Primera aproximació a Canalda

Aquest cap de setmana tocava un intensiu de via llarga amb en Gatsaule, l'objectiu: dues de les cent millors d'en Soldevila a la llista. Aquest plan començava a Terradets, pero el fred intens que va entrar durant la setmana ens va fer replantejar la opció i vam anar el dissabte cap a Canalda.

El tram de paret on esta la directa estel i les vistes des de la via

La via: Directa Estel, 6a 200m (V+ obligat)

La via esta equipada amb burils, i haig de dir que jo vaig veure la majoria de burils en prou bon estat... almenys no estaven rovellats jeje Aixo si.. dona més confiança algo més imponent sobretot en aquests terrenys on poca cosa es pot colocar.

I de cares a la via, com ja ha comentat en Joan al seu blog, la jornada va començar molt be, pero va quedar truncada per un vuelo amb mal aterratge en la zona alta de la via. La paret es veu força xula, a mi personalment em recorda un tros de suro.

Jo superant panxes amb tecnica zero i en Joan superant la primera panxeta

Pero be.. centrem-nos en el tram de via que vam pujar. Ja per trobar el peu de via es d'allò més fàcil, el caminet passa just per l'inici de la via, pero nosaltres ja vam anar a buscar-lo més aprop del ditet. Despres de mirar i remirar, vam acabar trobant l'inici, una pedra amb un espit (curiòs perque la via esta equipada amb burils !!)

Vaig començar jo amb el primer llarg, en principi tenia dos passos un primer de V+ i un segon de 6a, només d'arribar al primer ja m'ho haig de començar a mirar be, aixo de preses romes i desploms sense massa peu no es el meu ambient... haig de dir que al primer pas ja vaig tenir els meus problemes pero el vam superar pensant en com seria el segon. El segon encara era més duret.. i aqui si que ja vaig tenir problemes importants... deu n'hi do com tibava el grau o potser es que no estic acostumat a aquestes panxetes. Faig reunió a 3 burils i em segueix en Gatsaule que tambe es troba amb alguns problemes a les panxetes.

En Joan sortint del tercer llarg, tecnica canalda.. poc canto i molta destresa !!

El segon llarg ja comença amb un nova panxeta.. aqui en Gatsaule s'ho mira i remira.. i despres de treure recursos amb estreps, amb cordinillos... va sortir amunt i fins a la reunió amb tram més fàcil (no confondre una primera opcional amb dos burils). El tercer llarg marcava un primer tram de flanqueig... jo que anava inspirat em vaig cascar un flanqueig fins a l'altra punta de la paret.. per veure que la via segui just per sobre de la reunió on estava en Gatsaule. Aquest tram bastant vertical te la gràcia de ser bastant continuat i que els burils no els trobes fins que t'has tirat decidit cap amunt. Aqui vaig patir de valent buscant les preses de sortida entre tots els cantos romos... i no em vaig penjar per orgull propi jeje, el cas es que un cop trobaves les ultimes panxes i perdia verticalitat tenies un tram d'uns 10m sense cap buril i dificilment equipable... cagun dena.. com m'ho vaig mirar !! perque hi havia un passet dels que no motiven per acabar d'arribar a la reunió.

Jo en dos trams del tercer llarg, a la central buscant burils, i a dalt de tot del quart llarg ja de baixada.

Aqui ja sortiem cap al quart llarg, es xapava un primer buril a la dreta.. i d'excursió per la placa... tot i que relativament facil el seguent buril estava a can pixa !! Despres de xapar aquesta tocava un panxa... on sort que alguna anima caritativa hi ha fet un montoncito de pedres.. perque jo no ho vaig veure massa clar.. Després arribaves a una repisa i a superar una nova panxa amb un pas de sortida dels de mirar-s'ho, aqui es on fatidicament en Gatsaule va patinar i va picar amb la repisa... la veritat es que quan ho vaig fer jo no les tenia totes... i més quan el seguent buril ja era la reunió uns 2m per sobre del pas, i no es que al superar la panxa es converits en tram facilet ...

