Sky rando als Alps (I)

Be,.. tot i que les intencions inicials era combinar varies activitats com esqui de muntanya, goulottes, cascades de gel i similars, al final ens vam quedar amb monoactivitat d'sky de randoneé.

La causa: les baixes temperatures (-10ºC de màxima en alguns dies), les purgues continues de neu pols i la aglomeració de gent a les poques vies formades; crec que son uns bons motius per a considerar no disfrutona l'espera enmig d'una via congelat i a sobre caiguent intermitentment una dutxa de neu pols.

Així, el fet de disposar de casa confortable a Grenoble unit a la nevada dels dies prescedents a la zona, ens invita a quedarnos a fer esqui de muntanya per la zona on presumiblement gaudirem de bona neu des de cotes bastant baixes. Alhora un company de feina d'en Jordi es responsable de la secció d'esqui de muntanya del CAF Grenoble, així que ens indica les millors opcions de que disposem per la zona.


>> 25 de gener. Grand Pic de Lauziere ( Lauziere - Cheval Noir, FR) (TOPO)

Pujant per la combe normal del Pic de Ragnolet

Ens despertem no massa d'hora tot cal dir-ho, i ens dirigim cap a Celliers (1.370m). Des d'on trobem neu a la carretera des de bastant avall, comencem a pujar sense mapa de la zona, i com era d'esperar ens posem pel lloc que no toca, així que al final hem d'anar rectificant fins arribar a la combe normal de pujada que es la mateixa que puja al pic de Ragnolet (molt massificat de gent), al veure que les pentes del sector de Ragnolet estan totes ja obertes... decidim desviarnos cap a la solitud del Grand Pic de Lauziere, agafant direcció al collet dels Aiguillons (2.399m)(obrir traça en mantells de 50cm de neu pols es increible!!!).

Comentant les vistes des del Coll des Aiguillons.

A l'arribada al collet per pendents bastant pronunciades desencadenem un petit allau de neu pols sense importancia, al arribar el coll les vistes increibles... i el gran tros que ens queda encara fins al pic ens fa desistir i començar la baixada.

La neu variada en general pols en orientacions Nord i OEST i una mica transformada ja en vessants SUD, així buscant el millor itinerari acabem gaudint plenament d'un descens disfruton.

Conclusions: gaudim molt de la zona, i per ser el primer dia de la temporada no ha estat malament (+1000m). Impresionant aquesta zona... quan cau nevada surt tothom que es pot escaquejar de la feina, jubilats, estudiants.... depen de la zona et pots trobar multituds increibles de gent !!! Aps.. i fot un fred del copon... -10ºC a la sortida i -8ºC a l'arribada.


>> 26 de gener. Pic Blanc du Galibier ( Grandes Rousses - Pays d'Arves, FR ) (TOPO)

Pic Blanc de Galibier... increible !! la pala principal per estrenar !!!!!

Avui decidim anar a fer aquest cim que dona nom a un dels ports de ciclisme més mitics del Tour de France. La sortida es fa de la carretera del Col de Lauteret, i cadascu pot sortir d'on més gracia li faci, doncs des de dalt del coll fins bastant avall es poden veure traces de gent que ha sortit en direcció a la carretera del col du Galibier. Es recomanable fer una mica més de pujada (es a dir baixar una mica amb el cotxe en direcció a Briançon) per tal de poder disfrutar plenament de la baixada sense quasi pillar la carretera.

La pujada molt tranquila, unes primeres pendent ens porten fins a la carretera del Galibier que seguim en pujada molt comodament fins a uns 2350m on prenem la vall de pujada fins al coll a 2891m. D'allí unes pendents pronunciades en neu dura ens porten al cim de 2955m.

Els tres al cim del Galibier.. es pot comprobar que feia bastant de fred.

Com a curiosistat marcar que hi havia molta gent a la muntanya per ser un divendres i tothom feia el tipic Aller-Retour per el mateix cami (a la ressenya s'indica clarament la baixada en bucle per la pente SE). Així de dalt del cim ja prenem la pendent principal amb neu increible (estrenem!!) i despres ens tirem de nou per les pendents de la banda del vallon des Roches Noires (estrenem de nou!!!) i ja un cop aqui si que la gent ja ha tirat una mica més evitant la carretera, pero de nou estrenem pala.

En Ramon... despres de desvirgar una de les varies pales que ens vam trobar.

