dilluns, de març 12, 2007

ski de muntanya a les aiguilles d'Arves

[10 i 11 de març]

Video a low-resolution: http://video.google.es/videoplay?docid=-8702089855641600267

En vistes del trist panorama nivologic dels pirineus, amb l'Albert, en Josep Mª i la Neus ens decidim a fer una excursioneta de cap de setmana als Alps més proxims a casa. Em van deixar tota la responsabilitat de l'elecció de zona, i no vaig dubtar gaire a proposar la zona de les Aiguilles d'Arves. Desprès d'haver fet la visita, només cal dir que es altament recomanable.

Aguille de l'Epaisseur, Tet du Chat i Aigulles central i Meridional d'Arves, vistes camí de Chalmieu.

L'estetica d'aquestes tres impresionants agulles i la possibilitat de rodejarles, ja em va picar l'ullet quan vaig voltar per la zona a finals de gener. A comentar com a curiositat que es pot pujar escalant a l'Agulla central per vies alpines que no superen el IV grau. (cara E agulla central, travessa de la triologia entre d'altres... en particular aquesta ultima de la travessa de la triologia em fa bastanta gràcia).

El Tour de Aiguilles d'Arves des de Chalmieu

Aquest es l'itinerari previst incialment.

Sortida: Chalmieu, 1 580m.

Primer dia: Chalmieu - Col de l'Epaisseur - Refuge des Aiguilles d'Arves. (+1 320m, - 640m)

Sortida d'entre 1 580m i 1 950m depenent de la neu que hi hagi per la zona. El primer tram puja fins a una antena repetidora de TV, on agafarem una pista d'esqui de fons que es mante a l'esquerra de la vall. La seguim fins a 2100m, on hi ha l'últim xalet de la vall i ens desviem cap a l'esquerra en direcció al coll de l'Epaisseur (2890m) (45º/100m). D'allí baixar per la banda dreta seguint les bandes rocoses de les parets de l'aiguille de l'Epaisseur, i a 2700 flanquejar i pujar una mica per agafar la pendent de sobre el refugi i baixada envident. En cas de no veure clar el flanqueig, es pot baixar fins al fons de la vall i despres hi ha 100m de pujada fins al refugi (2.260m).

Segon dia: Ref.Aiguilles d'Arves - Col des trois pointes - Col Lombard - Base du Gerbier - Chalmieu ( + 1 700m, -2 300m)

Sortim del refugi en direcció al fons de la combe des Aiguilles, i la remuntem fins a la cota 2.500 on ens desviem direcció SW per atendre el colir NE del Col des Trois Pointes (40º/100m) (3.043m), remarcable possible cornisa a dalt !! Agafem el descens de la vall del Grand Verdillon fins a la cota 2 668m on rodejem uns bandes rocoses per agafar la pujada fins al Col Lombard (3.092m). D'allí ja agafar el descens en direcció NW fins a 2.300, on ens desviem al Nord cap a les Ruines de le Rieu Blanc (2.283m). D'aquí iniciem la pujada NE fins a la Base du Gerbier (2.578m) i ja el descens evident fins a la població de Chalmieu.

Cronica

Com que vam sortim de Girona a les tantes, la opció més adient era fer un bivac per la zona proxima a Saint-Jean-de-la-Maurienne. Una opció molt interessant es les parades de bus de la zona, consisteixen en unes casetes de fusta molt ben parides i ideals per encabir-hi fins a 3 persones.


Sortida de Chalmieu, pujada entre la boira en direcció al peu de l'Aiguille de l'Epaisseur i el començament de la rampa final de 45º.

El dissabte ens aixequem de bon mati i cap a Chalmieu, entre pitos i flautes s'ens va fer força tard i vam acabar sortint a les 9h30 del matí. El primer tram sol tenir la traça oberta doncs coincidim amb l'itinerari de la Base du Gerbier, un pic que vindria a ser d'un estil Bastiments i per tant sol tenir aglomeracions importants de personal. S'ha de dir que quan hi ha 15cm de neu recent, tenir la traça oberta facilita bastant la pujada. Un cop arribem a l'ultim xalet, la Motte, ens desviem a l'esquerra per anar a buscar la canal més fàcil que ens pujarà al coll de l'Epaisseur.

A nosaltres la boira ens la va jugar i ens vam desviar massa cap a la dreta, el que va provocar que pujessim per pendents més fortes i fessim una volta innecessaria. Un cop s'arriba als peus de l'Aiguille de l'Epaisseur ens trobem amb diferents opcions de pujada, la opció més segura i fàcil es dirigir-se cap a l'esquerra de tot on una canal ample en orientació SO ens mena una mica per sobre del coll per l'itinerari més evident (hi ha un cable metalic per assegurar en plan ferrata a l'estiu).


