Ascenció al Roc Melé

Aquest dissabte amb en Gatsaule i en PGB ens n'anem cap a Andorra, sense destí massa planejat. A Berga amb un bon esmorzar ens decidim per aquest pic, que segons sembla es troba en bones condicions i ens ofereix un desnivell de poc més de 1000m sense grans complicacions.

Primeres passes per la vall, alguns pons de neu inestables i enfilant les primeres pales

Sortida des de la corba de la N320 francesa a la cota 1720, avancem resseguint el riu fins al fons de la vall on agafem les pales d'orientació sud que ens pujen al Cap de la Coume de Four, a l'alçada d'aquest ens trobem amb un bon vendaval. Anem resseguint l'aresta amb fort vent fins a la pala final del Roc Melè.

En PGB amb els remiendos caseros, en Gatsaule arribat al Cap de la coma de Four i jo enfilant la ultima pala

En Gatsaule arribant al cim, tipica foto de cim i ja de baixada amb tota la carena

Un dia collonut, una mica ennuvolat al principi, es destapa i a estones surt el sol. Molt de vent en alçada pero sense ser res de l'altre món.

Mapa de la zona (al blog d'en gatsaule amb la ruta marcada)

La neu molt variable: dura a dalt.. i a partir d'uns 2400 comencem a trobar trams costrosos, ens desviem de baixada cap a pales orientades a Oest, neu pols bona tot i q amb un punt de pesada, es deixa esquiar molt be. A partir de la cota 1900/20o0 neu primavera que ens deixa disfrutar prou, això si sort que a sota hi ha herba perque a baix comença a escassejar la neu. Remarcar que la pala gran entre el Roc Mele i la Coma de Four, tenia un allau de fons bastant gran.

En PGB flipant amb els pals... giros idilics i felictitat a tope !!

Finalment una remada/randonné fins al cotxe que passa prou acceptablement bé (a les valls hi ha molta neu).

A baix ja escasseja la neu, i parada per pendre el sol !

En general un dia increible, per repetir.

Vendaval d'esqui

Aquests ultims dies.. els he aprofitat a base d'esqui, sembla que la lesió d'espatlla es millor deixar-la reposar i aprofitant que amb l'esqui el braç no rep, aquesta será la temporada d'esqui. mmm s'accepten propostes de sortida !!

El dimarts, va tocar aventura per Fontalba... la intenció inicial pujar al Puigmal des de Queralbs i baixar via cremallera des de Nuria, si, sembla estrany pero la baixada de Fontalba a Queralbs es casi una nova pujada ja que el desnivell de la pista es molt baix i els 'atajos' bastant empedrats. Total.. després d'una bona excursioneta a bon ritme ens plantem a la collada de Fontalba (2.070 m) i el panorama es dessolador esta tot completament ventat.

Pujant per la pista i el panorama del Puigmal des de Fontalba.

Davant l'inesquiable pujada que ens esperava... ens decidim a buscar alternativa de baixada, pujada a peu fins al Pedró de Fontalba (2.104 m). Baixada entre arbres amb molta molta neu pols fins al Pla dels Evangelis, seguim en direcció a la Font de la Socarrada... i aqui comença el festival. Estem en tartera.. i les pedres surten a mansalva.... de fet no es veuen fins que passes per sobre... total canvi a modo: Randonée i cap a buscar de nou la pista. Una mica d'esqui de fons... i cap a casa. Un dia bastant ventat en altitud... els que han pujat amb cremallera deuen haver patit de valent.

Un bon tou de neu amb el Pla dels Evangelis al fons, I el bonic bosc a partir del Pla dels Evangelis

El divendres, quedem per anar a fer algo per Vallter. Primera opció que ens passa pel cap: Balandrau, la desestimem un cop passat Tregura de Dalt... on la pista te sobreacomulacions de neu per culpa del vent. Refem destinació cap a Vallter on venta fort... moolt fort. Arribem sense posar cadenes amb el fiesta fins al parking de baix (2.012 m) i cap a la Portella de Mentet (2.440 m) seguint el Torrent de la Portella fins ven be al capdamunt.

