Congost de Collegats: Sang de Crack

Aquest finde em vaig ajuntar amb el fanatic d'en Marc.. per fer un d'aquells caps de setmana de somni... escalada per un tubo i dos grans vies per disfrutar de valent.

La primera proposta consistia en la via que descriurem a continuació, la Sang de Crack al congost de collegats, inclosa en el llibre de les cent millors. Aquesta via la teniem pendent de ja fa varies setmanes, quan a l'últim moment ens vam decidir per la Alfa Centauro Platinum (piada pendent), i va resultar ser un gran encert.. completament recomanable i indubtablement digne de sortir a les cent millors de catalunya.

Així.. el divendres tot just acabar la tibada per Beuda, passo per casa agafo els trastos i cap a BCN on ja m'espera impacient en Marc, el nostre planning bivaquejar a una area de descans de la N-260, just a sota de la nostra paret.

La via: SANG DE CRACK, 235m. MD+/6b (V+ obligat)
Oberta el 1988 per Oriol Pie, Xavi Metal i Albert Ibañez. Es troba semiequipada amb espits, parabolts i pitons; nosaltres portavem un joc de tascons i el joc d'aliens i friends fins al num. 3, amb els num. grans repetits.

La orientació de la via es Sud-Est, per tant començada la tarda el sol ens abandona i començarem a notar canvis de temperatura importants.

Recorregut de la via

En quant a ressenyes.. portavem la ressenya del llibre de les cent millors, i la de l'Albert Castellet. Després hem vist que el luichy tambe te la seva (com a curiositat indicar que la via en lliure no te 8b+ com posa a la ressenya, ho dic per experiencia propia jeje).... i en ferran de caranorte també. Totes son bastant similars.. comentar que es molt recomanable la variant de sortida proposada per l'Albert, per explicatives millor les d'en luichy i caranorte.

En quant a horari nosaltres la vam escalar en unes 4h anat per feina, al llibre de les cent millors es parla d'unes 5h.

Aproximació: Aparquem el cotxe entre el primer i el segon tunel, ja que el camí surt just al mig dels dos tunels. Remuntem el cami molt fresat fins a l'altura d'una torre d'alta tensió on seguirem un cami menys fresat a la dreta que ens mena al coll just a peu de via. D'aquí grimpada per on ho veiem més clar (algunes fites) fins a la fisura/xemeneia que marca l'inici de via (spit a peu de via). A la primera foto veiem el cami a seguir, amb el coll al fons.. sembla més lluny del que realment es.


Descripció:

El primer llarg comença per una fisura ample on podrem pujar en un mixte entre mode de xemeneia i diedre, a mesura que guanyem alçada la fisura es fa més estreta i avancem ja en mode diedre. Superem un bloc i ja ens trobem a la primera reunió, molt comode dins d'una fisura molt ample. Son uns 35m d'un grau proposat de 6a a reforçar on trobem un parell d'espits i un clau (friends de numeros grans recomanables).

En Marc en la aeria aproximació, i ell mateix progressant per arribar al flanqueig del segon llarg.

Es segon llarg es dels menys agraits de la via, es puja la fisura ample, superem un bloc en plan desplom on xaparem un cordino .. algun pas bastant guapo i ja a la placa xapem dos pitons. Un cop xapat el segon pito i mirant per on tenia que anar.. em peta el canto de la ma dreta.. i m'enduc uns metres extres a pujar de regal (no devia ser el primer ja que estava tot el tram de retorn magnesiat). A continuació un flanqueig facilet que ens deixa just davant d'una bavaresa increible. Es pot colocar algun friend addicional per tal d'ajudar al coco. El tram més dur la sortida (V+), després es flanqueig fàcil (IV).

El tercer llarg es dels que recordes durant una bona temporada, una fisura en plan llastra espectacular. En marc que es un bou es treu tot aquest llarg cotat de 6b del tiron posant friends pero patint de valent... jo mentres pujo vaig pensant que sort que no m'ha tocat de primer.. aixo si es disfruta de valent. Venien ganes de rapelar el llarg i repetir-lo !! Com que en aquest s'havia d'estar bastant atent al primer de cordada.. no vaig pensar a fer cap foto... llastima !!

En Marc tibant a la xemeneia del 1er llarg, jo en la sortida del 4rt i en Marc en el tram plaquero del 5e.

