Travessa dels 3 colls a Nuria (Ruta 5 estrelles)

El dilluns dia 5 tocava de nou esqui de muntanya... aquest cop amb en Grau de Besalú, no teniem gaire clar que fer... pero pel camí va treure el llibre de "pirineos en esquis" i rapidament ens va venir al cap la travessa dels 3 colls de Nuria, un classic entre classics del pirineu oriental. I haig de dir que va ser una moolt bona elecció!! TOTALMENT RECOMANABLE!!!

Vistes increibles, i en Grau gaudint de la lectura "Pirineos en esquis".

El gran inconvenient de la Travessa.. comença en que s'ha d'aparcar a Queralbs i agafar el cremallera, al tanto que cal anar previngut del robatori que vindrá tot seguit: 16,70€ Anada/Tornada amb descompte de federat !! Pero lo més bo del cas.. es que es treuen un bitllet per a muntanyencs a 13€ (sense mostrar carnet) a partir de l'abril, crec que si es volen sentir sensibles amb el colectiu muntanyenc, el més logic seria que els federats tinguessin aquest preu durant tot l'any (que encara trobo abusiu).

Mapa de la ruta en dos seccions: Francesa(IGN) i Catalana(ICC).

La travessa la vam fer en algo menos de 6h efectives, i es va realitzar un desnivell acumulat d'aproximadament uns 1800m. Es a dir: cal estar en forma, no encantar-se i anar per feina. Aixo si.. val molt la pena quadrar horaris amb el cremallera, ens estalviara esperes innecessaries (nosaltres ho vam quadrar tot... pujada i baixada de xiripa !)

Es surt de Nuria (1.967m) mateix.. i enfilem cap al pic de Finestrelles per el camí normal que ressegueix primer el torrent de Finestrelles i tot seguit s'enfila al Roc de la Maula. D'aqui agafem la pala Sud fins al capdamunt del Finestrelles (2.827m). En aquest primer tram, el més conegut de la travessa, passarem dels entorns del complex turistic fins a un mirador privilegiat de la vall i els voltants. Així rapidament veurem vistes del Puigmal, Cadi, Capcir, Ripollès....

Sortida del complex turistic amb el cim al fons, increibles vistes del ripolles, cerdanya i cadi (entre d'altres)

D'aqui ens aboquem ja al costat francés, i baixem directament en direcció Nord cap a un pla molt marcat just a sota de la Torre d'Eina, es el pla de la Beguda (2.335m). Aquesta baixada d'uns 500m ens permet gaudir d'unes vistes bonissimes cap a la pala sud de la Torre d'Eina. Baixada per disfrutar.. bon estat de la neu, tranquilitat i ni rastre de traces.

Al cim del finestrelles, en Grau observant la gran pala de la Torre d'Eina i remuntant de nou des del pla de la Beguda

Un cop al pla.. pells als esquis i cap amunt, es tracta d'anar a buscar per pendents molt suaus un coll molt marcat entre la Torre d'Eina i el pic d'Eina, a 2668m. Aquests 300m es faran rapidament i ens deixaran amb vistes bonissimes cap a la nord de la Torre d'Eina.. la torre d'en Xillen, el pla dels bocs i el pic Rodo per exemple. Si estem inspirats i anem molt be de temps, ens podem aproximar fins a la Torre d'Eina, son escassament 150m, q segur que ens deixen un molt bon gust de boca (la proxima vegada ens hi aproximem segur!).

Crestejant per arribar al coll correcte (ens vam passar de llarg), el mr. amb la Torre d'Eina al fons i de baixada de nou.

Aqui toca treure pells de nou i encarar la baixada, si ets un freerider alpi, possiblement t'interessi fer un descens directe entre els rocs de la cara est, pero en el cas normal es fa una baixada per la Coma de l'Infern, Tot vorejant una serra rocosa a ma dreta. Quan ja s'ha sobrepassat la part final, ens queden dues opcions: si vorejem la vall per la dreta es pot fer un descens directe per pales bastant dretes cap al pla on hi ha l'estany a uns 2300m, en cas contrari s'hauria de vorejar per l'esquerra per anar a buscar les pendents més suaus. La neu increible.. molt bona i per disfrutar de valent.

En Grau observant aquesta vall desconeguda per nosaltres, i la pujada fins al coll bernat. Per ultim en Grau al coll Bernat.

Aqui fem un petit mos, i enfilem la ultima pujada del dia... suaument ens enfilem primer per la banda esquerra i posteriorment cap a la dreta fins al coll que veiem al fons, el coll Bernat a 2.616m. Un cop aqui ens toca flanquejar cap al coll de noufonts, o be enfilar recte amunt l'aresta NE fins al cim del Noufonts (2.861m), haig de dir que aquesta opció es bastant recomanable doncs ens permetrà gaudir de les pales interminables del noufonts (900m de desnivell). Aquest descens final es recomanable agafar-lo amb direcció al torrent del Noucreus, molt més esquiable que el de la coma d'eina.

L'aresta final fins al cim del Noufonts, en Grau amb el nostre proxim objectiu al fons (la pala /tub del pic de l'infern) i la baixada llarguissima fins a Nuria

Total una jornada increible... per disfrutar d'unes parts desconegudes i poc visitades del pirineu oriental pero que son realment increibles.

Video resum de les ultimes temporades !

