sense problemes.

En resum com deia el Javi.. "tienes mil sitios pa cogerte i ninguno es bueno"

p.d.: Veig que a onaclimb l'actualització rebaixen els graus d'algunes vies, i en algun cas canvien el nom de via (hi ha marro vs m'abstinc, per exemple).

Novetats a Beuda

[25 novembre]

El dissabte arribem a Girona a mig mati... i decidim anar a passar la resta de dia a Beuda.. on en Marc m'havia comentat que estaria amb un company al sector Reggae. El fet de tornar a la RastaMan em picava.. aixi que vam agafar el cotxe i amb l'Albert cap a Beuda falta gent.

Arribem a Beuda, i al Reggae no estan.. aixi que seguim cap al Yonki, estrany.. ja que des de baix ens havia semblat veure algu escalant a aquesta banda del riu. Res.. ja que hem pujat fins al yonki.. aprofitem i fem alguna de les dos vies:

• Yanki, yonki, 6a. L'encadenem sense problemes. Son uns 20m de via que puja gradualment la dificultat. Fins a la placa final on el pas fins a la reunió fa que un s'ho miri més a l'hora d'avançar.

En Marc a Yonki, Yanki.

Un cop som a dalt.. veiem un tiu escalant muntanya amunt!! eps.. aixo no ens lliga doncs no esta a les ressenyes. Aixi que decidim que segurament deuen ser aquell parell, i ens posem a pujar muntanya a traves, i aixi arribem a un nou sector totalment nou per a nosaltres (no aixi l'equipació que sembla que ja hi porta una bona temporada).

Vies del sector que no es troba ressenyat.

modificació!! la placa que havia dit que eren dos quarts.. no son dos quarts.. son més aviat V's atletics.. més xungo el de la dreta que el de l'esquerra. Havia posat la graduació segons m'havia dit un company que pensava que eren.. pero no.. un quart definitivament no es. Es troben pujant cap a aquest sector a la dreta del cami (seria a dalt de tot per l'esquerra de la cinglera on es troba el sector Reggae).

El grau de les vies aproximat.. segons la opinió dels presents era d'esquerra a dreta: 1. IV+, 2. IV+/V, 3. V+, 4. 6a, 5. 6a/6a+, i 6. 6a+/6b. Les vies guapes i ben equipades.

Nosaltres vam ferne només algunes doncs vam arribar més tard:

• Via 3. V+. Via que esta be.. pero no mata. Combina pasos en adherencia i equilibri a baix amb alguns cantos fins a dalt. S'encadena sense problemes.

• Via 5. 6a/6a+. Via força xula, te un pas de sortida d'un petit desplom d'on arribes d'una placa bastant llisa, molt recomanable. S'encadena be.

• Via 6. 6a+/6b. Via amb algun pas duret... no l'encadeno per poc. En algun pas haig de descansar... perque els braços es queixen jeje. Aixo si, la trobo molt disfrutona. A la part de dalt en teoria te reunió propia no compartida amb la 4 i la 5, pero la linia de parabolts em porta directe a aquesta reunio.

• Via 4. Ja per acabar en aquest sector encadenem sense problemes aquest diedre amb bona presa.. on el pas més maco es de nou la sortida del petit desplom.

L'Albert a la via num4.

Un cop fet aixo.. baixem cap al sector Reggae a provar les vies duretes. Baixant trobem el que ens comenten que son dos IV's arrant de paret.

• Rasta Man, 6a. Una via especial.. el forat aquest que te t'hi poses i ja no saps com sortir-ne, naturalment no l'encadeno, la pujo despres de la primera caiguda fins dalt. I la repeteixo en top rope, i surt sense problemes.

• Survival,V+. L'encadenem be, pero sufrint com era d'esperar... es un V+ dels durillos, basicament per els bolts separats que trobem. Com que no n'hem tingut prou, aprofitem i passem les cintes pel 6b+ de l'esquerra.

• Exodus, 6b+. Una via realment molt xula, cantos fins i moviments guapos. La provo en top rope amb les cintes posades. Em van surtint els passos, pero falta poder estar prou segur per poder xapar de primer.

• The Wailers, 6b. Al primer intent em quedo a mitja via clavat, el cansament ja es nota. Baixo l'encadena en Marc i la repeteixo pel mig, intentant seguir la via directa, surt sense caigudes.

Despres d'aquest exit... ja estem a punt per tornar cap a casa. En Marc prova la Survival que no l'havia fet i tornem amb un somriure de quan s'han aprofitat be el dia.

Escalada als cingles de Rocapastora

[19 novembre]

Update (Abril-2007)!!. Ens comenten que han estat desequipades la majoria de vies del cingle de baix. Seguim sense dades del cingle de dalt.

