Cap de setmana escalador

A principis de la setmana passada vaig rebre un mailo den PGB proposant de fert una sortida de cap de setmana a la zona del Bergueda, combinant escalada i algo de bloc, sens dubte que m'hi vaig apuntar ràpid !!

Al final no vam fer colla nombrosa, pero la companyia ha estat molt grata, i el cap de setmana fantastic!! al final hem estat en PGB, l'Alba, en Marc, la Susana i un servidor; i el planning final ha combinat escalada al Raco Tranquil al Berguedà amb una jornada de Bloc a Savassona.

Així que dissabte mati quedem a Terrassa i marxem tots cap al Raco Tranquil, on vam gaudir de la tranquilitat de la zona, de la solana que feia i de la fresqueta que passava quan bufava una mica el vent. Arribats a la zona ens trobem el sector de quintillos de baix ocupat, per lo que ens centrem amb el sector de dalt on les vies piquen una mica més de grau.

El més logic hauria estat començar per el cinquillo Diedrín, pero inspirats ens encaminem cap a la vía Pim, V+, una via molt maca i facileta fins que has d'arribar a la reunió on el pas te la seva gràcia. La ma per xapar la reunió dona tan poca confiança que tot i que en un primer moment volia xapar sense tocar cadena, mentre recullo corda ho deixo corre i m'agafo per no volar inutilment. En aquesta tots patim de valent en aquest pas bastant cabroncete.

Una mica acollonits per com ha costat el V+, afrontem tots la via Pam, 6a+ amb la corda per dalt. Es més continua en grau que l'anterior, i amb la seguretat de la corda per sobre es puja més facilment i sense problemes.

En Marc a Pim, i en Marc i en PGB tibant a la via 10, de 6a+

Ara ja més animats ens n'anem al punt central de la paret on un 6a+ amb un nom que no recordo, diria que era la via 10, 6a+, a l'esquerra del diedre Isards. La via força guapa, amb dos passos tontos, en el primer a meitat de via, on m'he penjat a mirar-m'ho be. Despres de mirar-m'ho i remirar-m'ho ha sortit i hem seguit amunt, el segon pas al diedre final de sortida on sense saber on hi han els cantos he acabat pujant amb A0. Més endavant la tornare a provar i el pas sortira sense problemes.

Mentres jo i en PGB anem provant aquesta, en Marc i la Susana van provant el cinquillo diedrin, que segons sembla no pas mala pinta. Després anem tots cap a dinar.. que l'Alba i en PGB s'han currat una amanida de pasta collonuda per tots!!

Amb la panxa plena ens inspirem i cauen unes quantes vies més... comencem amb una variant de la via Classic, 6a+. Dic variant perque a dalt ens hem estalviat el sostre i hem anat a la reunió de la dreta, per lo que la via deu quedar com a 6a (comparant amb el grau de les altres vies). En general força guapa, el tram de flanqueig.. que a la gent no li ha entusiasmat... tenia la seva gràcia.. haig de dir que despres d'haver anat a la reunió que no tocava m'he quedat amb ganes de tastar el tram de desplom...

En MArc i en PGB a la variant de Classic.. i en Marc tibant de valent a Diedre Isards.

Acabada aquesta aprofito per pujar de nou el 6a+ d'abans per deixar muntada en top-rope la via Diedre Isards, 6b. I la veritat es que m'alegro d'haver-ho fet, ja que fins i tot amb la corda per dalt he patit de valent !! Al diedre els peus de gat no s'agafaven ni de conya (si serveix d'excusa.. anava amb els gats vells..!!) Total.. que he quedat rebentat... haig de dir que l'he vist molt xunga.

Ja per acabar hem provat la via Snooker, 6b, tambe muntada i amb la corda per dalt. Haig de dir que la veia bastant xunga des de baix.. i s'ha deixat fer prou be. Això si se m'ha resistit el pas de dalt de tot.. més bloquero on he fet una suau caigudeta.

Al final del dia tots contents... hem tibat de valent en un ambient idil·lic, en PGB s'ha passejat grabant amb la camera per tot arreu (a veure aquests videos !!), alguns han aprofitat per llegir una estona... gaudir de la tranquilitat del lloc.. i cap al camping on teniem ganes de fer una piscina. Al final arribarem massa tard per la piscina... així que a fer el sopar, veure quatre videos, menjar, petar la xerrada i a dormir.