Un video per passar una bona estona...



... i per motivar el personal !!! Aquest any es blanc !!

p.d.: Com cundeixen els ratos morts davant el pc !!

Intent al Pic Peric des de Formigueres

El dia dos tocava començar l'any amb bona nota... per tant tocava Esqui !! Amb en Josep Mª, Neus, Albert i Georgina ens n'anem cap a Formigueres, el plan es anar al Pic Peric per Camporells, anirem 3 amb esquis i dos amb raquetes.

A primera hora... no acompanyava gaire la meteo, a Camporells amb el Peric al fons.. i resseguint el llac de Camporells.

Les primeres pendents les fem resseguint les pistes i telecadires que menen al punt més alt de l'estació. Aqui comença la sortida en si (de fet.. es pot comprar un forfait de randonée q et puja fins aqui dalt), i resseguim un llom molt marcat (fins i tot amb boira espessa no hi ha perdua, senyals continues i traça molt marcada i amplia) que ens permet creuar la Serra de Maury. Fins aqui la meteo no ha estat molt agradable... i fins i tot apareixen els primers dubtes de si cal baixar fins al llac de Camporells.

El Mr. amb l'objectiu al fons.. reunió de crisis al veure que ens haviem equivocat de traça i els raqueteros amb el petit Peric al fons.

Afortunadament seguim endavant... i al començar a baixar s'aclareix tot, vistes increibles als dos perics, als estanys de Camporells.... Tot molt ple de neu... i amb varies traces diferents que es reparteixen per la vall, entre arbres fem la baixada fins al refu amb neu pesada i algo crostosa.

Les noves traces que rectificaven l'error... i imatges durant el recorregut fins al llom abans del coll

Després de recuperar forces... pells als esquis de nou i cap al coll entre els perics. El nostre proposit era afrontar-lo per la cara que dona als estanys... més curt pero més dret, pero errem la jugada al triar la traça i agafem la que tira cap als estanys de les Bulloses. Total.. ens toca redreçar la traça cap al coll... un bon festival per neu bastant canviant. Arribant al coll ens trobem amb neu reglaçada amb una bona capa de pols a sobre que fa bastant pesada la pujada, de totes maneres arribo fins al coll... on hauria pogut pujar fins al Peric petit... pero no sabia que el tenia a escassament 90m de distancia, el deixem per un altre dia jeje

A dalt del coll.. amb les vistes cap al petit Peric.. semblava q estava aprop i efectivament ho estava !!

La baixada... increible el primer tram: neu abundant pols poc pesada q deixa girar increiblement be... a mesura que baixem es va convertint més pesada.. i amb menys gruix. Com que la boira arriba... i molt espessa, no ens permet masses filigranes..i anem a buscar la traça de pujada per tal de no perdrens per la vall. Arribada de nou al refu.. on ja ens esperen els dos raqueteros... pells de nou i cap a dalt de la serra de maury, baixada per pistes.. i un steack-hache per acabar de completar el dia.

Aqui podem apreciar a la lloma de la Serra de Maury les marques q trobem constantment.. i a dalt de l'explanada

Aqui em toca tornar a casa... que hi han compromisos familiars.. mentre que els altres quatre afortunats es quedaran un parell de dies més penjats per la cerdanya !

Planol de la sortida

Intent d'esquiada al Canigo

Per cap d'any... com cada any, l'iniciem a muntanya i com ja sol ser una tradició aquest any vam anar fins al canigó. El que no comptavem era trobar-nos neu a partir de 500m a la cara nord... pel que ens va tocar sortir dels afores de Villerach. Finalment ens dona per un bon randonée... masses quilometres de pla per intentar qualsevol dels pics próxims, total aquesta temporada ja hi hauran dies a cabassos !!

Sortida del parking improvitzat a poc més de 500m... durant la pujada i el parking

El refu.. situat a 850 aprox... les noves tecnologies als mobils... i les vistes de la vall nevades

BON ANY 2009!!!

El Taga colgat de neu !

El dimarts 30 vam aprofitar amb en PGB per fer una escapada cap a aquest cim, que només es pot fer quan hi ha abundancia de neu. Aquest cop després de la llevantada ens trobem amb el cim completament ple de neu, que tot i no ser de la millor qualitat si que ens permet gaudir d'uns paisatges increibles, i a trams d'una neu exquisita.

Comencem amb unes petites derrapades amb el cotxe, que ens obliguen a aparcar una mica abans de l'ermita de Sta. Magdalena. Sortim amunt i rapidament agafem unes traces d'esqui que no acaben de seguir l'itinerari habitual, resulta un encert, ja que escurcen camí i ens garantitzen traça oberta fins a certa altura on el vent ha deixat casi invisibles les traces existents.

Des d'una mica abans del pla de la Llagona la neu es humida, i es fan bastants de pans a les pells, això obliga a seguir el ritme sense parar, ja que cada parada suposa uns pans increibles. Arribem a dalt.. fotos de rigor.. i a disfrutar de la baixada de la cara Nord entre petits arbres.. una delicia que repeteixo de nou amb moltes ganes. A partir del pla.. la neu bastant pesada... no es deixa esquiar amb les màximes garanties.

Al final una remadeta... i fins al cotxe, per avui ja hi ha hagut prou esquiada... i l'endemà toca tornar-hi !