Pujant per el Torrent de la Portella i equipat pel vendaval a dalt.

Obviem la visita a la Portella i ens n'anem cap al pic de la Dona (2.705 m), quan falten ja pocs metres per arribar ho trobem tot ventat (bastant esperable) i amb un fort vent huracanat (tambe bastant esperable). Total... ens barallem una estona amb el vent, aconseguim no sortir volant (per poc) i decidim tornar cap a casa. Baixada bonissima fins a baix resseguint el torrent.. bona neu a trams dureta... a trams pols fins a baix. I cap al cotxe, sembla ser que s'ha animat més gent. Al arribar estavem sols.

Baixant per la canaleta.. i el bastiments amb la rufa

De baixada ja hem apuntat algunes possibles sortides per a la temporada... buff acomulació de feina, de moment ja tenim varies propostes: Belledone, Chamonix-Zermatt Alpina, Mont Valier, Pica d'Estats, Balaitus,...

Pista, tiberi i banys romans...

Aquest ultim finde.. ha tocat un diumenge de dominguero total !! Es pot resumir en tres activitats:

1a. Pagar per fer esqui de pista i no aprofitar tot el dia (UAAAAAHH!! aixo no pot ser !!!)

2a. Un tiberi com deu mana en un xalet a Llivia. Eps!! Amb pista de padel !!

3a. Tarda relaxada als banys romans de Dorres. Increibles vistes del puigmal, apalancat a dins de la piscina d'aigua calenta.

Aps.. em deixava la quarta, pagar el tunel del CADI i aguantar cues quilometriques !!

Això si, va ser un dia collonut !! Amb en Markus i l'Alvaro ens ho vam passar de conya... quin festival per pistes !! bol

I fall over, but soon after I bounce back. Resum dels ultims dies

Una mica d'historieta dels ultims dies....

Divendres 21: CLIMBAT MARATHON: Fanatisme bloquero a tope... feia temps q no tibava tant en un rocodrom. No se.. l'ambient rapidament em va motivar, i les tibades es repetien una rera l'altra. Estavem alli bastants coneguts: l'Arnau, la Barbara, en Josep, en Roger, ... més tard arriben d'altres q no enumero perque em deixaria algu segur jeje. Malhauradament... a les 2h d'anar-li... em poso en un bloc que provaven tots, tenia un moviment d'esquerres forçadillo, i zaas !! relliscada i espatlla a can pistraus.... s'em descoloca i no ho veig gens clar. M'en vaig cap a l'entrada mig cabrejat... que tal esta ? malament.. esta fora de lloc...buff!! De cop forço moviment i claakk!! petit instant de dolor seguit d'un alleujament brutal, tot ha tornat al seu lloc... i de cop veig la llum: VOLL DAMM = 1€. Per avui s'ha acabat l'escalada... i em dedico a celebrar que sembla que ha estat un ensurt. De totes maneres soc bastant concient de que tornará a ser necessaria una recuperació.

El dissabte.. jornada prevista a Montserrat de tibada a tope, es converteix en dia de visita de penya no escaladora, aprofitem per visitar Igualada, interessant ciutat. I molt ben ubicada per cert!

Diumenge 23: Primera visita a Gelida: Tinc ganes de sortir.. destí poposat: Gelida. Ens apuntem un bon grup: Alvaro, Barbara, Jesus, Laura, Markus, Nuria, Oskar, Pep... les ganes em poden i provo rapidament de primer. Increible! no fa gaire mal.. només lleugeres molesties. tot i aixo ens baixem al pas de la via.. on semblava tocava tibar d'esquerres. Anecdota del dia... com q no provo el pas.. i a priori no es veu dificil.. vaig cantant por ai.. q es un cinquillo..i resulta ser un 6b.. amb un pas bloquero un metre més enlaire. De totes maneres fins al final del dia no li tibem gaire... això de Gelida no m'ha acabat d'entusiasmar: MOOOOLTA GENT, la roca sembla trencadota... no estic del tot motivat.

