Activitats de muntanya

I el video d'estrena esqui de pista

2009-12-25T20:36:00.003+01:00

Doncs el pont de la purissima... vam estrenar la temporada d'esqui de pista!!!

Tenim aqui el video... q demostra que ens ho vam passar de conya.

"No friends on a powder day".

I ara si que suposo en breu en treurem algun altre....

Estreno temporada 09/10 !

2009-12-25T20:28:00.002+01:00

Despres de 8 mesos de paron..... ja toca un altre cop, i no... no es el video aquest ja vindrà algun dia d'aquests !
Doncs després d'estrenar la temporada d'esqui de pista 2009/2010, ara li ha tocat el torn a la de esqui de muntanya!! Aquest any no es presenta ni de bon tros com el de l'any passat... pero bueno, avui ja hem fet la primera foquejada de l'any al Bastiments, un classic! I acompanyat de dos classics... en Grau de Besalú i en Jordi d'Ordis.

Un bon mati de nadal, que ha començat amb una nevadeta que ens ha obligat a posar cadenes.... pero que a dalt ens ha regalat un dia de nassos!! sol, bona temperatura..i només algo de vent a dalt de tot del cim. Les condicions de neu, un tema apart, l'aigua d'ahir ho ha deixat tot bastant glaçat... pero la capa superficial de neu acabada de caure desplaçada pel vent... deixava combes en bones condicions.

En general un dia agradable... un bon esmorzar al parking... i cap a casa !! Potser diumenge hi tornem... que demà no pinta gaire bé!!

Volta a la Grande Ruine

2009-04-10T22:33:00.016+02:00

ATENCIÓ: AQUEST POST CONTÉ MOOOLTES FOTOGRAFIES !!

Com cada any... la setmana anterior a setmana santa, i valgui la redundancia, ens les pirem cap als Alps. Com en cada activitat sempre existeix una biblia que cal consultar per buscar una bona ruta, pero aquest any en Jordi va sortir amb una bona proposta prop de casa seva: ELS ECRINS.

El grup: Jordi, Ciscu, Ricard, Ramon, un servidor, Ursula i Jordi

La proposta inicial d'en Jordi de volta als ecrins, més alpina, era realment engrescadora. La meteo (donaven 4 dies de bon temps) i la logistica (refus lliures sota la neu) ens van fer canviar de plans i finalment, un error del mapa de l'IGN ho va acabar de capgirar, i ens va sortir la volta a la Grande Ruine. Aixó si, ens va sortir una ruta ideal per a un cap de setmana llarg, tot i que tota la zona dona molt de si... es increiblement dinámica.

La nostra ruta final:

1r dia. Pont d'Arsine -Ref. l'Alpe du Villar-d'Arene. Ascensció de tarda a l'épaule de Chamoissière.

2n dia. Ref. l'Alpe du Villar-d'Arene - Glaciar de la plate des Agneaux - Col des Neiges - Brecha Giraud Lezin (punt mes alt esquiable de la Grande Ruine) - Ref Adele Planchard.

3r dia. Ref. Adele planchard - col de la Casse Deserte - Col de la Grande Ruine - Col des Chamois - Ref. l'Alpe du Villar-d'Arene

4r dia. Ascensció matinal a l'épaule de Chamoissière.

Font: IGN amb itinerari marcat a sobre amb vermell

Fetes les observacions preliminars... entrem en detall !!

El divendres tarda.. acabada la feina enfilem: en Ramon, en Jordi P, en Ciscu, en Ricard i un servidor cap a Grenoble que en Jordi ens ha deixat l'alberg del messier... apunt !! L'endemá sortim ja des d'allí amb en Jordi V i la Ursula que ha vingut des de Munich, direcció cap a Pont d'Arsine. El dia es inmillorable.

Sortida a Pont d'Arsine..i els primers passos per la pista d'esqui de fons

El primer dia, ens espera una jornada tranquila. Una pujada de 380m fins al refu, basicament es un conyàs fer les planicies de l'estació d'esqui de fons pero un cop al fons de la vall , aquesta ja puja directe fins a la planicie de l'Alpe on trobem el refugi. Atenció a aquest tram que diria que es bastant surenyo... i en epoca de poca innivació pot ser que ens toqui pujar a peu. El refu.. es de baixa muntanya, així que es sortira relativament economic: aprox 30€ en mitja pensió.