El cas es que aqui vam decidir tirar avall... jo vaig pujar a recuperar cintes, i vaig muntar reunió rapelable dels 3 burils amb un mallon i un cordino. Des de la R3 es pot baixar fins a la R1 i d'aquesta ja fins al terra.

Total una gran jornada... tot i la llastima de la lesió... pero aquesta roca no ha estat la que m'ha motivat més, per panxes desplomades les de vilanova que almenys hi ha canto del bo !!!

I res.. company recupera't aviat que en tenim de pendents !!

Disfrutant del pedraforca (II)

Doncs pel diumenge teniem una altra gran via prevista.. aquest cop a la cara sud del pollego inferior.. en un paredon dels més llisos dels que m'he enfilat mai. Vam gaudir de la companyia de la Raquel, que va preferir apuntar-se amb nosaltres que surtir de festa amb els seus companys de cordada... aquests fanatics !!!!

Total.. que de bon mati comencem els tres una aproximació d'aquelles que et deixen apunt per començar la via... passem pel refu, per l'enforcadura, i despres seguint marques verdes fem una patejada important... casi només faltava pujar al cim del pedra per tornar a baixar... pero es que aproximacions així valen la pena... les vies estan menys visitades i l'ambient es idil·lic.



La via: Choras Piengue, 6c (6b obligat), 200m

La via comença just en un petit sostre que s'ha format al caure un gran bloc, just al punt on surt l'estimball. Allí ens repartim els llargs a les palletes... per fer-ho més equitatiu el que li surti la curta farà els llargs L1: 6a, L3: 6b i L7: IV; el de la palleta mitjana li toquen el L2: 6a+ i L6: 6c i el de la palleta llarga li tocarà el L3: 6b i L5: V+. La sort dicta sentencia i li toca començar a la Raquel, seguidament em tocará a mi i tancara el primer round en Marc. Buff.. quina sort penso en aquest moment.. la sortida sembla bastant dureta.... almenys entrarem al segon llarg amb la presa de contacte amb la roca feta.

La Raquel iniciant la via amb un passet, i en Marc fent els ultims passos fins a la R. A la dreta la Raquel disfrutant de l'adherencia al L2: 6a+.

El primer llarg comença amb un desplomet on xapar la primera.. ja te la seva gràcia, seguidament una placa llisa llisa.. on l'adherencia t'agafa completament en fred. Quan li comences a agafar el truco al tema.. les preses surten del no res.. i arribes disfrutant a la reunió. Deu n'hi do quin llarg s'ha tret la Rak, tant en Marc com jo flipem amb colors tot i que acabem encadenant els tres. Aps.. aqui coloquen un alien no en recordo el color.. per salvar l'aleje fins a la reunió.

El segon llarg segueix amb la tonica del primer... quin senyor 6a+ d'adherencia, igual que abans els primers metres son els més durs, o potser ja t'acostumes a la placa.. ni ho veus tot més fàcil. Aquest el vaig fer jo de primer.. i no vaig colocar res.. tot i que en algun punt els seguros estaven algo allunyats. Mentre pujava aquest llarg... en Marc ja anava preguntant que tal el seguent llarg? esta gaire equipat ?... jo i la Raquel anavem dient doncs esta força equipat... ell no va pensar el mateix.

La Raquel iniciant la placa del 6b, i buscant l'ultim parabolt xapat al tram "fàcil" del L4. Per ultim en Marc disfrutant de cantos al L5.

Doncs això... el tercer llarg es finet finet.. en Marc eclipsat pel llarg s'estressa i si posa amb els estreps... malament perque els arrastrará de dalt a a baix.. això si.. aquest cop no es podrà queixar dels companys de cordada.. que animaven de valent !!! no com d'altres ocasions jeje.
Després la Raquel encadena de segona... i jo li segueixo els passos. Haig de dir que en més d'un pas no ho vaig veure gaire clar.. i jo mateix flipava de que s'aguantessin els peus en aquella placa tant i tant llisa.. Definitivament hauria suat bastant per pujar-lo posant cintes.