Arribem destrossats al cotxe... hem fet el descens sense quasi ni parar. Avui tambe ha estat un dia fred.. sortida a -12ºC i tornada a la mateixa temperatura.

Al coll ens trobem dos amics d'en Jordi que han fet esqui per la zona del Chaillol.. anem a fer la birra al bar de la Grave.. admirem les 4 cascades que ja s'han format.. i tornem ben contents cap a casa!!


>> 27 de gener. Pringada al Taillefer ( Taillefer - Matheysine, FR ) (TOPO)

Emocionat pels dies anteriors en Jordi es va comprar el llibre d'sky rando de la zona, com que el volia utilitzar.. es va mirar quatre coses ben aprop de casa: finalment ens decidim per fer la travessa del Taillefer. Els collocateurs d'en Jordi s'apunten a l'excursió.. aixi que avui fem grup de 5 catalans !!

De totes maneres al arribar ens trobem amb un vent bastant ford... al tenir que fer un tram de cresta, i al existir un pas delicat d'entrada a aquesta cresta.. acabem canviant (error gravissim!!!) per anar a fer una canal de 1000m S3 que s'indica que hi ha al costat del Taillefer.

L'ambient era tipicament hivernal

Al final ens enterem per piades que es podia fer bé la travessa del Taillefer.. pero al nostre sector es comença de 1100m aprox, aixo fa que tot i que es veu tot ple de neu la base no sigui consistent. Unit al fet que es un cami de bosc (molt xulo i agradable per caminar tot s'ha de dir!!), fa que s'hagi de vigilar continuament amb les pedres del cami, i que la baixada es faci completament inviable. Pero be.. tot sigui per fer els 1000m de canal S3.

Replantejament a sota la canal despres de veure que el vent ha tret tota la neu pols que tenia la canal

El problema arriba que quan arribem al final de la vall, ens trobem amb una canal poc innivada (aixo si.. es veu molt xula) i en general neu bastant crosta. Així que avui acabarem per no treurens les pells, baixar algun tram a peu.. i perque no dir-ho tambe gaudir d'unes vistes i ambient increibles !!


>> 28 de gener. Pointe des Ratissieres ( Grandes Rousses - Pays d'Arves, FR )

(edited!!: error de toponimia)

Despres de la pringada.. decidim que deixarem de fer el llest... i mirarem les piades de la web per excelencia de la zona SkyTour. Allà veiem diferents piades.. i basicament totes indiquen Grandes Rousses / Pays D'Arves i Lauziere com a zones més innivades i amb més afluencia.

Una piada en concret ens crida l'atenció: poudreuse exceptionel!! així que anem cap allà disparats.

Molta neu... i traces!! amb les agulles d'Arves al fons.

Arribem a BonneNuit (deuen estar farts dels acudits facils), d'allà prenem unes traces de raquetes sobre neu dura per dins del bosc fins a sortir a unes pales completament matxacades de gent que hi ha passat. Aixo ens descontenta una mica.. pero bueno.. seguim pujant que es una pujada llarga amb un sol bastant caloros!! Abans d'arribar a la ultima pala del cim es passa per una curta aresta ample que li dona un bon ambient a la ruta. Al arribar (els ultims del dia i bastant tard) estem en solitud.. disfrutem del moment i comencem a pensar com podem gaudir més de la baixada, doncs a aquestes hores la neu ha transformat bastant cosa que fa que el descens no sigui tant agradable.

Jo arribant al cim.. en el tram d'Aresta.

Avui si que enes toca buscar.. i anem combinant pales de neu pols, neu dura i neu crosta fins a una altitud d'uns 2100m aprox, on trobem una pendent no trepitjada per ningu que ens baixa amb neu pols espectacular. El problema es que ens desvia lleugerament de la ruta establerta, així que quan comença a escassejar al neu acabem flanquejant per neu (tocant herba a sota) fins a arribar al bosc on tornem a trobar tous increibles.

Amb un gust de boca increible tornem cap a casa.. amb ganes de tornar-hi !!


Al arribar ens truca l'Ursula des de Munich proposant la Alta Ruta del Tessin.. son uns 10 dies de travessa i sona bastant interessant... aquesta la descriurem en un proxim post !!!

Escapada als Alps

Apa gent !!

Em desconecto durant 10 o 15 dies per anar a fer activitat pels Alps... el temps als alps, les ganes i la meteo del pirineu diran... .. quan torni ja informarem del que hem anat fent.