L'arribada al pla del refu, i vistes al neige cordier i la grande ruine

Arribem vora les 15h (podeu comptar que ens ho vam pendre amb mooolta calma ja des de Grenoble) es tarda 1h30 amb esquis. Demanem l'hora de sopar: 18h30 ?? El ciscu i jo ens emocionem, davant tenim un muntanyot de cuidado: la Chamoissière i el temps just per fer una pujadeta non-stop. El ricard tambe es vol apuntar.. pero les butllofes al peu per la calor el fan desistir. Al final entre pitos i flautes... no sortim fins casi les 16h

Total com que la traça esta oberta es puja prour rapid, tot i que el flipat que la va obrir anava per feina... alça a tope i a tirar-li !!! Rapidament fem els 920m fins a l'epaule de la Chamoissière (3.095m), ja son les 17h45 i hem d'anar per feina que el sopar ens espera !! Comencem el descens... els primers metres son crostosos... pero despres... buff !! despres, ens espera un descens de somni... neu pols increible sobre una pendent continua a 35º/40º, algun punt deu fer 45º pero es ni es nota... la sensació de flotació sobre la linia de neu es brutal. Al final... baixem prou rapid... son les 18h10 i ja som a baix.

El gaspard, la meije,.... i el menda a sobre la Chamoissére

El sopar entra genial... amb l'emoció del moment... casi no hem menjat, i la baixada m'ha deixat els quadriceps tocats !!

El segon dia ens n'anem cap al refugi Adele Planchard (3.169m), la intenció es pujar també a la Grande Ruine (3.766m). Per recomanació de la guarda de l'Alpe du Villar marxem pel plato des Agneaux i posterior pujada pel Col des Neiges. La ruta son casi acomulats 1500m de desnivell en pujada i uns 400 de baixada. Aquest refu.. ja te les tarifes propies d'un refu de muntanya... apart es privat i no fa descompte: ens va costar uns 45€ aprox.

Avançant pel glacier

Enfilant cap al coll des neiges

La ruta inicialment ens fa baixar uns escassos 80m fins al fons del plató, des d'on iniciem una llarga ruta per planicies tot voltejant la Grande Ruine. Pel camí podem apreciar la Chamoissière just a la nostra esquerra... més endavant la baixada del Col Emile Pic, el colouir del Roche Faurio i ja quan comencem a remuntar la vall la Breche de Charniere. Aqui iniciem la pujada cal al col des Neiges, no sense abans observar el descens per la citada Breche, quines dentetes !! La pujada es infernal, la calor apreta i la traça puja fort. Ja al Col des Neiges.. cal treure esquis i fer un petit tram a peu ja per enllaçar la pujada final pel glaciar fins a la Bretxa Giraud Lezin (3688m). Aqui el temps es comença emmarronar, apareix la boira i cauen alguns flocs de neu, el que ens fa desistir de pujar al pic i baixar cap al refugi. La baixada es prou bona... tot i q la neu un punt massa humida.

Enfilant al col des neiges, el col i a dalt la breche de la grande ruine

Una cerveseta de rigor al refu... i a fer quatre passos al roco que equipa la sala principal, una bona estona de xerrada...i aprofitant que surt de nou el sol, pujem al petit pic que hi ha al costat del refu i ens deleitem amb les vistes de la zona.

life al refu

El tercer dia ens en voliem anar cap al Promontoire, la versió inicial era seguir les linies del mapa IGN i anar pel Col du Clot des Cavals i enfilar cap al Col des Chamois per baixar de nou cap al Promontoire. Consultant a la guarda del refu.. ens proposa enfilar per el Col de la Grande Ruine, ens estalviem desnivell i es més guapo, pero no ens diu res del Col des Chamois i aquest esbrinariem més tard que es trobava en males condicions.

Sortida del refu amb la barre al fons, i el col de la Grande Casse

Sortim de bon mati del Refu enfilant cap al Col des Neiges, fem el petit tram a peu... i enfilem cap al Col de la Casse Deserte, fent els ultims metres a peu i.... uooohhh increible es veu una vall molt guapa per disfrutar, amb un colouir de sortida bastant dret. Ens tirem per la pendent i disfrutem com nens... quina neu !! Després arriba la zona de seracs... i en Jordi ens munta un rapel de baixada amb un abalakov, una bona experiencia... cap dels del grup havia fet abans un rapel d'aquests i la veritat, es bastant mes rapid que treure esquis, muntar grampons i baixar amb el piolet.

