Intent d'ascensió al Thoumasset

Va ser en les estades a Grenoble de fa dos anys que vaig coneixer una magnifica pagina de piades, skitour, la llastima es que dels Pirineus la informació existent no es tan extensa com la que podem trobar per altres massissos dels Alps.

Sortida del parking cap a la vall equivocada, passem la Borda de Sorteny i a la zona coneguda com els clots del Forn

Així va ser que va arribar a les meves mans una interessant ruta d'ascensió al Thoumasset, una piramide molt estetica que trobem a l'Ariege tocant a Andorra. Així després de intercanviar mails amb en Ramon i en Jordi debatent propostes per setmana santa, també va sortir la opció de fer una sortida el dissabte, en aquesta ocasió amb destinació Andorra. El divendres sopant a mig camí ens vam decidir per una opció llarga i alpina, i aquesta ruta complia totes les condicions.

Flanqueig sota el Turó del Forn, el port de la Banyell i encarant la pujada final

En Jordi reflexionant amb el Thoumasset al fons, valls solitaries i de camí a la bretxa.

Nit plàcida aprofitant el porxo del garito de turisme... i els sacs de plumes, i de bon matí ? Doncs cap al bar a esmorzar com deu mana jeje. Com que som uns cracks, ens hem deixat el mapa a casa.... i amb l'emoció del moment ens equivoquem de vall: Ens n'adonem que anem pel camí erroni quan trobem el refugi de la Borda de Sorteny, que no estava previst trobar-la a la ruta. Pero com diu la dita: "caminante no hay camino.. se hace camino al andar" i arreglem la situació amb un canvi de rumb cap als clots del forn, d'allí no tenim clar si seguir enlaire cap al coll o anar a buscar la destinació inicial del port de la banyell. Ens decidim per aquesta segona opció, no obstant després veurem que potser hauria estat més adequada la opció de pujar el coll (menys accidentada en quant a terreny i esquiable per la vessant nord).

La fotogenica aresta SE del Thoumasset... pujant entre roques i replantejant la situació

Baixem per la banda nord, sense perdre massa altura vorejant els pics de Soulanet i de la Banyell, per tal d'anar a buscar una bretxa molt caracteristica de l'aresta SE. Pells als esquis... i una pujadeta ens portarà fins a aquesta bretxa, d'aqui depenent de les condicions seguirem amb esquis als peus o a la motxilla, en el nostre cas van passar a la motxilla. Malhauradament, les condicions de neu eren bastant rares, i no ens van permetre avançar correctament ja des del primer moment. Així que despres de barallar-nos una estona amb la neu primer i amb les pedres despres... vam tirar enrera per on haviem vingut fins al port de la Banyell... i posteriorment vam fer la baixada directa fins al parking per la vall de Rialb.

De nou al port de la banyell, traçant curves i el Fontblanca, pendent aquesta temporada.

En resum... un altre encert de zona, bones baixades i una ruta que queda pendent per a més endavant... aquesta aresta prometia molt!! I la baixada per el costat oposat també!!! Una volta que no tardarem a fer.

Passajadeta... eh dit passejadeta ? pel Garraf

El dissabte dia 10 tenia un sopar i festa amb la colla d'escalada... aixo feia bastant incompatible una sortida a la neu, pel que ens vam decidir per una sortida a caminar una estona per el parc natural del garraf amb en Markus.

Dinant.. amb el castell al fons, i fotos del castell

Ja pensant amb que les festes nocturnes poden ser dures... vam quedar a les 10h30 a castefa, el proposit del dia, era seguir una de les rutes d'un llibre que em va regalar recentment en Gatsaule: "Itineraris pels parcs naturals de Catalunya". Vam aparcar a la Pleta i vam seguir inicialment el recorregut botanic i després un tram de carretera fins al parquing del pla de Campgros, pel cami ens vam apropar a la boca de l'avenc Emili Sabaté (un avenc que ja havia visitat anteriorment). Apart d'aquesta visita... crec q es més convenient aparcar al parquing superior, ja que caminar per la carretera perd una mica d'encant.

Més castell

A partir d'aqui... caminem i caminem, primer per terreny d'avencs on ens anem parant a cada boca. Posteriorment enfilem cap al cim de la Morella per esmorzar. Aqui veiem el final del recorregut proposat..i al fons una proposta alternativa que teniem...el castell d'eramprunyà. Canvi de vessant... i canvi de paisatge, baixada entre clapes de neu... fins al coll sostrell i posterior pujada de nou cap al cim de les Agulles. Parada per dinar...i ens plantejem la opció d'arribar al castell... que semblava allí mateix.

Més castell..

I no, no estava alli mateix, pero hi vam arribar. El castell te la seva gràcia ja que encara aguanta força estructura i et dona una idea del tamany que devia tenir. Aixo si... la zona ja esta més poblada, el fet de tenir la carretera a tocar suposo que ajuda. Quatre fotos... i tornada, quina tornada ! vam tornar a pinyó fixe... non stop fins al cotxe, quina bona curtida !! Al final ens va sortir una boona excursió !!