L'endemà ens toca Bloc a Savassona, serà el meu estreno en aquesta modalitat !! s'ha de dir que te gràcia veure una colxoneta q camina sola pels prats... Arribats ens n'anem al bloc més fàcil de la zona (segons ens diuen uns locals), allà en Marc es converteix en el rei del bloc de pedra. El tiu esta fet un màquina i resolt una rera l'altra totes les possibilitats que ens dona la pedra. D'altres ens conformem amb fer algunes vies més assequibles i menys explosives.

Al costat hi havia un altre bloc més d'adherencia, on alla si que soc el rei !! que serveixin les multiples jornades d'adherencia per Solius !! S'ha de dir pero que tampoc era tan complicat com ens l'haviem imaginat al principi i al final el resolem tots.

El bloc a on vai triunfar jo... en PGB i en Marc a diferents vies de l'últim bloc del dia

Al cap d'una estona ens movem en direcció al Dau, tot i que parem a mig camí a una de les placetes a dinar. A la tarda quatre pegues més per la zona... basicament dels dos fanatics bloqueros... en Marc i en PGB. I cap a la piscina.. que l'Alba i la Susana anaven presionant de feia estona !! La veritat .. la millor decisió de la tarda !! Amb la calor que feia el banyet entra de conya.... bé em sembla que la clara encara ha entrat millor jeje

Al final quatre nuvols ens toquen una mica els nassos... i comencem a tornar cap a casa. Ha estat un cap de setmana molt guapo... a veure quan en tornem a fer una altra de semblant !!!

Tornada a la Palma de Cervelló

Aquest dimarts vam tornar a la Palma de Cervelló... m'ho havien proposat la setmana anterior en Josep Mª i la Neus, i vam ajustar horaris de curro per aprofitar al maxim la jornada.

Aquest cop.. ja ha estat diferent de l'última vegada, ens trobme una colla bastant nombrosa a la zona 2, per lo que ens n'anem cap a la zona 3. En teoria vies faciletes de 5c... pero deu n'hi do com patim a la paret !!, aixo de que estiguin una mica sobades ens fa dubtar als passos més finets.

Total que provem les vies 24 i 26, d'aquestes indicar que la 24 te la primera xapa bastant enlaire; i que en general son una pista de patinatge on cal saber colocar-se bé per tal de no relliscar. La veritat es que no son de les que es difruten més... tot i que la fisureta de la 26 te bastanta gràcia sobretot en el tram desplomat d'arribada a la reunió.

La Neus a la via 16 disfrutant, en Josep Mª al tram de via 4, i un noi escalant al que diria que es la via 33 (te molt bona pinta!!)

Com que els dos companys han quedat una mica amb mal gust de boca.. els hi proposo de fer la via 4 combinada amb la 16... tot un tros de vía on sobretot el tram de la 16 es disfruta de valent. I si.. aquest cop l'hem encertada ja que a tots ens ha entusiasmat (jo ja l'havia fet.. pero no em va fer res repetir-la de nou). Indicar això si que al tram de via 4 hi falten dos xapes.. per lo que sobretot el tram entre la 1a i la 3a s'ha d'anar en compte.

Acabada la via... ja son les 21h.. i tot i que encara donaria per alguna cosa més decidim anar cap a casa.. que així no arribem tant tard.


I fins aqui... ens hem actualitzat al dia !! que ja arriba el finde i s'acomula la feina!!

Kayak a la costa brava

Després d'un intent frustat pel vent fa cosa de 2 o 3 setmanes... aquest cop teniem clar que bufes el que bufes no ens quedavem a la platja !! Abans a patir una estona que quedar-se apalancats i rostits com un pollastre.

Pero be.. el dia no va estar malament.. la mar una mica mogudeta (bandera groga)... pero es podia remar bé. Vam fe una bona colla... uns 10 vam ser al final, i per assegurar el tanto ens vam posar en kayaks dobles.. així asseguravem la jugada en cas d'arribar cansats.

La sortida des de Tamariu cap al nord.. seguint la proposta de Kayaking Costa Brava, la sortida esta força bé doncs es entretinguda: es poden visitar diverses cavitats, algunes bastant profundes, passar entre pedres, visitar alguna minuscula illa, fer algun tram aixecant el kayak entre les pedres... en general molt divertit !!