El quart llarg comença amb una excursió a la dreta per anar a superar el desplom pel tram fàcil.. seguint la màxima de si es fàcil els seguros a can pixa... doncs et pots jugar una bona galeta. La Raquel resol el tema posant algun caxarrillo a mig flanqueig (s'ha de dir... que això de fer flanquejos en adherencia no es el que faci més gràcia). Segueix un tram per superar un nou desplom i segueixen una serie de passos seguint una fisura algo herbosa que puja en diagonal, i de regal.. un paset fins a la reunió. La cinquena tirada... ja es més facileta el canto apareix del no res... i ens regala un llarg per disfrutar de valent sense patir gens.... on es l'adherencia ?? s'ha de dir que el llarg va be per començar a descansar peus.. que estan rebentats.

Quin parell de fanatics de Roca... a la segona la Raquel analitzant el pas clau de la via mentre en Marc observa des de baix.

Seguidament em toca a mi amb el llarg més xungo de la via, el sise llarg,... la ressenya marca un desplom i mirant la paret no el se trobar.... el primer tram i consisteix en nyapetes petites per anar pujant, amb els seguros algo allunyats... pero això mentre pujes val més no fixar-s'hi. Entre aleje i aleje.. acabes arribant a una petita cova... d'on la sortida es un tram bloquero de 6c... agafant en invertit el forat de la cova s'ha de pujar peus i agafar-se a la nyapeta de sortida.. o provo dos cops i no ho veig clar... com sempre m'acabo agafant a la cinta, munto el pedal i surto en artifo. Pero aqui m'arriba el regal.. just passat el pas em saturo i decideixo assegurar el pas fins a la reunió amb un alien, sorpresa.... una de les cordes s'ha enganxat a un parabolt per sota de la reunió i no puc avançar... quina impotencia... alli penjat amb la reunió a 2m, els bons cantos a 1m... i jo alli penjat... amb l'estres entro massa l'alien verd.. i casi es queda de record alli, quina feinada per recuperar-lo !!!!

Per ultim un sete llarg facilet amb alguna canalera... el que ens faltava, i sortida encordats fins a la cresta final de ls costes d'en dou. Per el descens.. anem a buscar el cami de pujada, i per tant una nova excursió important. I cap al bar.. a recordar anecdotes divertides i buscar nous projectes... acompanyats d'una mitjana.

Total.. una gran via.. segons en Marc, encara es millor l'Estimball; doncs res, l'haurem d'anar a fer aviat.. ja que si hem disfrutat amb aquesta.... la nova proposta promet !!

Disfrutant del pedraforca (I)

Aquest cap de setmana vam seguir amb la ruta de les cent millors d'en Soldevila... i de nou fent cordada amb en Marc. I es que ultimament fer cordada amb en Marc es garantia de qualitat: bones vies, bona ambient.. i anecdotes per recordar.

L'objectiu del dissabte era la via Prima, a la paret del Roget a la cara sud del pedraforca. Una gran via.. pero be, millor comencem per l'aproximació. Tenim ressenyes al llibre de les cent millors, a onaclimb i veig que en Gatsaule fa poc tambe s'hi va acostar.

Per accedir al Roget.. hi anem per la pista de les antigues mines carboníferes de Saldes, per experiencia propia no es una pista massa recomanable per a turismes convencionals. Nosaltres a les 00h00 del divendres ens trobavem en aquesta pista baixant marxa enrera i guiant a base de frontal degut a que quan faltaven pocs metres per acabar la part amb més pendent vam perdre adherencia i ja no hi va haver manera de poder-la recuperar de nou per pujar. Una bona experiencia... Aquesta pista ens mena fins a l'explanada del monolit, des d'on prenem un camí que ens mena per la canal de l'esquerra de la paret fins a l'inici de les vies.

La via: Prima, 6b+ (6a obligat), 210m

La via comença just sota dels marcats diedres de la part superior, trobem una fletxa vertical i les restes intuitives de la paraula prima marcades a peu de via.