Basicament les activitats previstes haurien de ser esqui de muntanya i alpinisme invernal, pero bueno... ja veurem sobre la marxa.


El tema travessa dels pirineus... esta xungo, tot i que ha nevat i nevara aquests dies... es la primera nevada (i pel que sembla no massa important, espero equivocarme), per lo que a moltes zones encara faltarà neu per poder tapar roques. I si segons sembla a partir de la setmana que ve torna l'anticicló, la cosa només pot fer que empitjorar.

S'haurà d'anar veient...

Apa.. vagin be les activitats que aneu fent !!

Fotos de la web Chamonix-Mont Blanc

La Cresta del Ferran

[21 gener]

Avui finalment hem fet una activitat que feia temps que m'anava comentant en Josep Mª que tenia ganes de fer, la cresta del ferran. Finalment apart d'en Josep Mª i la Neus, també s'ha engrescat la Montse, i aixi ha pogut fer la seva primera cresta. Dels presents, en Josep Mª i jo ja l'haviem realitzat fa uns quants anys amb alguns companys del GEIEG. Al final el dia escollit es idoni, doncs al no fer massa sol ens permet gaudir de la cresta sense passar ni fred ni calor.

Que comentar de la cresta.. doncs primer de tot que al lloc on posa la ressenya de Desnivel que es pot aparcar el cotxe millor no intentar arribar-hi amb un turisme convencional, doncs el cotxe pot tocar pedres amb bastanta facilitat (algun rastre d'oli al terra aixi ho indica). Sobre els horaris, aquests dependran del nivell dels participants i les necessitats d'encordament, aixo si.. millor no badar perque la cresta no es difícil pero si es bastant llarga. Apart.. s'ha de tenir en compte que les dificultats son normalment puntuals, i que hi ha molt de tram on es va caminant; de totes maneres els paisatges i la tranquilitat de la zona son molt agradables.

Comencem a caminar en direcció a l'inici de la cresta, es un caminet ample i bastant fresat, fins a un punt on una fletxa vermella ens indica l'inici de la cresta. Al principi sense grans dificultats es superen unes grades, fins a un punt on es flanqueja fins a l'inici d'una paret plena de fisures (tot aquest tram parabolat cada 10m aprox.).

Primera dificultat.. la Neus superant el tram final de la placa de III.

Assegurant el tram de III.

Aqui comença una rampa inclinada (III), que amb molt bona presa et porta fins a l'inici de la cova (algun pito). Aqui ens trobem amb el tunel de la cova des del qual la ressenya indica que es pot sortir a la meitat amb passos de (II), de totes maneres nosaltres seguim fins al fons de la cova on es pot sortir grimpant per una rampa llisa i dificil d'assegurar (IV), fins arribar a un foradet al sostre que ens permet sortir ja al fil de la cresta. (Aquesta sortida li dona una gracia afegida al recorregut).

El divertit i curiós tram de sortida al final de la cova

A partir d'aqui arriba algun tram més aeri que consisteix en superar blocs amb molt bona presa (III), a partir de llavors la cosa es calma bastant i ens comença a envoltar la vegetació.

El fil de la cresta... al fons un altre grup.

Arribem a una petita bretxa a la qual podem baixar desgrimpant o fent un rapel (instalació amb dos parabolts i cadena). Aqui arribem a un punt d'abandonament doncs a la bretxa mateix existeix una altra instalació per a baixar a l'esquerra. Llavors arriba la principal dificultat de la cresta en un tram de 10m on és mes aeri que no pas difícil (molt ben assegurat amb pitons i sabines en arbres).

A partir d'aquest punt ja es seguir sense grans dificultats fins al cim del Ferran (983m). El descens cal a l'esquerra fins a Talaixa, i finalment GR fins a la pista entre Oix i Sant Miquel de l'Hortmoier.

El grup a dalt del Ferran.. com es pot comprobar ja començava a fosquejar.

Al final una sortida que hem disfrutat tots.. amb alguna que altra anecdota (perdua de bota cingle avall inclosa). Al final tots amb ganes de tornar a fer alguna altra cresta proximament.

En quant a material: una corda de 50 ens permetrà fer el rapel, apart nosaltres vam portar bagues per a arbres i merlets, els tascons tambe van pujar pero no es van utilitzar. En quant a peus de gat, nosaltres en vam prescindir; pero un altre grup que varem trobar els portaven posats.