Unicament ressaltar que el recorregut es fa força ràpid, nosaltres buscant la cova d'en Gispert (punt final del recorregut proposat) vam acabar arribant a Aiguablava... i alguns encara volien anar més lluny!!



De fotos ... poques les maquines millor no mullar-les, de totes maneres en el transcurs d'uns mesos segurament arribaran les de la camara analogica aquatica d'un company... a veure que tal han sortit !! Pero per ensenyar una mica de que va... he posat fotos de la web de riumar.

Intent frustrat al Cavall Bernat

Doncs aquest cop no va poder ser... el dissabte dia 21 es plantejava una jornada interessant, pero al final es va quedar amb una excursioneta i prou.

El cas es que amb en Felip vam decidir anar a fer alguna via llarga, la meteo ja no es presentava gaire encertada... pero be... s'havia d'intentar. Aixi el dissabte de bon mati pillem el cotxe i cap a Montserrat... i tot i que pintava ennubolat ens pensavem que aguantaria be... pero a l'altura de Monistrol un petit ruixadet ja ens fa dubtar. Parem el cotxe i comentem amb el company... Que fem ? anem amunt ? ens la juguem ? anem a cara sud a fer esportiva ? Que coi... ja que som aqui provem-ho !!!

L'Objectiu del dia: La desiree, al costat el mapa de la zona

Així que cap a Santa Cecilia amb quatre gotes caiguent, pero sense massa intensitat per lo que sembla que encara podrem fer alguna cosa, de totes maneres al baixar del cotxe decidim anar a fer el cafe al Refu mentre esperem a veure si millora... I si.. sembla que cap a les 10h ha millorat una mica, així que trastos a sobre i cap a peu del Cavall Bernat... que avui hem previst fer la Desiree.

Com sempre que vas distret petant la xerrada, les ganes d'arribar ens fan una mala jugada, trobem la fita indicadora de la canal dels avellaners i com que no ens hem fixat a on estem, m'emociono i dic: em sembla que es aquesta !! Encigalada al canto !! ja que no era aquesta. Quan portem ja una estonan pujant.. m'adono que potser no era aquesta la canal, pero ja que estem pujant.. millor acabar de pujar fins a dalt i ja veurem com ho arreglem... trobem un runner que flipa quan li faig la pregunta... Aixo porta a peu del Cavall Bernat ? el tiu... em mira i em diu... be.. al cavall hi arribaras pero no es la via directa... total que seguim amunt (allo tipic de que si tornes avall... penses que has fet el pressec...). Més endavant ens trobem un parell que baixen de fer la via de L'Esquena del Diable, al comentar la jugada... ens recomanen fer la via... pero tossuts naltres decidim que ja que hi som acabarem d'arribar a on teniem previst.

Diferents trams de l'excursioneta... i en Felip amb bona cara tot i el mal al peu.

Al coll... cap a l'esquerra.. i pujada cap a peus del Serrat de les Onze on passem per l'escletxa dels Teixos,... aqui rappel des d'una reunió de una via d'esportiva i d'aqui a seguir el caminet que ens porta al darrera del Cavall Bernat, baixada per la canal i finalment a les 12h estem a peu de la Desiree... deu n'hi do la caminada.. tot i que ha valgut la pena, feia temps que no caminava per la muntanya !!!

M'equipo per començar a pujar.. amb una solana increible.. i deu n'hi do com tiba... la tenia per via facileta.. pero et fa suar de valent ! arribats a la reunió el company comença a pujar... pero a la que porta uns metres ja veig que la cosa no anira be... el tiu puja bastant més lent del que preveia. Sembla ser que es ressent d'una lesió al peu, i li fot bastant de mal, així que s'arrastra per la via fins a la reunió com pot. Arribats alli... i vist el percal decidim baixar i deixar-ho per un altre dia. Una llastima.. ja que increiblement estavem sols al cavall.. ningú fent cap de les nombroses vies que estan plenes de gent cap de setmana rera cap de setmana.

Cap cordada al cavall.. increible !!

Un cop a peu de via... arriba una cordada que es posa a la desiree... nosaltres amb enveja sana... ens ho mirem de reull... mentres anem baixant cap al cotxe... per ultim un nou ruixadet aquest ja mes generós ens fa arribar molls al cotxe... encara sort que no ens ha agafat a mig llarg.

Doncs vinga... ja hi tornarem algun altre dia !!

El jardinet de collbató

Be.. avui intentarem posar-nos al dia !!