El primer llarg ja ens posa a to.. el marquen de V, i son unes plaques grises que formen unes petites grades, i on cal avançar bastant en tecnica d'adherencia. Un bon llarg.. on es podrà disfrutar de valent. El segon llarg si que ja es un mer tramit per arribar als llargs més guapos de la via, uns 40m de tram ajagut, algo trencat i bastant ple de vegetació, per nosaltres el pitjor llarg de la via.

En Marc al primer llarg, i a diferents trams del diedre del 4rt.

A partir del tercer llarg.. ja ens posem ven be dins de la línia de la via. Un diedre que surt a l'esquerra de la reunió ens fa disfrutar de valent. Si aquest ens ha agradat el seguent tampoc ens deixarà indiferents, un diedre encara més marcat i de moviments atletics. En definitiva aquests dos llargs ens faran disfrutar de valent i sense gens de patiment, de tant en tant trobem algun parabolt o algun clau, i els trams que allunyen es poden assegurar facilment.

Al quart llarg ja canvia la cosa... l'escalada es guapissima, pero si vas amb el grau algo just i amb menys de la meitat del material que seria necessari... et trobes amb un problema. I es que el llarg ronda el V+ a baix i el 6b+ a dalt, i unicament te algun clau en la sortida del primer tram de diedre. Sino explicali a en Marc... que buscava el camalot del 2 continuament per la via. I es que la fisura era perfecta per fer-hi entrar el del num. 1, 1.5, 2, 2.5 i en algun tram el del 3. Nosaltres nomes portavem en aquest rang, dos 1's, un 2 i un 3. En resum.. el que anava de primer, en Marc, va patir bastant i el que anava de segon va disfrutar de valent apretant i encadenant els dos diedres i el desplom que formen aquest interessant llarg.

En Marc arribant a la R4, jo fent contorsionisme al diedre del 6e llarg i la cordada Gironins on holidays a la R6 un cop la feina estava feta.

Al cinque la cosa es complica, son un primer tram de diedre de 6b i un segon tram de bavaresa difícil de 6b+, això si aquest cop l'equipament es a base de claus i parabolts generosament repartits. Aquí m'hi coloco jo i vaig treient els passos del diedre, guapissim per cert, posant algun camalot pel camí i penjant-me de tant en tant a veure que tal esta el tema. A dalt apareix una bavaresa infernal... una paret llisa on cal posar els peus plans mentre tibes de braços, un que no esta per moltes histories despres de quatre relliscades consecutives decideix pujar aquest primer tram a base d'A1. Amb la combinació de dos camalots vaig remuntant aquests 3m més durs.. després la cosa ja es posa fàcil i ho torno a treure en lliure. Al igual que abans.. aqui el segon de cordada, en Marc, disfruta de valent.. i es treu el llarg en lliure amb un somriure de boca a orella. I es que es un llarg de pelicula !!!!

I es que no n'hi ha per menys.. quina gran via !! Hem disfrutat de valent. Fem broma una estona amb el friend del '2' que buscava en Marc... i repassem la ressenya:
Material a llevar: Un juego de bicoins, friends del 0,5 al 3, repitiendo del 1,5 al 3, utiles sobretodo en los dos ultimos largos. 14 cintas expres.

Afegiriem que ja posats.. tambe repetim el del 1... i que els aliens tampoc ens van anar malament.

El descens el fem a base de rapels per la mateixa via... amb cordes de 60 es poden rapelar junts els llargs 4 i 5, i 2 i 3. Aqui comprovem com sempre es millor caminar que rapelar.. en una reunió de les que estan en feixa.. em quedo sense encordar durant les maniobres de recuperar corda i recolocar-la... sempre s'ha d'estar més atent !!

Arribem a baix i son les 15h30.. mmm donará temps a fer-ne una altra ?? Ho provem per si de cas.. aquest cop a la via: Carnestoltes, 7a/Ae (V+ obligat), 265m.