El quart llarg no perd potencial... una fisura formant diedre que puja en diagonal, el disfruto de valent de primer... son 35m molt guapos.. potser no tant com el tercer llarg pero poc li falta. Aqui els friends grans entren a mansalva.. tot i que de tant en tant apereix algun pito. El tram més dur l'entrada i un tram quasi a dalt de tot al arribar a un pito.. la resta relativament fàcil.

Segueix un cinque llarg més mediocre.. un pas de bloc durillo a l'inici (li posen 6b+), un tram de placa no excesivament difícil i finalment un tram herbos i algo trencat ens deixa a un petit arbre on cal muntar reunió. Equipat a base de parabolts en la part difícil. A cap dels dos ens acaba d'entusiasmar el llarg.

Per últim el sisé llarg tenim tres opcions.. nosaltres ens decidim per la recomanada de la variant de sortida directa.. completament equipada amb parabolts (nosaltres no vam colocar res), afegeix un tram de placa guapissim per acabar de completar l'escalada.

En Marc assegurant a la R5, arribant a la R6 despres de la placa i les grans vistes del congost en direcció sud.

D'aqui.. a dalt nosaltres ho vam fer en ensamble.. basicament es tercer grau caminant amb un pas puntual de IV per superar un últim bloc ja per sortir per dalt.

Descens: Seguim per dalt del cim en direcció a l'esquerra a buscar la canal equipada que ens menarà de nou fins al punt d'inici.

Arribats al cotxe anem a fer la cervesa... i posem rumb a Esplovins... a continuar amb el cap de setmana fanàtic pero això ja ho explicarem en un proxim post.

En definitiva.. una via increible !! molt bona i variada per disfrutar del conglomerat, això si com ja he llegit en algun comentari millor tenir el 6e grau consolidat per tal de poder disfrutar de valent dels trams més exigents que en aquest cas son els millors de la via !!!!

Una de Cal i una de Arena

Doncs curiòs refran que no deixa clar quina es la bona i quina es la dolenta, en el nostre cas les dues eren bones... en concret vam fer una d'arenisca a Solius el dijous i una de Calcari del de millor qualitat a Beuda el divendres. Aprofitem i posem les dues al mateix post.

Avançant per parts.. el dijous amb en Marc vam anar a Solius, el plan era fer una matinal en terreny d'adherencia per tal d'apendre a posar be els peus, que de tant en tant ja toca. Arribats a la zona ens decidim per les Bessones on jo no havia estat mai i en Marc feia temps que no s'hi acostava. El resultat inmillorable bones vies, bastant variades en quant a tipus i un bon equipament tot encarat a Sud que en dies de fred (al final no va ser dia fred..) sempre es d'agrair.

Vistes de les Bessones des del parking, i vistes del sector de la dreta.

Comencem per les vies més curtes del sector de la dreta: escalfem amb la via Fisures, V+/6a, personalment la deixaria més en V+, al seva veina ja es bastant més complicada, de totes maneres patint de valent i equilibrant-se com mai ens la treiem, la via es Canal Negra, 6a+/6b. Molt recomanable. Seguint direcció a l'esquerra ens trobem amb una via més.. sense massa a destacar Pensaments, 6a/6a+. La seguent La Cova, 6b+, ja ens guarda una entrada bloquera per superar un desplom.. tots els ingredients perque no s'em doni gens be. M'hi entretinc una estona.. per donar-m'he compte que no aconseguire treure-la i tiro amunt a cop d'A0, la resta placa facileta fins a dalt. A continuació una altra via molt recomanable: Magma, 6b, molt molt guapa la via ressegueix un diedre on disfrutarem de valent, la seva veina tambe te diedre.. pero ja més senzilla Blanc i negre, 6a+.

En Marc iniciat l'esperó de Pensaments, superant el pas de bloc de la Cova i a dalt de l'Esperit Nomada

Aqui arriba la gran triunfada del dia.. L'esperit Nomada, 6c, un tram de placa duret de colocar-s'hi, tibar i resar perque els peus segueixin adherits a la paret.. encadeno a pseudo vista... havia vist com s'encigalava en marc per la dreta.. i jo sense ni saber massa com ho he superat pel mig i m'he trobat de cop amb el seguent parabolt als nassos. I per últim la Jetrho Tull, V+/6a, segons sembla una via oberta per baix. Un tram facilet de placa deixa entrada a un petit ressalt facil de superar que ens deixa a la placa final. Una bona via... i de les llargues.

Total que el dia va donar per bastant: 8 vies en un sector on dificilment trobarem companyia (aproximació més llarga que la resta de sectors) pero on la roca val la pena... i be mereix la visita.

