Activitats varies: Rocamaura

Després d'una setmana plena de feina i estress... seguit d'un refredat amb febrada del mil.. avui ja començo a estar amb condicions de seguir amb les piades pendents.. i es que bufff!! porto un retard considerable !!

Comencem doncs per el diumenge dia 9, d'això ja fa uns 15 dies, i basicament amb l'Albert vam aprofitar el bon dia que feia, per anar a tibar a la zona esportiva de Rocamaura: Winter-Spot per excel·lencia. Amb un bon dia.. sense que sigui excepcional ja pots passar calor !!

Vistes des de la zona.

Vam començar per la via num.18. V/V+, una de rapida i relativament facileta, que surt sense gaires problemes, el cas era escalfar. Acabada aquesta l'Albert proposa fer uns pegues a Ansia Vertical. 6c+, que ja tinc pendent d'encadenar de fa temps. Al final la idea es queda amb un únic pegue en que em quedo com sempre sense resoldre correctament el pas clau, com que veig que amb un segon intent tampoc sortira.. i tampoc soc molt donat a anar repetint vies indiscriminadament ho deixo com a satisfacció per un altre dia i anem a disfrutar a una altra banda.

L'Albert fent de les seves a la via num.4, una via molt recomanable.

I on millor per disfrutar a Rocamaura com a el viote num.4 de la zona de la dreta, cotat de 6a. Fins i tot li podrien donar un punt de '+', pero a mi independentment del grau que li proposin només diré que es molt difrutona. Això si.. son 30m de pila continuada amb poc descans, només interrumput a la zona de la reunió de la via num.5. L'Albert com l'últim cop ja comenta que la troba bastant durilla... pero la cataloga com a molt bona.

Seguidament dubtem d'anar a provar les dues vies una mica a la dreta de la num.4 o bé, donat que portavem tota la cacherreria, provar la via Mandragora, 6a. Es tracta d'un clean equipat segons marca la ressenya, nosaltres no teniem gaire clar que significava això així que vam recollir tots els cacharros, cordinos i eines varies. Finalment va resultar ser una via equipada amb espits i claus, algun pont de roca (algun altre per equipar) i reforçable en alguns trams amb material variat.

L'Albert a la Mandragora.. una altra linia recomanable.

Respecte la via... un fisura per pujar en plan diedre de les bones, on un pot disfrutar!!... això si, recordo especialment quan arriba a un punt que la fisura es tanca (un pont de roca interior genial e increible)... i arriba el pas dela via !! jo no vaig poder en lliure (bé de fet ni vaig provar-ho ja que veia una presa de mans i despres ja per sobre un clau que no tenia ni idea de com arribar a xapar i vaig acabar enclastant un alien a l'única presa de mans que podia veure a la vista, i a base d'A0 arribar al seguent clau de la via.. la resta es fa be.. i per disfrutar.

Total.. que el dia va ser molt ben aprofitat.. si no fos perque ens esperaven a dinar a casa.. encara hauriem fet alguna via més.. pero bueno.. la roca no es moura de lloc així que ja tindrem temps de tornar.