Molt recomanable per aprofitar un diumenge perdut aprop de barna.

Disfrutant de l'ambient alpi al Pic d'Albe (Ariege)

Amb en Gatsaule... teniem sortida pendent, despres de creuar alguns mails ens decidim per el Pic d'Albe, un cim usualment poc visitat amb esquis... pero si en activitat de cresta. La sortida es presentava interessant... amb un desnivell interessant i una passejadeta de les llargues, el resum del dia no ens va defraudar.

Navegant per les valls de l'Ariege

Les vistes d'aquestes valls poc frequentades son genials

Per una extensa i precisa descripció podem visitar el blog del company muntanyenc, ell si q s'ho treballa de valent i podem extreure'n estadistiques interessants:
Desnivell: 1400m
Recorregut: 19,93 km
Horari: 7h +0,5h de descansos
Altura maxima: 2.775 m
Altura minima: 1.419 m

En vistes de l'estat de la pala normal.. haurem de buscar alternatives bastant dretes

La sortida la vam fer des de l'Hospitalet-pres-andorre, seguim la tipica pujadeta arran de tubo seguint el GR, enfilem la vall de la dreta amunt... passant per sota la cabana de Brougnic. A l'altura de la pala del Pedourres enfilem a l'esquerra cap al fotogenic pic de Regalecio. D'aqui girem de nou a la dreta... i el cami evident atacaria la pala sud del pic.. amb una bonica canal molt ample i curt que ens mena a la zona summital. Nosaltres vam detectar possible risc d'allaus a la zona... i vam agafar una versió més alpina zigzaguejant amb fort pendent cap a la cresta entre el Regalecio i el pic d'Albe. D'aqui a trams amb esquis a l'esquena enfilem ja cap al cim. Les vistes des del capdamunt. del cim... INCREIBLES !!

Un tram més alpi ens permet superar la cresta fins a la part final on tornarem a calçar esquis

Per la baixada... veient les condicions de la zona de pujada ens decidim per alguna de les canals de SO, en principi per la més ample per assegurar la jugada. Resulta tot un encert... i disfrutem com nens petits... la inclinació tampoc es molt alta, l'estimació a ull es que deu fer inicialment uns 35/40º i posteriorment ja baixa a 25/30º (tampoc fer-ne gaire cas, q el meu ull jeje). El cas es q es pot baixar molt be.... la neu estava genial i la baixada va acabar essent llarga i sostinguda.

Baixada per disfrutar

A partir d'aqui... uns trams més suaus seguits de trams divertits arran de riu... i de nou al cotxe. En resum una molt bona sortida... i que de ben segur repetirem més endavant.

Alegria a baix de la canal.. remadeta i arribada a Hospitalet

p.d.: Aquesta sortida promet video proximament !!!! Intentarem estar a l'altura de l'anterior.

Matagalls...amb esquis !!

Doncs si... el Matagalls també es puja amb esquis, es una excursió curta... es pot fer amb poca estona... i una tarda es ideal per anar a donar-hi una volta. El desnivell que s'acumula es d'uns 550 m, i suposo que si esta increible de neu es pot fer una ruta ben llarga arribant fins i tot fins al Turo de l'Home.

Nosaltres vam sortir de Barcelona.. per anar al Collformic (1.142m), al arribar no som els unics... el parking esta força ple. Sortim inicialment seguint la pista que mena al turo d'en Bessa (1.395m), just abans de la torre d'alta tensió surt una drecera que mena directament al pla de la Barraca es un bona opció per pujar... i no tant bona per baixar.

Seguim en suau baixadeta cap al pla de la Barraca (1.382m) i comencem la pujada cap al Turo gros (1.541m), tot el tram esta cobert d'una capa d'uns 10-15cm de neu pols sobre neu dura. Ens espera una bona baixada !!! Resseguint la carena arribarem al coll dels Llops per enfilar la pala final fins al capdamunt del Matagalls (1.697m). S'ha de dir que la pujada es bastant suau... i es ven be una bona sortida per disfrutar de l'entorn, per tant a la baixada es troba el pendent just per disfrutar... sense buscar grans emocions.

Un cop a dalt... visualitzem l'entorn, sembla que el dia s'aguanta, per tant seguim la carena fins al coll de l'home mort per fer una divertida baixada entre arbres fins al Coll Pregon (1.532m). En vistes de que el dia es comença a ennuvolar, girem cua i enfilem de nou cap al cim... per totseguit començar la baixada. A la pala del matagalls.. falta algo de pendent, pero es poden anar fent giros sense tocar a terra. La del Turo gros... ja es més divertida... l'enfilem per l'esquerra, disfrutant de valent fent giros entre arbustos, trams de neu dura, trams de neu pols acomulada....

Per acabar... ens tirem per la drecera, massa estreta per baixar-la amb esquis.... on passem de llarg alguna corba... de totes maneres arribem sense masses maldecaps (unicament en una corba que passem del dret quedem enbarrancats entre les branques dels arbustos) fins a la pista per acabar d'arribar al cotxe.

En definitiva, una ruta que cal fer per l'exotisme de la zona en comparació amb els pirineus.