Arribada al col de la Grande ruine

Arribem al peu de l'espero i remuntem cap al col des Neiges, vistes molt guapes... i un nou descens amb neu pols i pendent clau. Al fons veiem el col des Chamois i ens hi enfilem, la hora no es la millor pero la neu sembla que aguanta prou be. No obstant alguna purga de neu baixa... i ens fa parar atenció. Una ultima pujada amb grampons.... i arribem a la banda rocosa del coll... la veritat no lliga amb la linia esquiable que pinta el mapa...pero ens ho mirem i definitivament ho deixem correr... per alli no baixa ningú !! almenys sense el material adequat. Una banda de roca d'uns 60m o més ens barra el pas...

vistes del pic des Chamois al fons i el punt terminal de la ruta.

Reunió de crisi.... i decisió rapida.... l'hora que es no es la apte per anar investigant per cares sud... que encara ens ho fotrem tot per sobre, apart la meteo no era molt bona per l'endemà. Així que ens dicidim per tornar cap al refu de l'Alpe du Villar. Aqui ens espera una baixada de 1400m amb neu diferent segons l'altura, a baix es una pasta amb molt poca consistencia.

Total... la jornada no ha estat malament... hem acomulat 2350mde desnivell, i més endavant ens expliquen que la opció que voliem fer, no era factible per falta de neu. Una llastima, pero les muntanyes seguiran alli... i així tenim excusa per tornar-hi !!

El quart dia, donat que la meteo esta rara.... ens decidim a fer algo més curtet. En un principi sospesavem la possibilitat de fer el Neige Cordier o el col des Agneaux, pero de bon mati alli esta completament cobert... i la Chamoissière esta alli a ple sol i resguardada del sol. Al Ciscu i a mi no ens importa pujar-hi de nou... així que tornem a pujar fins a l'espatlla. De camí amb en Jordi ens mirem el colouir de la Bayonette... un 5.2 bastant estetic pero que descartem per falta d'equipament de seguretat: el casc.

Pujant de nou a la chamoissere, i el colouir de la bayonette

En la baixada xalem com nens petits.... una paradeta al refu... i fins a baix de tot.

Acabem la jornada amb una barbacoa a l'alberg del messier... i tornada cap a casa sota la pluja.

El grup de BBQ a Grenoble

L'any que ve.. hi tornarem !! La zona s'ho mereix !!

I en breu... el VIDEO!!

SKI RANDO ALS ECRINS !!!

2009-04-02T20:48:00.002+02:00

Me les piro a disfrutar de la neu !!

Previsió inicial seria de:

1-Berarde-Ref. Pilatte passant per les Rouies
2-Ref. Pilatte - Ref. Pre Mme Carle
3-Ref. Pre Mme Carle - Ref. Alpe du Villard d'Arene passant pel refu del glacier Blanc i el coll Emile Pic
4-Ref. Alpe du Villard d'Arene - Ref. Adèle Planchard passant per la Grande Ruine
5-Ref. Adèle Planchard - Berarde per el coll de la Casse Déserte.

Ja comentarem com ha anat finalment!

Foment al Fontblanca ! i al Pic de la Tossa Rodona !!

2009-03-02T21:52:00.004+01:00

[pendent afegir fotos]

El finde del 21 i 22 tocava sortida del Foment Excursionista de Barcelona, ja fa temps que en soc soci, pero a causa de les ultimes temporades poc propicies a l'esqui no havia pogut compartir sortida amb aquesta colla. Finalment aquest finde vam poder coincidir amb el Yeti i companyia... la veritat molt bona gent !!

De la sortida del dissabte poc a explicar, un clàssic dels bons. A mitja pujada un grupet ens encigalem per unes pales dretes i algo glaçades... per celebrar-ho ens apalanquem en un roc enmig de la pujada a disfrutar del moment. Seguim la pujada, rodejant a peus de la Portella de Rialb, ja a certa alçada es pot visualitzar les crideneres canaletes de la cara Nord... que ja seran motiu d'algun post futur, i enllaçem la pujada final fins al cim.

El dia es algo ventós pel que no tardem a calçar esquis de nou i enfrontar la pala frontal, un S3/S4 bastant assequible. Llastima de la neu que no ens va deixar gaudir amb plenitud de la baixada, de totes maneres una sortida magnifica.