Avui ens hem decidit per anar a fer descoberta d'aquesta zona de l'alta garrotxa, molt proxima a Beuda. Les referencies les hem extret del Vertex 205, on es fan cinc centims de la zona. S'ha de dir que la ressenya es excelent i tant l'aproximació com les vies es troben molt facilment (de fet trobem una petita inscripció amb el nom a peu de via), es tracta a més d'un sector molt tranquil i on el sol ens dona una temperatura molt agradable. Les vies van del V+ al 7c, predominant vies de dificultat elevada.

El cingle Petit: "sector de les encantades" des del mirador.

Ens dirigirem al cingle Petit del qual tenim les ressenyes, i concretament el primer objectiu serà el sector de les encantades on trobem la via més fàcil:

• "No forada", V+. Via que encadenem sense problemes, força xula i amb roca excelent. Com apunt indicar que es necessiten unes 10 cintes expres, i que sobretot a la part de baix els parabolts es troben bastant junts. Si prefereixes que la corda no fregui la pedra, millor baixar rapelant des de la reunió.

Als primers passos de la via "No forada", amb el Cingle Gran al fons.

Des d'aquest punt podem veure una linia molt guapa que segueix per l'interior de la bauma la via Materia Gris, amb algunes xorreres molt guapes. Tot seguit seguirem amb els 6a's de la zona:

• "El Queco i la Miren", 6a. Via molt guapa en la part superior, pero una mica descomposta en la part inferior. S'inicia amb un petit flanqueig per salvar un inici dur per una zona desplomada. En aquesta via gaudim de public que des del mirador van observant les nostres evolucions amb algun que altre comentari.
  

Al tram final de "el queco i la miren"

Ens mirem una estona el 6b "Pontelo, ponselo" que te bona pinta, pero decidim millor fer abans tots els 6a's. Ens dirigim al seguent 6a de la zona:

• "Churro, mediamanga, mangotero", 6a. Via de dos llargs: tot i que la intenció inicial era fer els dos llargs, al final només fem el primer. Aquest es una mica lleig, al principi la roca esta bastant trencada, i algunes preses s'et queden a les mans quan t'hi agafes, cosa que ens dona més d'un ensurt. Passat aquest primer tram, s'inicia un flanqueig totalment horitzontal i bastant exposat que ens deixa a sobre una repisa perfecta per assegurar el seguent tram. (Atenció: creuem una via de suposat 7c durant el recorregut, si no vas al tanto flipes bastant). D'aqui veiem una linia de parabolts que puja directa a la nostra reunió i que ha de ser bastant dura..

Final del flanqueig al primer llarg.

Vist el "sector de les Encantades" ens dirigim al "sector Distorsió", allà tindrem un 6a i un 6b+ com a uniques vies assequibles:

• "Pa ti, pa tu primo", 6a. Al arribar ens fixem que falten els 2 primers parabolts, igual que al 6b+ del costat. Intentem sense exit colocar algun tasco, pero la roca es trenca al fer força, aixi que despres de varis intents desistim i ho deixem per un altre dia.

Despres ens fixem que a la majoria de vies del sector Distorsió i falta el primer parabolt (hi ha l'esparrec amb el cargol). Indicar tambè que en algunes zones la roca es bastant descomposta, i que per tant es molt recomanable portar el casc (nosaltres ens l'haviem deixat a casa). Com que ens fa bastant de pal tornar fins al 6b, decidim anar a visitar el monestir de sant llorenç de sous, el santuari de la mare de deu del mont, i finalment ja de baixada ens passem per la font de roca pastora i seguidament donem un cop d'ull al cingle Gran.

El cingle Gran de Rocapastora

Del Cingle Gran indicar que existeixen bastantes linies de parabolts, alguna linia amb espits més antiga, i alguna linia semiequipada. De totes maneres no tenim referencies de graduació, pero al sector de més a l'esquerra hi ha alguna via que es veu més assequible just passat un passamà.

La constant a la zona es desplom inicial bastant dur, i suposo que el grau tambe. jeje Ara falta tornar amb ressenyes del cingle Gran.

Espeleo al Montsec d'Ares

[11 i 12 novembre]

En aquesta ocasió farem una visita als avencs "grallera del corralot" i "grallera del boixaguer" que tenen l'honor de tenir les sales més grans de catalunya. S'ha de dir que hi cap a dins fins i tot la seu vella de lleida.

A l'arribar, el primer que notem es que la presencia de dos observatoris astronomics, ja ha començat a canviar la zona. Si abans teniem unes pistes forestals, que feien de filtre, ara s'està esfaltant les principals pistes de la zona, i el volum de transit ha augmentat considerablement com denoten els que coneixien be la zona.