El diumenge 15 teniem jornada d'iniciació... sortint de festa uns dies abans, va sortir el tema de que uns companys volien provar l'escalada: així que l'Albert, en Migue, la Montse i un servidor enfilem cap a Collbató.

L'objectiu: El jardinet a collbató on tenim unes quantes vies tumbades de IV que permetran disfrutar de l'escalada als que s'inicien.

Comencem per la via 4: Cama de Perdiu, IV; per mi la més maca de les diferents vies que hi han en aquest petit tram de paret. Una llastra enganxada ens permet gaudir de diferents posicions. Seguidament anem tirant cap a l'esquerra i fem Orella d'Os, IV-; i Dent de Lleó, IV-. Les dues plaques tumbades tipicament montserratines pero facils de fer.

Acabem per últim amb Cua de Rata, V-. Aquesta ja es una mica més dreta.. pero de canto molt generós i permet als que s'inicien disfrutar amb els foradets de la paret.

Els dos principiants en els seus primers passos per aquest mon, i la Montse barallant-se amb el 6a.

Abans de marxar... em fixo en una via que no surt a les ressenyes de montserrat sur, i que te bona pinta. Vindria a ser una variant de la via 4 per enfila cap a la zona dels 6a's... a onaclimb li posen 6a-. Es de bona presa, una mica tirant enrera pero acabes amb bon gust de boca.

Acabat aixo.. a fer un bon dinar a collbato i cap a bcn..

Novetats de Beuda

Buff.. ja feia temps q m'havien passat les ressenyes pero encara no havia trobat el moment de penjar-les.

En Sergi & Co estan equipant de valent pel sector Jamaica superior... moltes gracies per la feina !! el resultat a continuació:

Com a comentaris afegir.. que s'incrementará el numero de vies per la dreta... atacant la zona del Bec de Lloro.

Apa a disfurtar-les !!

Cresta del Sol

Ja feia dies que no piava... i entre que els dies d'estiu inviten a estar fora de casa i altres histories personals... encara no havia trobat el moment. Intentarem de mica en mica posar-nos al dia.

La primera que ressenyem... es últimament un classic de la blogosfera, la cresta del sol oberta pels companys Llorenç i Antxi, així que.. aqui va la piada:

Amb en Josep Mª, la Neus i el meu germà Albert ens vam decidir a fer una bona excursió per a escaladors (Oskar dixit), la veritat es que ens ho vam pendre molt amb calma. L'objectiu era passar el dia amb la cresta, sense presses i disfrutant d'aquesta zona de la catalunya central que era poc coneguda per nosaltres. Així que el divendres... acabada la feina, agafem el cotxe i cap a Solsona falta gent.

El tram mes dret de la cresta..on tenim els 4 llargs, i la neus en algun dels trams de III.

Vam aprofitar per fer un bivac a peu de cotxe al mateix parking, la veritat es que no s'hi estava malament.. pero per la nit hi havia més transit de l'esperat a la carretera. Això si, de bon mati les vistes eren bastant xules...

L'endemà vam enfilar cap a la cresta en plan excursió: caminada, grimpada, flanqueig,... i arrivem a l'espit situat en un coll que ens indica l'inici de la cresta. D'aqui sortim enlaire a buscar la paret evident on trobarem els 4 llargs més propis d'escalada, aquest tram consistirà en pendre cadascu el camí que li sembla més interessant... de fet tot i el poc temps que te la cresta el terreny es veia bastant marcat i en algunes ocasions et trobaves amb diferents opcions, algunes més dretes que les altres.

Arribats a peu de cresta, toca fer la primera decisió: Ens posem els peus de gat ? Com que no sembla difícil comencem amb botes i empalmem els dos primers llargs. Aqui tenim l'anecdota de la jornada... mentres estic equipant la reunió m'equivoco de mosquetó i el reverso s'en va a visitar els 3 companys que hi ha a peu de via. Quan ja estava muntant el dinamic... de baix em criden que es igual.. que puja la segona cordada.. i ja em pujen el reverso. La veritat es que mai m'havia caigut el reverso.. a partir d'ara anirem amb molt de compte...