Els dos primers llargs... els resolem perduts per les vires trencades i herboses, fins a trobar una linia de parabolts on fem reunió. Així podriem dir que iniciem propiament la via pel tercer llarg, quin gran llarg. Un diedre atletic amb bona presa de V/V+ amb una sortida de 6b/6c, en Marc que va animat s'ho treu en lliure de primer.. i jo faig el mateix de segon. Quin gran llarg.. molt bo, quin gran encert..

En Marc a diferents trams del nostre "segon llarg", i com no perduts pel mig del bosc amb frontals.

Seguidament em poso jo en el llarg de 7a.. d'Ae pels que ens falta menjar sopetes. Un flanqueig bastant cabron.. cap a l'esquerra ja em comença a posar a to, després combinem trams d'A0 propiament dit de cinta a cinta amb alguna sortida en lliure. Es un llarg molt equipat.. i on haurem de tornar a provar els moviments en lliure, interessant l'arribada a reunió que tot i no ser difícil t'agafa en fred després de la rastallera d'A0 que acabes de fer.

Aqui per mutuo acord decidim tirar avall que ja comença a fosquejar, i els seguents dos llargs son bastant laboriosos amb bastant d'artificial pel mig.

Ben contents per la feina feta ens n'anem cap al bar a celebrar-ho amb la mitjana de torn... i parlem de la via que farem l'endemà, i on s'ens ajuntará la fanatica de la Raquel.. pero això ja ho explicarem al proxim post.

Cinglera dels Esplovins: Justel - Hita - Picazo

Seguint amb el cap de setmana... vam seguir fent km.. aquest cop en direcció a Oliana, on ens esperaven els 700m de paret de la Torre de Lleida.

La via escollida va ser la Justel-Hita-Picazo, de totes maneres ens vam estar mirant tambe la de Crosters del Segre, que vam desestimar perque encara ens falta entrenar més... objectiu a posar en cua.

La Via: Justel - Hita - Picazo, 645m. MD/6b/6a (A0) (V+ obligat)
Oberta el 2002 per els escaladors que li donen nom a la via, es troba majoritariament equipada amb parabolts, quedant els trams fàcils per reforçar. La orientació es Sud-Est.

En quant a ressenyes, podem trobar-la al vertex 187, al llibre d'escalades a l'urgell, al ressenya.net i nombrosos comentaris en diferents forums d'internet.

Per ultim comentar que l'horari de la via va ser de 6h, coincidint així amb els companys de ressenya.net.

Aproximació: Passat el primer tunel aparquem a l'exterior del segon tunel, d'allà surt un cami marcat amb fites, superat el primer espero rocos de l'esquerra ens desviem a l'esquerra en direcció a un marcat sostre en forma de L invertida. A peu de via trobem una senyal d'obres blanca i vermella, i una fletxa amb les inicials marcades.

Descripció:

Una via que comença compartida amb la Roberto Fernandez, a la primera reunió es separa amb tendencia a l'esquerra a buscar un llarg de placa just sota un petit sostre bastant marcat, després segueix enlaire per una fisura ample on avançarem entre tecnica diedre i bavaresa. Aquests llargs segon i tercer son bastant guapos. Seguidament tenim un tramit bastant ajagut per arribar a la primera zona boscosa.

El segon tram de via segueix enlaire i va a buscar un diedre bastant marcat i molt guapo de fer, cal dir que els trams que marca d'A0 a la fitxa del vertex son de máxim 6a com ja marquen a ressenya.net. Amb aquest diedre arribem al segon tram boscós, on farem reunió novament a un arbre.

La tercera part, comença amb un llarg dels llargs... un tram de 6a+ a mig llarg es resisteix i apunto el primer A0 a la pujada, en marc.. que va fort.. es treu tan aquest com el seguent.. un primer tram, que deu ser 6b, bastant sorrós i que tira una mica enrera. Els seguents llargs es poden empalmar sense problemes i arribar rapidament a la reunió sobre una petita feixa.

D'aqui caminem sobre la feixa uns 20m a l'esquerra a buscar un altre diedre. Aqui es marquen 3 llargs.. pero nosaltres la primera reunió ens la vam saltar... i ningú dels dos la va saber veure. En marc.. fa reunió en un parabolt just passat el suposat tram d'Ae, i d'allí ja arribem al cim anant a buscar una pujada per una ample i curta xemeneia.