Dormida a Sispony... i l'endemà cap a Puymorens, on ens n'anem a fer una matinal rapida cap a la zona del Coma d'Or, aquest cop però ens dirigirem a un dels primers pics de la vall a l'esquerra un cop arribats al coll. Per les forta ventada que fa... ens decidim a parar al primer pic que apareix, el Pic de la Tossa Rodona. Llastima perque la cresteta que ens mena fins al Pic de les Tres Puntes tenia molt bona pinta.

De totes maneres... ens tirem avall pero on hem vingut (la mala visibilitat no afavoreix una baixada més picant), i ens trobem amb l'ample tub de l'esquerra en condicions bonissimes. Disfrutada brutal !!!

Total.. dos dies molt bons, en que hem gaudit de valent de bona companyia!! De ben segur que a la proxima ens veiem de nou !!!

SkiRando: Ventada a la Coma de l'Orri

2009-02-08T20:38:00.006+01:00

En Josep feia temps q volia provar aixo de l'esqui de muntanya, després de parlar-ho temps i vam posar data, i aquest dissabte ho feiem efectiu. La veritat, els homes del temps van espantar altres companys interessats i al final vam gaudir del dia els dos incondicionals.

Un dia esplendid de bon matí, amb algo de vent en altitud. En Josep rapidament descobreix com costa desenganxar les pells !!
El mr. observant parets del Gra de Fajol

Vam triar inicialment el Bastiments, s'esperava: visibilitat baixa, nuvol, vent, neu,... pero només arribar fotia un dia de nassos, sol i gens de vent. Més endavant veuriem que en alçada el vent era considerablement fort. En vistes del dia, ens decidim a fer un itinerari més llarg i menys exposat al possible vent: el Gra de Fajol per la Coma de l'Orri, si fem el gran ja son algo més de 1100m de desnivell.

Parada i fonda amb vistes increibles, pujem obrint traça i amb Z continues.

Com que el parking de la corba esta a rebentar, ens situem a un parking uns 500m més avall; una classe practica sobre pala, una altra sobre ARVA i quatre nocions sobre giros i pells.

Comencem la pujada, al poc ens desviem cap a la coma de l'Orri i ja trobem menys traces, sembla que molta gent ha tirat cap a Vallter. El bosc a la zona del Pla de l'Avetosa te alguns trams algo fluixos de neu pero es pot anar fent amb esquis als peus, ven aviat ens situem ja a la vall principal i tirem enlaire. Aviat deixem els arbres enrera... i arribem al tipic ressalt de gel, on hi trobem dos incondicionals penjats. Nosaltres seguim enlaire per la canal de la dreta, i ja comencem a notar les inclemencies del temps.

A la que arribem a cota alta, ens desviem cap al Gra de Fajol Petit.. on no arribarem per vent

Quan acaba la canal a una altura aproximada de 2100m la ventada es considerable, pel que reconsiderem la possibilitat d'arribar al coll de la coma de l'Orri i ens desviem a la dreta per una canaleta ampla cap a la cresta entre els dos fajols. Alli estem més arrecerats, seguim pujant fins aproximadament a 2400 on ens desviem cap a la dreta cap al fajol petit que sembla més arrecerat. El vent va a més... i ens replantejem la opció d'arribar a dalt del Gra de Fajol Petit (2567m), i més endavant ja la d'arribar al coll entre els dos fajols i tirem per avall.

La baixada: la neu estava curiosa, un primer tram crostos pel vent que glaçava la capa superior; seguidament un tram amb neu de somni i després neu rara, pesada i poc disfrutona on amb en Josep vam fer una compe de a veure qui queia més vegades. Feia temps q no parava tant per terra, fins i tot el braç se'm va ressentir i mig sortir de lloc en un giro forçat. A partir de llavors... a baixar amb compte i forçant la cunya !! de totes maneres ens ho vam passar de conya, baixades en high speed pel cami marcat i riures assegurats.

Neu pols... que canviaria en el tram final, pero en definitiva una sortida excel·lent !

En conclusió una sortida collonuda que va acabar amb una pizza a Camprodon, i crec q ja tenim un altre adepte més d'aquest esport ! Josep quan vulguis hi tornem !!!

El video de la sortida al Pic d'Albe

2009-02-04T23:42:00.004+01:00

Ja fa uns dies vam fer una sortida d'esqui amb en Gatsaule ens ho vam passar de conya, així que res millor que deixar-ho plasmat amb un video.

