dilluns, d’octubre 01, 2007

El congost de Pierre-Lys

Aquest dissabte em vaig escapar amb en Carles de Santa Coloma per anar a visitar aquest congost de l'ariege frances: calcari, alguina via força llarga i entorn guapo la feien una zona molt gustosa de tastar. A més amb ressenyes publicades a un dels ultims vertex's, no calia buscar-ne gaire informació, al tornar comprobaria que la zona també es troba ressenyada a onaclimb i a ressenya.net.


La via escollida va ser La voie du Départ, al vertex ens indiquen que es tracta d'una via completament equipada de 280m, de grau 6b+ en lliure i 6a obligat i que la via destaca per el diedre que trobem al 4rt llarg (en realitat el diedre es el 5e i 6e llarg, i si q es realment destacable).

L'aproximació molt rapida, 5/10min de carretera pel costat del riu, i una tirolina que ens permet salvar el riu, per deixar-nos quasi a peu de via. Identificar el peu de via no es complicat, es un espero rocós, on es veuen els parabolts i trobem una pedra sicada a peu de via.

Sobre la via indicar que al primer llarg ja ens trobem que comença picant fort, jo anava confiat pensant que el primer llarg era de cinque i em vaig endur un vuelo de record. Al vertex el posen de 6a, a onaclimb de 6b; no sabria dir quin es el grau correcte ja que la roca freda de bon mati no em donava el tacte correcte, i tampoc anava concienciat en que trobaria un pas complicat als primers metres; la resta de llarg ja més facil ens deixa en una comode reunió. Els seguents dos llargs, segon i tercer, es poden empalmar perfectament amb corda de 60m; diriem que son els dos llargs més assequibles de la via i ens ofereixen una serie de moviments sobre bona presa per gaudir de la roca.


En carles al primer llarg, i començant el segon llarg. I el diedre perfecte que podiem observar a l'altra banda de la vall.


El quart llarg, de V+, comença baixant uns metres per agafar una fisura que ens deixará en la reunió més comode de tota la via. Un arbre ens serveix de sofa amb vistes increibles a un diedre molt marcat a l'altre costat de la vall. Des d'aqui ja podem admirar el caracteristic diedre que no ens deixara indiferents. El sise llarg, ens permetra gaudir de valent d'aquest diedre, on personalment vaig poder comprobar que em falta confiança en aquest tipus d'escalada. El seguent llarg, el sete, haurem de superar un petit tram desplomat amb bona presa, on a la sortida s'agraeix la presencia d'una arrel on trobarem la presa salvadora per sortir al seguent tram de diedre. Aquests dos trams es poden empalmar justets amb cordes de 60m i un bon grapat de cintes (unes 15 minim).


El diedre marcat del 5e llarg, jo arribant al pas cabronet del vuite llarg; i en Carles afrontat l'inici del nové llarg.


A la R7 vam comentar lo guapo que havia estat aquest tram diedric, i vam observar el seguent llarg, el vuite, on a primera vista no s'apreciava el tram de 6a que ens marca la ressenya. Com ens esperavem un pas cabroncete cap a la meitat ens anima el llarg. Ja per acabar a la R8 ens trobem dos opcions de sortida, a la ressenya no deixa clar quina opció es la de la via. De totes maneres optem per la opció de la dreta que segueix més la tonica de la resta d'escalada. En aquests nové i desé llargs, es on trobem les grans dificultats de la via i almenys un servidor veu el tram de 6b+ realment dificil. El puja primer en Carles i ha de superar el tram clau amb pedal i fisurer per remuntar en artificial; jo ja des d'abans del pas clau que m'arrastrava de parabolt a parabolt jeje, despres de la R9 hi ha una sortida durilla en un tram de flanqueig bastant aeri per ja finalitzar amb una zona facil i per disfrutar.



El descens per la cara EST seguint les fites i marques que ens baixaran per una tartera (atenció a la caiguda de pedres si portem gent a sota) fins a la tirolina que ens permet creuar el riu.

Per resumir,.. una via molt xula al bell mig de l'ariege, on disfrutarem de bons paisatges i tranquilitat, només trencada de tant en tant quan passa algun cotxe per la carretera que creua el congost.

6 comentaris:

JAL ha dit...

La òstia! Quina por la darrera foto!

Gatsaule ha dit...

És una via que tinc ullada però la dificultat em tira una mica enrera. El 6a és obligat i continuat o són passos aïllats i trampejables ?

Llorenç ha dit...

Ep!!! jo com el gatsaule...l'havia mirat, però el grau em fa una mica de por per si acabaria petat abnas de fer cim!!!
felicitats! algunes fotos son guapes!

PGB ha dit...

Collons Pere, a onaclimb li donen 6c i 6b als dos ultims llargs! Chapeau tio! :)

Es veu un viote i les fotos molt guapes!

Tinc ganes d'anar a coneixer aquestes escoles del sud de França... a veure si organitzem una sortideta ;)

Que vagi be el finde bou!

Piter ha dit...

Iepps..

JAL: jeje s'ha de dir que si que hi havia un bon pati.. pero aquest precisament era ja un tram bastant facil.

Gatsaule & kutreskaladors: Jo personalment vaig trobar que era una via durilla. De totes maneres si estas acostumat a pujar diedres es puja molt be; la resta de llargs sol ser passos puntals, excepte al penultim i la sortida de l'ultim on tiba bastant. De totes maneres em va semblar facil de posar cacharros per tot arreu, per el que sempre es pot pujar a base de A0/A1... i la via s'ho val.

PGB: Nano.. a veure quan t'animes a fer un viote d'aquests... aquest finde montsec a tope !! així que ja saps jeje

Anònim ha dit...

Tio que estàs fet una fieraaaaaa!!!
Enhorabona per aquestes escalades tant guapes i espectaculars!!! :)