Descens:

El descens no es curt.. cal seguir les marques blaves a l'esquerra que trobem just a sobre el cim. Després d'una bona caminada.. començarem a trobar bastantes marques blaves en diferents sentits (suposadament el retorn de cada via), cal vigilar d'escollir be quines son les correctes (agafar les que van més a l'esquerra). I ja finalment arribem al tram equipat de la ferrata seguint les marques vermelles que ens baixen de nou a la carretera.



En definitiva una bona via, amb bon ambient i que unicament li falta netejar-se en alguns trams de terra i vegetació, pero això no es excusa per no visitar-la. Aps.. i durant la baixada, impresionant la paret de la cascada... on ens anotarem la via Chapuzas de la Evolución, al igual que durant la puajda també mirant i remirant... ens fa l'ullet la Crosters del Segre. Ja tenim excusa per tornar-hi més endavant.

Congost de Collegats: Sang de Crack

Aquest finde em vaig ajuntar amb el fanatic d'en Marc.. per fer un d'aquells caps de setmana de somni... escalada per un tubo i dos grans vies per disfrutar de valent.

La primera proposta consistia en la via que descriurem a continuació, la Sang de Crack al congost de collegats, inclosa en el llibre de les cent millors. Aquesta via la teniem pendent de ja fa varies setmanes, quan a l'últim moment ens vam decidir per la Alfa Centauro Platinum (piada pendent), i va resultar ser un gran encert.. completament recomanable i indubtablement digne de sortir a les cent millors de catalunya.

Així.. el divendres tot just acabar la tibada per Beuda, passo per casa agafo els trastos i cap a BCN on ja m'espera impacient en Marc, el nostre planning bivaquejar a una area de descans de la N-260, just a sota de la nostra paret.

La via: SANG DE CRACK, 235m. MD+/6b (V+ obligat)
Oberta el 1988 per Oriol Pie, Xavi Metal i Albert Ibañez. Es troba semiequipada amb espits, parabolts i pitons; nosaltres portavem un joc de tascons i el joc d'aliens i friends fins al num. 3, amb els num. grans repetits.

La orientació de la via es Sud-Est, per tant començada la tarda el sol ens abandona i començarem a notar canvis de temperatura importants.

Recorregut de la via

En quant a ressenyes.. portavem la ressenya del llibre de les cent millors, i la de l'Albert Castellet. Després hem vist que el luichy tambe te la seva (com a curiositat indicar que la via en lliure no te 8b+ com posa a la ressenya, ho dic per experiencia propia jeje).... i en ferran de caranorte també. Totes son bastant similars.. comentar que es molt recomanable la variant de sortida proposada per l'Albert, per explicatives millor les d'en luichy i caranorte.

En quant a horari nosaltres la vam escalar en unes 4h anat per feina, al llibre de les cent millors es parla d'unes 5h.

Aproximació: Aparquem el cotxe entre el primer i el segon tunel, ja que el camí surt just al mig dels dos tunels. Remuntem el cami molt fresat fins a l'altura d'una torre d'alta tensió on seguirem un cami menys fresat a la dreta que ens mena al coll just a peu de via. D'aquí grimpada per on ho veiem més clar (algunes fites) fins a la fisura/xemeneia que marca l'inici de via (spit a peu de via). A la primera foto veiem el cami a seguir, amb el coll al fons.. sembla més lluny del que realment es.


Descripció:

El primer llarg comença per una fisura ample on podrem pujar en un mixte entre mode de xemeneia i diedre, a mesura que guanyem alçada la fisura es fa més estreta i avancem ja en mode diedre. Superem un bloc i ja ens trobem a la primera reunió, molt comode dins d'una fisura molt ample. Son uns 35m d'un grau proposat de 6a a reforçar on trobem un parell d'espits i un clau (friends de numeros grans recomanables).

En Marc en la aeria aproximació, i ell mateix progressant per arribar al flanqueig del segon llarg.