Aparquem a peu de carretera i pugem fins a la boca inferior de l'avenc, d'alla es munta una via de sortida, i decidim tots baixar per la boca superior que ens deixa a dins l'avenc amb un rapel volat de 60m. La inmensitat de la sala es espectacular, un cop embriagats de l'inmensitat de l'espai ens decidim a baixar per la via que ens portarà fins a -145m, on trobarem la presencia d'un interessant llac subterrani. Pel cami algun que altre obstacle(rapels), presencia d'algun habitant de les profunditats (ratpenats), trobem tambe una xemeneia amb una corda que en baixa (segons sembla esta encara en exploració), total.. una cavitat realment interessant. Un cop vist... l'intensa humitat i el fred (uns 3ºC) ens inviten a sortir de nou cap a l'exterior. Aqui es on comprobem la duresa de pujar els 60m amb ajuda del krol i el jummer, buff... sort que he estat previsor i m'havia tret el forro polar que sino...

En xavier muntant la via de 60m volats.

El llac subterrani de fons de l'avenc

L'endemà ens llevem tard de les tendes.. aixi que no disposarem de massa temps per visitar el seguent avenc (l'aproximació es bastant llarga). Ens limitem a fer el descens a la sala principal i voltar per la cavitat observant les formacions existents. Els 30m de pujada es fan molt suaus despres del tute d'ahir....

Iniciant la pujada de 30m.

Un cop vist tot.. cap al cotxe... i tornar a casa. Amb aixo donarem per tancat el curset d'espeleo... i ara a veure si neva aviat i podem iniciar la temporada d'esqui !!

Espeleo: Avenc de l'Arcada Gran

[5 novembre]

Nova sortida d'espeleologia del curset d'espeleo del GIE del CEGracia. En aquesta ocasió ja ens dirigim cap a un avenc gran.

Despres de una no curta aproximació (pista no apte per a turismes), ens enfilem per la muntanya fins arribar a l'entrada d'aquest avenc. Consta de una serie de rapels que ens baixen fins a -30m, on trobem una repisa. D'aquesta podem seguir la via directa fins al fons de tot del pou principal(-100m) o be seguir alguna de les vies laterals. En el nostre cas seguim la via... que ens baixa fins a -80m, es més entretinguda, i consta de més varietat geologica.

Molt agradable la temperatura estable a uns 10 ºC, despres del descens toca la pujada.. aquesta ja més llarga que els ultims dies... pero pugem be, ara ja esperar el proxim cap de setmana que toca una gran cavitat..

[sense fotos... la camara va viatjar sense bateria...]

Escalada a Beuda

[4 novembre]

Avui teniem la tarda lliure per Girona, aixi que hem aprofitat amb l'Albert per anar a fer una visita ràpida a l'escola de Beuda. Per el canvi de temperatures, pensavem que faria bastanta fred, al final era una temperatura bastant agradable, i havia poca gent a la paret, que permetia una escalada molt agradable.

Hem començat al sector de sempre: Els Gossos, on hem assolit les seguents vies:

• Frenasso, V+ 30m. Via molt assequible amb un parell de pasos més complicats, pero que ens surt sense problemes tant a mi com a l'Albert. Comentari!!: Avui m'he fixat que el moscata de dalt esta bastant polit, i no es que doni massa confiança.

• Fiblada a la pell, 6a+ 30m. Via bastant guapa, amb un pas d'aquests d'equilibri on no les tens totes quan la corda esta per sota, pero surt completa només amb algun periode de reflexió abans de fer aquest pas de mitja via. L'Albert l'encadena de segon, el seu primer 6a+, felicitats !!

L'Albert examinant fiblada a la pell 6a+.

El seguent pas que ens haviem marcat era anar a fer la "bavaresa namaste" i provar la via "speet de maig" o "garrotxa exotica"; malauradament estava la zona d'aquestes vies ocupada, i per tant hem decidit anar al sector Regae, al qual encara no hi haviem anat mai :

• Rastaman, 6a, 18m. Es una via curta pero molt sostinguda en quant a grau, molta tecnica d'equilibri, roca vertical i sense grans preses de mà. Total, que hem pillat bastant, i l'he trobada bastant dura, sobretot comparant amb els 6a de l'altra banda del riu. Al final la munto amb unes quantes caigudes, al repetirla de segona algun pas s'em segueix entravessant, de totes maneres no ens ha entusiasmat a cap dels dos.

L'Albert tibant a Rastaman, 6a.