Tornada al Vermell del Xincarro

[19 gener]

Aquest divendres seguia amb les meves mega-vacances... aixi que aprofitant la ocasió em vaig unir a un grup de companys de la web madteam per anar a penjar-nos durant tot el dia per les parets de montserrat. S'ha de dir que finalment vam ser sis... l'Eva, En Felip, en Jordi, en Miquel, l'Oriol i un servidor.

Aixo d'escalar entre setmana te les seves aventatges... per exemple tot i no estar sols a la zona (suposo que deu ser molt complicat), la tranquilitat era bastant més notable que en l'última ocasió que vam anar a la mateixa zona (llavors crec que era un diumenge).

Miquel afrontant el desplomillo de la part superior de Directa Brucs

Be.. el cas es que vam anar a gairebe els mateixos sectors que en l'última ocasió. Lamentablement veig que algunes de les vies que vaig repetir em van costar més que en l'última ocasió, deuran ser els turrons.. o be el fet de no anar al rocodrom de la UPC ?. Be.. la cronica de les vies a continuació:

- "Hi ha marro". 6a, 18m. Comencem força be encadenant aquesta via que ja haviem fet en l'anterior ocasió.

- "Moroño". 6b, 30m. Animats per l'anterior via, ens decidim a provar aquest petit sostre a l'esquerra de la via anterior. No arribo a agafarme a la presa en questió i acabo agafant-me de les cintes. Passat el pas segueix fineta pero més assequible.

L'Eva concentrada pujant la via "M'abstinc"

- "Nando". 6a, 15m. Via interessant, curta i concentrada en els primers metres.

- "Nanu". 6a+, 15m. Segueix la tonica de l'anterior un concentrat en els primers metres, que no encadeno. Em fa molta rabia perque en l'última ocasió si que havia encadenat.

- "Via a la dreta de Nando". V+?, 15m. Via més assequible que les anteriors. Amb algun pas divertit.

En Jordi disfrutant en una bavaresa.

- "Guti, gutae, gutum". 6a, 15m. Via molt, molt sobada. Jo almenys no la recomano i menys en dies calorosos.

- primer llarg de "Tablas de Gimnasia". 6b, 15m. Segueix una fisura que des de baix es veu molt guapa. La provo en top-rope, i no la disfruto, esta algo sobadilla i una mica rara. mmm un aleje considerable entre el 3 i el 4 spit (de fet a la guia ja diu que s'han de portar friends).

Jo afrontant aquesta via en top-rope

En general un dia genial d'escalada, ens ho hem passat de conya i amb ganes de tornar-hi.

+fotos i un video:
picassa link

Escalada a Banyadores

[17 gener]

Avui he quedat de nou amb alguna gent de la web madteam, ens hem ajuntat la berta, en miquel, en jordi i un servidor. Com que dels presents només haviem estat l'últim cop a banyadores en miquel i jo, hem decidit tornar-hi a fer alguns dels sectors que ens mancaven.

Anem primer al sector amazonia, ja que el Classic ja l'haviem testejat en l'última ocasió.

- "Gomina", 5c. Consisteix en el lateral esquerra d'una placa bastant llisa, bona per entrar en contacte amb la roca.

- "La placa Maleïda", 6a. Una bona placa d'adherencia, a la que agafes confiança surt molt rapida.

Animats per com han sortit les anteriors anem amb en Miquel a les vies una mica més desplomades:

- "Desplom de l'Erudit", 6b+. Entre que desploma, i que em rellisquen les mans a les preses que m'haig d'agafar: la veig imposible. Ho provo de segon i em quedo igual, passant els passos amb A0. Definitivament els desploms no s'han fet per mi.

La berta apretant a la via.

- "Quina potra si t'empotres", 6b+. Segueix la tonica de l'anterior, i directament ja la provo en top-rope. Com l'altra acabo passant el pas clau en A0. Quan la fas esbrines perque porta aquest nom.. jo no vai tenir potra.. i vaig acabar agafant-me a la cinta.

- "R.I.P", 6a. Via que combina adherencia a baix amb un petit sostre a dalt. Es fa molt b.

- "El fanàtic de l'Hospi", 6a. Algun pas d'adherencia més compromes, pero més del mateix.

Just entre aquestes dos vies, existeix una nova via que esta molt guarra de sorra, per lo que desistim de fer-la i anem a vies més netes.