Es segon llarg es dels menys agraits de la via, es puja la fisura ample, superem un bloc en plan desplom on xaparem un cordino .. algun pas bastant guapo i ja a la placa xapem dos pitons. Un cop xapat el segon pito i mirant per on tenia que anar.. em peta el canto de la ma dreta.. i m'enduc uns metres extres a pujar de regal (no devia ser el primer ja que estava tot el tram de retorn magnesiat). A continuació un flanqueig facilet que ens deixa just davant d'una bavaresa increible. Es pot colocar algun friend addicional per tal d'ajudar al coco. El tram més dur la sortida (V+), després es flanqueig fàcil (IV).

El tercer llarg es dels que recordes durant una bona temporada, una fisura en plan llastra espectacular. En marc que es un bou es treu tot aquest llarg cotat de 6b del tiron posant friends pero patint de valent... jo mentres pujo vaig pensant que sort que no m'ha tocat de primer.. aixo si es disfruta de valent. Venien ganes de rapelar el llarg i repetir-lo !! Com que en aquest s'havia d'estar bastant atent al primer de cordada.. no vaig pensar a fer cap foto... llastima !!

En Marc tibant a la xemeneia del 1er llarg, jo en la sortida del 4rt i en Marc en el tram plaquero del 5e.

El quart llarg no perd potencial... una fisura formant diedre que puja en diagonal, el disfruto de valent de primer... son 35m molt guapos.. potser no tant com el tercer llarg pero poc li falta. Aqui els friends grans entren a mansalva.. tot i que de tant en tant apereix algun pito. El tram més dur l'entrada i un tram quasi a dalt de tot al arribar a un pito.. la resta relativament fàcil.

Segueix un cinque llarg més mediocre.. un pas de bloc durillo a l'inici (li posen 6b+), un tram de placa no excesivament difícil i finalment un tram herbos i algo trencat ens deixa a un petit arbre on cal muntar reunió. Equipat a base de parabolts en la part difícil. A cap dels dos ens acaba d'entusiasmar el llarg.

Per últim el sisé llarg tenim tres opcions.. nosaltres ens decidim per la recomanada de la variant de sortida directa.. completament equipada amb parabolts (nosaltres no vam colocar res), afegeix un tram de placa guapissim per acabar de completar l'escalada.

En Marc assegurant a la R5, arribant a la R6 despres de la placa i les grans vistes del congost en direcció sud.

D'aqui.. a dalt nosaltres ho vam fer en ensamble.. basicament es tercer grau caminant amb un pas puntual de IV per superar un últim bloc ja per sortir per dalt.

Descens: Seguim per dalt del cim en direcció a l'esquerra a buscar la canal equipada que ens menarà de nou fins al punt d'inici.

Arribats al cotxe anem a fer la cervesa... i posem rumb a Esplovins... a continuar amb el cap de setmana fanàtic pero això ja ho explicarem en un proxim post.

En definitiva.. una via increible !! molt bona i variada per disfrutar del conglomerat, això si com ja he llegit en algun comentari millor tenir el 6e grau consolidat per tal de poder disfrutar de valent dels trams més exigents que en aquest cas son els millors de la via !!!!

Una de Cal i una de Arena

Doncs curiòs refran que no deixa clar quina es la bona i quina es la dolenta, en el nostre cas les dues eren bones... en concret vam fer una d'arenisca a Solius el dijous i una de Calcari del de millor qualitat a Beuda el divendres. Aprofitem i posem les dues al mateix post.

Avançant per parts.. el dijous amb en Marc vam anar a Solius, el plan era fer una matinal en terreny d'adherencia per tal d'apendre a posar be els peus, que de tant en tant ja toca. Arribats a la zona ens decidim per les Bessones on jo no havia estat mai i en Marc feia temps que no s'hi acostava. El resultat inmillorable bones vies, bastant variades en quant a tipus i un bon equipament tot encarat a Sud que en dies de fred (al final no va ser dia fred..) sempre es d'agrair.

Vistes de les Bessones des del parking, i vistes del sector de la dreta.