• Survival, V+, 18m. Vista la dificultat amb que ens ha sorpres la Rastaman, decidim baixar les expectatives, i aqui encara flipem més. La via surt d'un caminet amb una bona vertical de caiguda avall, i tenim el primer parabolt a quasi 3m, i amb roca més llisa encara que a la rastaman. Decidim fer una mica d'equilibris i l'Albert la comença a muntar des de la via del canto (un 6b que tenia una sortida més assequible). Un cop posat el primer parabolt la seguim veient bastant xunga, tot i aixo acaba sortint, pero els dos pensem que per ser un V+ es molt molt dura.
  
  
• The Wailers, 6b, 18m. Es una via que suposo que ens hauria semblat complicada, pero comparant-la amb les dos ultimes es més o menys del mateix estil. En aquesta el pas complicat es troba a mitja via on et trobes amb una placa bastant llisa,

Jo mateix tirant de braços a The Wailers, 6b.

Total, una tarda ben aprofitada on hem conegut un nou sector d'aquesta escola. De totes maneres, crec que es més agradable l'escalada de l'altra banda del riu.

Escalada al Garraf

[1 novembre]

Ahir vam aprofitar el dia festiu entre setmana per apropar-nos a una escola molt proxima a bcn a la que no havia anat mai, "el pas de la mala dona" al Garraf. Aquesta es una zona que ens permet aproximar-nos amb tren a falta de cotxe.

L'entorn esta molt xulo, de fet el terra es pla amb sorra i sembla que et trobis a la platja, només que de la sorra a l'aigua hi ha un bon salt, i que de tant en tant tenim els trens passant just sota nostre.

Al principi erem només dos, com que el tipus de roca es bastant relliscós, per la ressaca que porta en Felip veig em tocarà muntar les vies de primer a mi, aixi que com que no hi haviem escalat mai decidim iniciar l'experiencia per alguna via fàcil:

• Variante Pico Pato, 25m, 6a. Ens posem a la via pensant que estem a Aniversari (5c) per lo que no ens lliga gaire i a mitja paret anem a la reunió de Aniversari. Total, fem només la meitat de la via. No gaire complicada, només algun passet on les mans son bastant relliscoses, i duret el pas cap a la reunió de Aniversari, ja que alla no hi havia via .. jeje De totes maneres ja podem començar a veure el tipus de roca, molt llisa i jo quasi sense magnesi.. a les parts de dalt les mans suen un munt.

En felip a peu de via de la variante de Pico Pato

• Aniversari, 15m, 5c. Fem només el primer llarg, bastant curtet. La trobo més dura que el 6a de Variante Pico Pato, sobretot per lo llises que estan les preses, deu n'hi do com rellisquen fins i tot amb magnesi.

• Intent a Friki de mar, 6a. Un inici bastant dur ens fa desistir, la roca rellisca un munt i ni els gats ni les mans ens permeten arribar be a la primera xapa. Pel que veiem després, aquest primer pas se li dona malament a quasi tots els que es posen a la via, i majoritariament algú els ha de mig aguantar per baix per poder arribar a la primera xapa.
  
  
• El mono con navaja, 18m, 5c. Una via xula, el principi una mica estrany, pero els llargs de dalt son molt disfrutons. Guapa sobretot per la llargada.

• Carnestoltes, 25m, 6a. Via llarga i atletica, l'havia vist recomanada als foros de RockFax, i no se perque al començarla pensava que era un 5b, un cop a dalt te bon canto en casi tot el recorregut, pero es bastant de braços. M'uneixo a la recomanació, es una via molt disfrutona.

Felip fent de les seves a Carnestoltes

• Ja per acabar fem una via curta a la part esquerra, com que ja fosquejava i anavem rapid no se si vam fer "Los chicos no Lloran, 6b" o "La reina del Burdel, 6a+". Era una via de 10m amb forats evidents pero molt molt atletica, al ferla despres de Carnestoltes fa que els braços no aguantin tan be, i es la unica que no em surt sense caigudes. Be de fet en aquesta anavem quasi de cinta a cinta i a descansar, i a la segona tirada ja de segon, em vai quedar a un pas de bloquejar braç i allargar fins a la seguent mà,... sera questió de repetir-la un dia fresc,.. que segur que es pot muntar be.

Jo mateix tibant a la via, com es comproba ja fosquejava.

David tibant a l'inici de la via

Ja de tornada, ara anirem en cotxe, que el David ha vingut més tard amb el cotxe. Deu n'hi do lo aviat que fosqueja.. sort que portavem un frontal...

p.d.: ressenyes a mauriWeb. L'estació de tren logicament es garraf, no sitges. El mapa que adjunta no clarifica massa el tema, basicament atravessar la cantera i pujar a l'esquerra en fortes llaçades fins a un avenc, que malauradament esta ple de merda. Just allà baixar per un corriol petit cap al mar.