Sobre aquests 4 primeres llargs.. indicar que nosaltres els vam empalmar en 2 llargs, i que amb 60m tambe s'arriva tot i que una mica just. Sobre aquests llargs.. el IV es fa bastant assequible.. i unicament te una mica de joc la sortida del que seria el 3er llarg, pero que el canto es brutal... per lo que amb bambes el vam superar sense masses problemes. Molt xulo el llarg del llom.. facilet pero divertit.. i permetent apreciar unes vistes molt guapes (Indicar que la reunió intermitja entre el 3er i el 4rt llarg... no la vam trobar, com ja havia indicat algu previament al llibre de piades del cim).

Diferents trams de la cresta amb el panta al fons.. algo buit per cert.

Despres una mica de caminadetes.. i un curt llarg final per acabar d'arribar al cim... les vistes molt guapes, i nosaltres vam enganxar poc sol... pero un dia assolellat pot ser mortal.

De la baixada indicar que es va fer una mica conyàs... la canal terrosa era una mica de mal fer, i al final s'ens va fer una mica pesada. Després un rapel... i cap a la curiosa ferrata oberta per arribar a baix de tot.

Així que res.. una excursió molt xula per terreny bastant desconegut pels assistents, una felicitació pels obridors.. i suposo que algun altre dia ens hi tornarem a acostar.

Apa.. salut i escalades !!

Estrena a la nord de montserrat

Doncs si.. encara que sembli mentida encara no m'havia estrenat en via llarga a la cara nord.. on trobem totes les vies mitiques de la muntanya.

Aquest cop el company ha estat en Carles de Santa Coloma de Farners, ja n'haviem parlat fa dies a la visita a les roques del rei, i tot i que inicialment haviem parlat de fer la via dels sostres, la magestuositat del Cavall Bernat també tirava. Així que finalment el dissabte al matí ens posem per feina en direcció a Santa Cecilia on fariem la Punsola-Reniu al Cavall Bernat.

Que dir de la via, doncs son uns 300m repartits en 8 llargs. Reequipada recentment amb parabolts, i amb un grau obligat de V/Ae, s'arriba tibant de cintes a tot arreu. Comprovant les ressenyes que circulen posteriorment, veiem que s'han reduit el numero de llargs.

Vistes al cavall Bernat, al recorregut de la via i en Carles sortint del diedre del quart llarg.

Els tres primers llargs bastant assequibles sense passos complicats, indicar que el segon existeix un quimic al mig que es podria fer servir de reunió pero posats a fer es pot fer fins a la reunió correcta que deu fer un llarg d'uns 50m ven bons. Indicar tambe que en el tercer llarg la qualitat de les llastres on t'agafes fa dubtar una mica de si baixaran avall amb tu, en el quart es ressegueix un diedre molt guapo on es disfruta de valent. A partir d'aqui al cosa es comença a posar fineta, un cinque llarg te uns primers passos que serveixen d'escalfament per tal d'afrontar els llargs superiors.

La sortida de l'ultim llarg, amb les vistes a Sant Jeroni al fons.

A partir d'aqui ve un sise llarg on ens trobem amb passos finets i un lleuger desplom, tot i que anava disposat a afrontar-ho amb lliure no ha pogut ser i ens hem quedat amb les ganes. A mi m'havien dit a la reunió que devia ser un 6b, i en l'intent he quedat petadissim de braços buscant la presa inexistent i al final m'he penjat, des d'aquest punt ja he pujat tirant de cintes fins a la reunió (hi deuen haver mes assegurances que abans, doncs no he tingut cap problema per fer A0 en els diferents passos). Pel seté tenia esperances d'intentar-ho de nou, doncs aquest em tocava de segon, de totes maneres en el llarg anterior m'havia cansat massa i a les primeres de canvi ja he començat un altre cop a tibar de cintes. En el vuité i ultim llarg se m'ha entravessat el pas de sortida del flanqueig (el pati impressionava) i he tibat de la cinta, després ja fins al cim sense problemes.

Com que el mon es molt petit, de camí a la via ens hem trobat amb l'Arnau i el Cesar del roco UPC que anaven a fer la Mas-Brullet, i a la mateixa via ens tobem en Jordi i la Cris, al que coneixia del GEIEG de Girona. Aprofitem la baixada per petar la xerrada amb els companys... i cap a casa a descansar.

Pel diumenge tocava kayak a la costa brava, haviem ajuntat una bona colla... malhauradament el vent de SUDEST es bastant cabroncente i a la tornada amb fort vent en contra quan estas cansat et toca bastant els nassos... i per tant ens hem quedat a la platja. No era questió de que ens haguessin de venir a buscar amb una llanxa a motor.