L'Aiguille de l'Epaisseur des del coll, l'Albert fent el tram de coll per arribar a la canal de baixada i l'Albert amb les aguilles al fons.

El dia va restar enboirat continuament amb algunes estones on es destapava i et deixava veure els pics per fer quatre fotos i orientar-se, això va permetrens pujar sense suar gaire ja que quan sortia, el sol era de justicia. Amb la boira vam començar a fer voltes maries continuades, fins que em vaig cansar i després d'analitzar la jugada, vaig veure que ja estavem al tram de 100m i 45º de desnivell. Així que vam posar esquis a l'esquena i cap amunt sense gaires problemes fins als ultims 20m on el gruix de neu era bastant primet i les roques i glaç de sota feien la pujada més delicada pero sense problemes. Aquí la Neus menys habituada a aquests ambients va patir de valent, i suposo que tot i que no va pronunciar masses paraules interiorment va maleir bastant al guia que resulta que era jo jeje, pero res, que un cop a dalt valia la pena ja que finalment es va destapar tot i les vistes eren impressionants.

Després una baixadeta per neu molt cambiant: dura, pols, crosta... fins a la cota 2200 on flanquejant i caminant una miqueta arribavem al refugi des Aiguilles D'Arves. A destacar d'aquest refugi que tot i ser petit es molt acollidor, l'ambient es molt agradable i el menjar era bastant correcte (hagi de dir que les meves millors experiencies en refugis han estat sempre a Suissa).

L'endemà vam fer dos grups, l'Albert i jo aniriem fins a Chalmieu desfent la ruta del dissabte i en Josep Mª i la Neus baixarien fins a la Valloire on els passariem a recollir. Amb l'Albert vam seguir la ruta de l'Aiguille de l'Epaisseur fins a 2600m, on ens haviem de desviar cap a la dreta per anar a buscar flanquejant la Combe de Puy per on haviem baixat el dia anterior, aquesta opció ens permetia evitar obrir traça els primers 400m de desnivell. Després ja dirigint-nos cap al coll tornavem a la solitud d'aquesta zona fins al mateix coll, on ja vam veure un nombròs grup que s'encarava ja cap a la canal de pujada seguint les nostres traces del dissabte.


La pendent d'acces al coll vista des de baix, diverses S... increibles i jo mateix amb les aguilles al fons.

Després de desfer els primers 10m amb esquis a l'esquena (tampoc era questió de rallar els esquis), vam gaudir d'una neu pols increible on les 'S' sortien inmaculades fins ven be a la cota 2100, on vam seguir l'itinerari de la Base du Gerbier per neu trepitjada agafant bastanta velocitat. Els ultims trams fins a Chalmieu els vam fer per la pista d'esqui de fons que ens permetia assegurar que no tocariem terra.

Total dos dies increibles, on no vam poder dur a terme l'objectiu inicial (queda pendent), pero que sens dubte ens va fer entrar ganes de tornar-hi ben aviat.

Aps.. i sens cap mena de dubte recomanable a tothom una visita a la zona !!!

Dades interés:

- IGN 3435 ET. Valloire.
- Refuge des Aiguilles obert els caps de setmana d'hivern. Tel. (33) 479 59 01 77

p.d.: proximament ampliarem amb el mapa de la sortida.

6 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Té molt bon aspecte, pensava que als Alps la neu també anava justeta però ja veig que no.

Piter ha dit...

Doncs si que estava força be, pero s'ha de dir que durant la setmana anterior va nevar 15cm (uns 2cm el mateix divendres), i durant les successives anteriors cap a 1m de neu nova en altitud.

Això si.. la qualitat de la neu era molt bona a la cara Nord, pero a la cara Sud ja estava bastant transformada, i jo crec que amb quatre dies que faci calor, no hi quedarà res per sota de 2000m (la disminució entre dissabte a diumenge ja va ser important !!).

Això si.. una delicia obrir traça i pales de baixada...

el yeti ha dit...

hola piter, quina enveja, veure els Alps, i aqui res de res, si vols esquiar a fer molts kilometres.....
t´he contesta en el meu blog, lo del cartell....
salut company!

Xavi ha dit...

Hola Píter, una altra bona piada que m'apunto a la llista.Quina enveja les traces de la foto, aquest any aquí ni en somnis una baixada així. Adéu.

Piter ha dit...

La zona.. hiperrecomanable!! ja vam dir amb els colegues q l'any que ve hi tornem pero a fer-la completa !!

Tinc l'esperança que l'any que ve caura el que toca més el que no ha caigut aquest any.. o sigui q a veure si tenim sort !! jeje

PGB ha dit...

L'any que ve, m'inicies i despres m'acoplo amb vosaltres a repetir la ruta! ;)