Ara anem cap a l'esquerra on una placa ens pica l'ullet:

- "Amazonia", 6a. Basicament te un pas a baix, la resta seria un IV+ com a molt.

- "Via de la Vespino", 6a+. Segueix la tonica de l'anterior: passos durillos a baix, i a dalt cap problema.

Ja per acabar ens acostem al totxo del sector mongo, on flipem amb algunes de les vies del desplom (que ni tan sols ens animem a provar... jeje massa dures). Anem a una placa que es veu llisa, llisa, llisa.

- "Cocaine", 6a. Deu n'hi do com apreta, pero surt sense problemes.

- "QuintoxQuinto=25", 6b. Quan quasi ho tenia inexplicablement caic a l'entrada a la placa, un cop a dalt.. segueix la tonica de placa hyperllisa.

En Jordi aguantant-se a "Cocaine", al costat el 6b de placa llisa llisa.

Acabades les vies.. decidim anar a fer la cervesa al bar.. i deixar l'escalada per divendres que ja hem quedat per anar a Montserrat.

Sobre l'escola.. grau generalment baix, i poc sostingut. Be.. per fer granit, pero per els de Girona.. amb Solius al costat de casa no crec que hi torni massa sovint.

Descobrint nous sectors: Cingle de Sant Roc

[15 gener]

Ja fa temps que amb el meu germà comentavem que era estrany que al cingle de Sant Roc, entre Bonmati i Sant Marti de Llemenà no trobessim ressenyes de vies d'escalada. Va ser la casualitat que trobes l'altre dia una referència a BTTGirona sobre una activitat de Via Ferrada en la passada edició del Mercataventura.

una part del cingle de Sant Roc

Així avui he aprofitat i m'he apropat a la zona on en una mescla de Trail Running d'aquest.. i exploració per l'altra, he voltat per la zona (primer un intent fallit per el poble de Barroca) despres des de peu de cingle, sortint de la carretera entre Bonmati i Sant Marti. Si be l'intent de trobar la ferrada que puja fins a Sant Roc (que pensava que seria trivial) no ha estat fructifer, si que he trobat diverses vies d'escalada (en part m'ho esperava). La sorpresa més interessant arribaria al veure que aprop de l'ermita arriben dues vies d'escalada equipades amb parabolts (en una de les quals encara es veia el polsim que deixa el taladro al foradar per posar el parabolt).

Via "Iaia Pilar"... que seguint la linia més fàcil arriba fins a dalt del cingle (parabolts).

Algunes vies amb equipació no fiable (burils podrits), alguna sembal que es podria auto-assegurar amb material.

Itinerari: Tot i que hi han diferents itineraris de pujada, en el nostre cas hem pujat pel corriol que sortint del pla del forn ( km 1,5 de la GI-532 ) ens porta fins a les cases abandonades de Can Poller, d'allí surt un cami marcat amb marques grogues i marques vermelles que ens mena per la dreta dels cingles fins al pla de Sant Roc. Allí empalma amb la ruta de les ermites del Palau Robert (marques blanques) per deixar-nos a l'ermita mateix, si seguim endavant seguint les marques blanques arribarem al grau de Santa Maria que ens permetra arribar seguint marques vermelles i més tard taronjes fins al peu del cingle, d'on surten algunes vies d'escalada.

Un detall de la diferent equipació que s'ha trobat per la zona.. els burils (majoritaris) fant bastanta por.. i més quan veus que algun sostre que te bastanta pinta d'haver de passar-se en artificial.

Els burils... ja es veu un a dalt al mig.. com han quedat.
A baix a la dreta detall d'una reunió (hi havia un altre parabolt adicional que no surt a la foto)

Aps.. i just davant tambe tenim el cingle de Roca Fesa (direcció a Rocacorba).. algun dia hi haurem d'anar a donar un cop d'ull que tambe es veu pedra a dojo.

Apart.. una curiositat: la bauma de la xemeneia. Es una bauma on s'han trobat restes arqueologiques de fa 19 000 anys, segons sembla els autoctons de la zona aleshores tenien un sistema peculiar de caça consistent en despenyar els cavalls pel cingle i recollir les restes a sota per menjar. Aixi dins aquesta bauma trobem restes fossilitzades d'animals, principalment de cavalls. Aps.. es diu de la xemeneia.. perque des de dints hi ha un forat/escletxa que ens permet veure el cel des de dins.. diuen q es bastant interessant.