Per la tarda... birres i volta per girona, al vespre volta per sopar a barrakes, Barça al bareto de torn.. i més festa i birres per barrakes... i l'endemà ens passa a buscar en PGB per anar a tibar a Beuda amb el siboc avinyonenc d'en Jortx.

Fotomontatge precari.. sobre Beuda.. falten alguns sectors que no es veuen.

En PGB volia pujar al sector Jamaica.. pero jo els vaig animar a quedarnos als sectors inferiors i així estalviar-nos la patejada fins a dalt. A en PGB li han aconsellat la Ressaca... una gran via que jo tambe he recomanat sempre, així que fem un tomb per la zona.. començant uns per un V del que no sabem el nom que es troba a l'esquerra de la Garrotxa Exotica; i els altres per una via emblematica del sector: La Bavaresa Namaste (6a+), brutal !! una gran via... potser no de les millors per començar. Seguim cap al sector central on ens quedarem maravellats per els cantos increiblement atletics de la Orus ke pel kul caguen els morus (6a+). Posats a fer.. ja que estem alli.. i hi ha cua per fer aquesta.. aprofito i em poso a la veina.. T'hi va la pell (6b+/6c), com en les ultimes ocasions.. el pas inicial m'haig de penjar.. pero d'aquest punt la via segueix amb la tonica de la seva veina Orus... a destacar el peacho aleje per arribar a reunió..

Ja per acabar no podiem deixar de visitar la Ressaca Perpetua (6a+/6b), una via molt guapa... on unicament tenim un pas més duret (no es ni de bon tros mes dificil que la orus..). Una via de les que deixen ressaca... et venen ganes de tornar-hi aviat !!!

Amb aquesta donem per tancada la jornada.. en Jortx va tirant cap a casa.. i jo espero l'arribada de l'Albert i en PGB, perque es posin a disfrutar en aquesta via. I es que avui hem fet un munt de metres dels disfrutons... ja que apart de la bavaresa que deu fer uns 25m la resta son de 30m ven bons !!!

Total.. que si vols fer una visita rapida a Beuda.. aquestes son algunes de les millors vies que ens podem trobar.

Volta i volta per Bellavista !!

Aquest finde tocava Girona, i no n'hi havia per menys... es temps de festes a la ciutat; i pel dissabte en PGB em va proposar que li fes de guia a un magnific pany de paret de la Garrotxa: Bellavista. Com era d'esperar el divendres vam sortir de festa, la primera jornada de festes no es pot desaprofitar !!! Així els tres que ens vam reunir, al final es va apuntar el meu brother Albert, anavem algo més cansats del que tocaria.

Només d'arribar al parking sorpresa: hi han 4 cotxes !!! coi.. si aqui no hi ha mai ningu!! pero res que al final vam ser només el grup aquest de 6-7 persones i nosaltres. En quant a meteo, teniem un sol esplendid que com era d'esperar calentava de valent la paret, així que rapidament ens quedem en maniga curta a afrontar les primeres verticals, ... i m'adono de la gran cagada del dia... els gats no estan a la motxilla (i mira que en tinc 4 parells)... pero tots a barna.. total que em tocara escalar amb els gats que portava el meu germà que tot i no ser el meu número em van acceptablement bé.

La primera del dia es el cinquillo... la numero 5 de les meves ressenyes, la comença l'Albert.. segueixo jo i acaba en PGB.. tots encadenant. Com diria en Pere es un cinquillo tecnic, de fet tot i no ser difícil te la tens que mirar una mica. Seguidament ens posem a la via 10: V+/6a, algun passet més tecnic a baix.. i a disfrutar del canto a dalt, encadenem tots... tot i que alguns ja van dient que allò es més del que es proposa. La veritat es que es una via prou interessant.

Després d'aquesta ja tinc ganes de tibar al 6b de 30m.. pero com que demanen algo més assequible.. ens posem a la via 6, d'un grau proposat deV+/6a. En PGB fa els honors.. encadena sense masses problemes, despres l'Albert se li entravessa un pas... i a disfrutar de valent a base de vuelos, pel que finalment decideix deixar-ho per un altre dia. I jo recordant la via fàcileta em lio més del que era d'esperar i tot i encadenar m'enduc algun susto en forma de relliscada de peu semi-controlada.