Dijous 27: Compe del FOMENT. Estava apuntat... així que almenys faig acte de presencia.. vaig amb el proposit de provar.. si puc fer algo endavant, sino em retiro. Sembla que tot correcte, així que provem i bastant be. El novato ens havia preparat un bloc pilos de setanta i escatx moviments, ideal per un hombro lesionat. Resultat: 3r de la clasificació oficial (la de socis), i 5e de l'absoluta (no dire el numero de participants que despres perd la gràcia jeje). L'Arnau se surt.. i treu el primer lloc en encadenar la proposta per complet.

Diumenge 30: Festival a Gelida. Recuperat a tope... ens unim un grup nombrós: Barbara, Jesus, Laura, Markus, Martin, Mercedes, Santi, Xavi.... per alli ens trobem varis coneguts. El món escalador es petit.. i gran part es concentra a Gelida.

Escalfem a la primera via q trobo davant dels nassos, resulta ser un 6b (tot i q el quorum general el decota a 6a/+), seguidament cau el 6b+ (concentrat en un sol pas bloquero, que tambe es decotat), provem el 6a del final (aquest si q el deixem en el lloc correcte). I seguidament... cap a la paret més guapa... on es concentra la creme de la creme de vies guapes.

Ens posem al 7a de xapes negres, el primer pegue posant cintes increiblement bo., no hi ha pas dur, es via de pila !!! Tres descansos pero surten tots els passos be... només un gran inconvenient: FRED...molta FRED. Més tard segon pegue... i quedo ofuscat per un pas... al primer pegue havia sortit del tiron... al segon em trobo amb un problema q no esperava. Em rallo...i cap a baix.

Nota positiva del dia: ESTEM ON FIRE !! que diria el tranki. Es a dir... ja li podem tornar a tibar a tope, amb precaució i seny !!

Segona nota positiva del dia: Ja tinc fotos del psicobloc mallorqui, thanks merse !! en breu un post fanatic fotografic !!

Tercera nota positiva del dia: Aquest finde he apres a fer un tiramisu brutal !!! thanks Laura !!

And that's all folks !!!

Bastiments.. una altra classica de temporada !!

Despres d'escalar el dissabte... tocava esquiar el diumenge !!! I per postres.. creuem tot catalunya i ens n'anem al pirineu gironí, a fer una classica de les de temporada: El Bastiments. Els companys aquest cop seran en Josep Mª i la Neus.

Poc es pot dir d'aquesta classica, només dir que les condicions estaven prou acceptables, tot i q una nevada addicional no li aniria gens malament.

Apa.. unes quantes fotos !!

Les imatges parlen per si soles, ja tinc ganes de tornar-hi !!!!

Espero dels Elfos

Ja fa uns dies... varem anar a pujar aquesta via a la paret d'escales: es una via facileta, amb els seus alejes i la fisura per cacharrejar una mica... amb cara sud. Total.. una bona via per disfrutar de l'escalada sense masses complicacions. Així, amb la Laura ens vam apropar a la zona via Festival de Muntanya de Torelló.. es a dir per la ruta més directa.

De la via poc a dir.. roca en bones condicions, i en general abunda el canto gran. Es necessiten tan sols 8 cintes.. amb tirades de 50m, això ens dona una idea de que molt aprop els seguros tampoc estan, això si es deixa fer bé doncs la via no ofereix grans dificultats.

La ressenya la podem trobar a Ressenya.net, com sempre; i per nombrosos blogs de la blogosfera.

En resum i rapid, un gran jornada on la Laura s'iniciava en aixo de les parets llargues... i que pel que m'ha dit, ho va disfrutar bastant.

Apa... fins aqui tot.. que tenim bastanta piada pendent !!