Comencem per les vies més curtes del sector de la dreta: escalfem amb la via Fisures, V+/6a, personalment la deixaria més en V+, al seva veina ja es bastant més complicada, de totes maneres patint de valent i equilibrant-se com mai ens la treiem, la via es Canal Negra, 6a+/6b. Molt recomanable. Seguint direcció a l'esquerra ens trobem amb una via més.. sense massa a destacar Pensaments, 6a/6a+. La seguent La Cova, 6b+, ja ens guarda una entrada bloquera per superar un desplom.. tots els ingredients perque no s'em doni gens be. M'hi entretinc una estona.. per donar-m'he compte que no aconseguire treure-la i tiro amunt a cop d'A0, la resta placa facileta fins a dalt. A continuació una altra via molt recomanable: Magma, 6b, molt molt guapa la via ressegueix un diedre on disfrutarem de valent, la seva veina tambe te diedre.. pero ja més senzilla Blanc i negre, 6a+.

En Marc iniciat l'esperó de Pensaments, superant el pas de bloc de la Cova i a dalt de l'Esperit Nomada

Aqui arriba la gran triunfada del dia.. L'esperit Nomada, 6c, un tram de placa duret de colocar-s'hi, tibar i resar perque els peus segueixin adherits a la paret.. encadeno a pseudo vista... havia vist com s'encigalava en marc per la dreta.. i jo sense ni saber massa com ho he superat pel mig i m'he trobat de cop amb el seguent parabolt als nassos. I per últim la Jetrho Tull, V+/6a, segons sembla una via oberta per baix. Un tram facilet de placa deixa entrada a un petit ressalt facil de superar que ens deixa a la placa final. Una bona via... i de les llargues.

Total que el dia va donar per bastant: 8 vies en un sector on dificilment trobarem companyia (aproximació més llarga que la resta de sectors) pero on la roca val la pena... i be mereix la visita.

Per la tarda... birres i volta per girona, al vespre volta per sopar a barrakes, Barça al bareto de torn.. i més festa i birres per barrakes... i l'endemà ens passa a buscar en PGB per anar a tibar a Beuda amb el siboc avinyonenc d'en Jortx.

Fotomontatge precari.. sobre Beuda.. falten alguns sectors que no es veuen.

En PGB volia pujar al sector Jamaica.. pero jo els vaig animar a quedarnos als sectors inferiors i així estalviar-nos la patejada fins a dalt. A en PGB li han aconsellat la Ressaca... una gran via que jo tambe he recomanat sempre, així que fem un tomb per la zona.. començant uns per un V del que no sabem el nom que es troba a l'esquerra de la Garrotxa Exotica; i els altres per una via emblematica del sector: La Bavaresa Namaste (6a+), brutal !! una gran via... potser no de les millors per començar. Seguim cap al sector central on ens quedarem maravellats per els cantos increiblement atletics de la Orus ke pel kul caguen els morus (6a+). Posats a fer.. ja que estem alli.. i hi ha cua per fer aquesta.. aprofito i em poso a la veina.. T'hi va la pell (6b+/6c), com en les ultimes ocasions.. el pas inicial m'haig de penjar.. pero d'aquest punt la via segueix amb la tonica de la seva veina Orus... a destacar el peacho aleje per arribar a reunió..

Ja per acabar no podiem deixar de visitar la Ressaca Perpetua (6a+/6b), una via molt guapa... on unicament tenim un pas més duret (no es ni de bon tros mes dificil que la orus..). Una via de les que deixen ressaca... et venen ganes de tornar-hi aviat !!!

Amb aquesta donem per tancada la jornada.. en Jortx va tirant cap a casa.. i jo espero l'arribada de l'Albert i en PGB, perque es posin a disfrutar en aquesta via. I es que avui hem fet un munt de metres dels disfrutons... ja que apart de la bavaresa que deu fer uns 25m la resta son de 30m ven bons !!!

Total.. que si vols fer una visita rapida a Beuda.. aquestes son algunes de les millors vies que ens podem trobar.