Ara si que ja toca la via 9, un 6b de 30m que en Fransesc em va comentar en un post que es deia "El millor 6b del món", la veritat el nom potser es una mica exagerat pero es una molt bona via. M'hi poso a disfrutar i vaig cantant els passos a en PGB, fins que ja cansat i en els trams de més tibar no estic massa per histories i simplement tiro amunt. Ell no ho veu massa clar i decideix posar-s'hi en top-rope... les vivencies ja ens les explica al seu blog.

Per acabar i sense baixar el ritme ens posem els tres a la via3, un 6b que segueix un tram una mica adriedrat, pero el tram més dur es l'arribada a la reunió. Encadeno a vista... pero a dalt.. suant de valent. Posteriorment faran els honors tant l'Albert com en PGB.. aquest ultim encadenant en top-rope.

Per ultim els enganyo per anar a provar la via 15, un 7a de l'inici de la via de desplom. Avui portem la canya.. per tant ens salvarà de qualsevol aleje maligne jeje, al final vaig treient els passos fins que a 2 parabolts de la reunió m'entra el guiñe, demano la canya i vaig pescant els parabolts i la reunió. Després de pensar-ho fredament.. crec que hauria pogut arribar fins al penultim parabolt... l'arribada a la reunió si que no li vaig veure el color... per tant queda de deures que sense canya tambe la puc muntar.

Al final m'he quedat amb ganes de tornar a prova la num1, un 6c on l'ultim cop em vaig quedar sense resoldre'n el pas dur. Pero ja hi hauran noves visites per anar provant les diferents vies que falten....

En definitiva... s'acosta temporada de buscar parets calides i aquesta es una molt bona opció.

L'Esquena del diable al Serrat de les Onze

Aquest dissabte tocava via llarga, en principi la zona escollida era Montserrat i teniem diferents opcions: Esparreguera, Fransesc Casanovas i Pera, Opera Prima, Primavera Marciana o l'Esquena del diable. Finalment ens vam decidir per aquesta última opció, una via facileta amb un máxim de IV grau, pero molts metres de paret per endavant.

Vam fer cordada amb la Neus, en Josep Mª i l'Albert, i ens va servir per iniciar l'Albert en la via llarga. Molts metres i la inclinación adecuada per tal de fer les coses amb calma. Personalment pel que es refereix al recorregut, no es una via que m'agrades gaire... pero aqui va la piada.

Per aproximarnos a la via cal pujar la canal dels avellaners, fins quasi a dalt de tot. Nosaltres ens vam liar una mica, ja que cada cop que veiem una mica de roca a l'esquerra pensavem que la via podia estar per alli. Al final vam trobar la via, cal indicar que te una pedra sicada amb el nom a peu de via i un arbre estrategicament situat per tal de fer de seient.

La via son 4 llargs, el primer son uns 50m de IV, sense cap punt complicat l'únic punt del llarg consisteix en fer metres i anar buscant els parabolts per la paret (estan força lluny un dels altres, pero amb la baixa dificultat tampoc ha de ser un problema).

El seguent llarg es el que te un punt una mica més vertical, cotat sobre el IV+. Aqui a diferencia de la resta de via has de mirar una mica on poses els peus i les mans. El segueix un llarg de III, sense massa gràcia ens aproxima més al cim. Per ultim un ultim llarg de IV ens deixa al capdamunt amb algun pas més vertical, que li dona un punt de gràcia.

La Neus i en Josep Mª en diferents trams del 1er llarg, al fons l'Albert ready per començar. La Neus a la R2 i en Josep Mª arribant-hi.

Al capdamunt per aixo tenim unes vistes molt xules al Cavall i la resta de parets de diables, de totes maneres el dia que semblava que seria assolellat va acabar ennuvolat i amb un vent bastant fred. A mi em va pillar ja a la tercera reunió amb només maniga curta, pel que el fred va ser important, i per tant no vaig parar gaire atenció a les vistes, ja que el que m'interessava era tirar per avall.

Total.. que l'hivern ja esta aqui.. i més que mai es necessari una peça d'abric. I per ultim dir que no es una via que recomanaria, tot i que pot ser es culpa de les condicions meteorologiques que no em van fer disfrutar massa la via.

Tres dies d'escalades, per la serra de Prades (II)

Seguint amb el post anterior... el divendres vam pernoctar al refu de Siurana, així ja tindriem l'endemá les parets a tocar !!

Després de fullejar la ressenya vam descobrir que existien més zones fàcils del que semblava en un principi, de totes maneres el dissabte ens en vam anar a la zona de Can Marges, on disposavem d'un bon grapat de vies fàcils, pero amb les xapes una mica allunyades. Al arribar al sector em trobo amb un conegut de Santa Coloma.. petit que es el mon, petem la xerrada sobre les ultimes activitats i a escalar..

- Alex, V+. Via amb un pas a l'entrada i un altre a la sortida.. i els dos completament diferents, en general força divertida. Son 5 xapes en 20m, amb un aleje dels de tocar a terra entre la primera i la segona xapa, per als que no van massa segurs es pot colocar un tasco que entra de maravella just al mig de l'aleje. Aqui en Roger fa la seva reentré a l'escalada quasi dos anys després !!

La Margue a Alex, i la Barbara practicant la trigonometria

- Ay Candemor, V. La via l'havia muntada la Barbara, donat que ja havia pujat la resta de gent i s'havia quedat sense desmuntar, m'hi poso per recuperar material i embrancar-me en alguna altra via.

- Can Fanga, V+. Via molt semblant a les anteriors, amb el pas més difícil entre la primera i la segona xapa.. seguint la tonica l'aleje torna a ser important. No li trobo massa gràcia a la via...

- Trimegesto, V+. Pas durissim per xapar la primera ( a uns 4m de terra !!), 4 xapes en 20m ho diuen tot.. a dalt te passos divertits i curiosos..

Fart ja de fer vies calcades.. donat que la via Pixapins el 6a+ estrella del sector que era l'objectiu esta sempre ocupat (tothom diu que es una via guapissima)... proposo als companys un canvi de zona.. i al final ens n'anem a dinar al bar del costat del refu. A la tarda.. toca
el sector Can Melafots després d'una encertada recomanació d'un company al Bar. Allà comprovem que la roca es molt diferent de Can Marges... sembla que estiguem a una altra zona !!

- Trigonometria, 6a+. Una via molt xula... cantos grans pero romos i generalment bastant atletics.. el pas clau segons em comenten es troba en xapar la reunió pero a mi se'm dona bastant be. Definitivament una bona recomanació, pero tal com diuen per alli... se li hauria de treure el +.

- Mama ya he espitao, 6a+. Acabat de baixar de la Trigonometria, em demanen si tinc intenció de fer aquesta via que els hi fa mandra treure les cintes.. m'hi poso en top-rope i surt bastant fàcil. Haig de dir que la via te dos passos... que m'havien pintat més complicats del que van ser al final.. de totes maneres ja començava a tenir els braços cansats i no vaig voler complicarme la vida.

- Barrufet (L1), V+. Per acabar el dia muntem aquesta via, no es de les més interessants de la zona.. pero esta just al costat de les altres.. amb aquesta donem per tancat el dia.. que ja comença a fosquejar..

Al dia seguent.. ens n'anem al Grau dels Masets.. bastant més allunyat del poble, i ens hi acostem amb el cotxe. Primer de tot ens quedem al sector del cami.. on fem les vies:

- Fam fatal, V+. Facileta i per anar fent metres, un unic pas per arribar a reunió. No destaca massa ni per bo ni per dolent.

En Pep i la Marghe a diferents trams de L'escola i Fam Fatal. En Roger tibant als trams fisics de Suape

- L'escola, V. La faig rapidament per desmuntarla, la linia no es gaire maca i al fer-la tampoc destaca massa.

- Suape, 6b. Aqui ja cambia la cosa.. una senyora via, molt recomanable. Surt amb un descans a sota el desplom (problemes a l'hora de localitzar les preses i passos bons), combina un pas bastant bloquero a baix.. i pasos desplomats a dalt.. personalment vaig quedar hiperrebentat al arribar a dalt. Via recomanable !!

Despres anirem cap al sector OEST

- Piu piu, 6b. Via molt xula, i continua. Tambe de les que quedes rebentat un cop has arribat a dalt. La faig a vista sense masses problemes.. al final em tocara desmuntar-la i cansat ja la trobaré bastant més difícil. Al costat te una via molt similar amb un pas a bloc d'entrada hipermegaxungo!! i faig alguns tientos... i descarto.. l'Arbre, 6c+ es diu la via.

- Charlie I, V+. Via curiosa, pero tampoc destaca massa per gaire res.

Diferents components a la via Llastre.

- Llastre, 6a. Una via molt xula, no es difícil... unicament cal saber-se colocar a una especie de llastra/xemeneia. De les vies en que et diverteixes de valent..

Hi havia força gent a la zona.. pel que no vam poder fer les vies que ens havien recomanat.. tot i no haver-les fet, em van indicar que a la zona OEST tenim les vies SuperFisura i Superespero molt recomanables, tambe ens van indicar que la via Ya es Algo tampoc estava gens malament. Al sector del camí ens van recomanar Filomatic i Soy un hombre nuevo.

Llástima de que estiguessin ocupades quan passavem per aquests llocs.. perque no es veien gens malament..

Tres dies d'escalades, per la serra de Prades (I)

Aquests tres dies s'havien d'aprofitar, així que em vaig apuntar a la proposta d'en Pep, i conjuntament amb la Barbara, en Roger i la Margue ens en vam anar cap a Siurana fent una parada tecnica a Vilanova de Prades. S'ha de dir que durant la setmana vaig anar bastant de bolid, i em presentava a la zona sense haver fet una recerca previa de graus i propostes interessants... d'això per sort ja s'en van preocupar en Pep i la Barbara.

Vilanova de Prades,

Aquesta era una zona de la que no tenia referencies, es basicament una zona de conglomerat a l'estil de Margalef (això diuen.. perque alli tampoc hi he estat). Vies relativament curtes en la major part del cingle (15m), més llargues a la dreta (uns 20/25m) que es on vam estar escalant. La zona bastant tranquila (almenys el dia que hi vam estar), i ens van comentar que normalment esta sempre així; les ressenyes es troben en una guia que venen al camping del poble, en Groinket tambe en fa una bona descripció.

Vistes dels cingles de la zona.. amb una bona mostra de les parets.

Com que els meus companys es trobaven en la seva tercera sortida a la roca... ens vam decidir per vies faciletes.. i primer de tot vam visitar el sector El Sostre, on vam fer una de les dues vies sense sostre:

- Superequipada, V+. Fa honor al nom, i trobem una cinta quasi a cada metre i mig; ideal per els que passen por amb alejes. La via força xula, una bona presa de contacte amb els foradets del conglomerat.

Vista les dificultats de les vies veines, i que l'altre via del costat sera un clon d'aquesta ens n'anem a algun sector amb vies més assequibles per proposta d'en Pep. Ens n'anem al sector El Pi, on hi han dues vies curtes de V.

- Anonimato, V. Via facileta, on basicament la dificultat es troba en que s'ha d'avançar algo en adherencia. Aqui la Barbara fa el seu primer vuelo d'escaladora en roca de primera.. pero als dies seguents es refará rapidament del cop psicologic.

En Pep barallant-se amb la superequipada... y la Barbara abans del seu primer vuelo a Anonimato

Vist el tema.. anem a buscar algo encara més assequible i ens acostem al sector Pitufos, on es troben les vies més facils de la zona.

- Emboscada, V+. Pensava que haviem fet un V.. ara veig q a les ressenyes es un V+. Via fàcil i maca... d'aquestes de foradets.

Llastima que aqui ja no toca el sol i comença a fer fred... així que tornem a cambiar de zona.. ara si que ja em quedo jo com a unic fanatic que te ganes de roca.. m'ho miro i em busco alguna via complicadeta.. despres de mirar i remirar em lio amb les ressenyes i la ilusió de veure una via amb regal (un mallon brillant a mitja via), i em poso al sector La ruta del Cister en un presumpte 6b (acabo de descobrir ara que no era un 6b).. en realitat es la via:

- Fkipe Gonzalez, 6c+. A la tercera xapa estic hiper-rebentat.. i em quedo flipant amb el que em pensava que era un 6b de la zona.. acabo arribant a la xapa del mallon a base d'algun A0 i reposos continus. Em plantejo la retirada aprofitant el mallon.. pero l'orgull pot i avanço fins al seguent parabolt on tenim un altre mallon.. que aquest cop si que utilitzo (un aleje important fins a la reunió no m'acaba de fer el pes..). Total.. un mallon de regal.. pero flipant amb els graus de la zona ( i sense rao... el 6c+ em queda lluny encara...)

Per acabar.. anem al sector El Curull, on tenia ullat un 6a+.. pero vist el percal em decideixo per la seva via veina:

- L'Espero i desapareció, 6a. Via interessant que ressegueix l'esperó, llastima de la roca que en alguns trams es de qualitat dubtosa.. la trobo facileta i tot i que em miro la Yosemite del costat... al final dono per tancada la jornada amb aquesta via.

D'aqui.. ens n'anem cap a Siurana.. on ens trobarem amb en Roger i la Margue.