Aqui la criatura !!

Llastima que la qualitat al penjar-lo no es la millor, pero bueno aqui queda posat!

Apa... a cuidar-se !!

A voltarla amb la Orbea de nou !!

2009-02-01T15:05:00.002+01:00

A mal temps, bona cara !! Vistes les previsions... i que la gent comença a estar farta de tanta pluja, cada cop es més complicat d'anar a voltar-la pels pirineus, així que aprofitant que la Maria, la companya de pis, s'ha comprat un bici nova... ens n'anem dissabte al matí a estrenar-la.

La Maria amb bici nova, el menda amb Barcelona de fons.

De totes maneres... el dia no acompanyava gaire.. i quant ja estavem tocant la torre de Collserola, ens va caure un ruixat a sobre dels bons, total xops com un anec de nou cap a casa. El resum de la sortida es pot concentrar en pujada fins a la carretera de les aigues, i quan ens n'anavem a voltar-la per darrera de vallvidrera va tocar tornar a correcuita.

Algo es algo... apart em seguit amb edició de video... així que en breu penjem un nou video.

Recepció de premis al Foment !!

2009-01-22T22:37:00.005+01:00

Ja fa temps vam fer una compe de bloc al Foment, casualment... vaig quedar en tercer lloc. Avui he m'ha arribat la copa conmemorativa... un ATC de regal, i ja que hi erem les fotos !!

Pero de moment... seguirem foquejant !!

Intent d'ascensió al Thoumasset

2009-01-19T23:13:00.008+01:00

Va ser en les estades a Grenoble de fa dos anys que vaig coneixer una magnifica pagina de piades, skitour, la llastima es que dels Pirineus la informació existent no es tan extensa com la que podem trobar per altres massissos dels Alps.

Sortida del parking cap a la vall equivocada, passem la Borda de Sorteny i a la zona coneguda com els clots del Forn

Així va ser que va arribar a les meves mans una interessant ruta d'ascensió al Thoumasset, una piramide molt estetica que trobem a l'Ariege tocant a Andorra. Així després de intercanviar mails amb en Ramon i en Jordi debatent propostes per setmana santa, també va sortir la opció de fer una sortida el dissabte, en aquesta ocasió amb destinació Andorra. El divendres sopant a mig camí ens vam decidir per una opció llarga i alpina, i aquesta ruta complia totes les condicions.

Flanqueig sota el Turó del Forn, el port de la Banyell i encarant la pujada final

En Jordi reflexionant amb el Thoumasset al fons, valls solitaries i de camí a la bretxa.

Nit plàcida aprofitant el porxo del garito de turisme... i els sacs de plumes, i de bon matí ? Doncs cap al bar a esmorzar com deu mana jeje. Com que som uns cracks, ens hem deixat el mapa a casa.... i amb l'emoció del moment ens equivoquem de vall: Ens n'adonem que anem pel camí erroni quan trobem el refugi de la Borda de Sorteny, que no estava previst trobar-la a la ruta. Pero com diu la dita: "caminante no hay camino.. se hace camino al andar" i arreglem la situació amb un canvi de rumb cap als clots del forn, d'allí no tenim clar si seguir enlaire cap al coll o anar a buscar la destinació inicial del port de la banyell. Ens decidim per aquesta segona opció, no obstant després veurem que potser hauria estat més adequada la opció de pujar el coll (menys accidentada en quant a terreny i esquiable per la vessant nord).

La fotogenica aresta SE del Thoumasset... pujant entre roques i replantejant la situació

Baixem per la banda nord, sense perdre massa altura vorejant els pics de Soulanet i de la Banyell, per tal d'anar a buscar una bretxa molt caracteristica de l'aresta SE. Pells als esquis... i una pujadeta ens portarà fins a aquesta bretxa, d'aqui depenent de les condicions seguirem amb esquis als peus o a la motxilla, en el nostre cas van passar a la motxilla. Malhauradament, les condicions de neu eren bastant rares, i no ens van permetre avançar correctament ja des del primer moment. Així que despres de barallar-nos una estona amb la neu primer i amb les pedres despres... vam tirar enrera per on haviem vingut fins al port de la Banyell... i posteriorment vam fer la baixada directa fins al parking per la vall de Rialb.

De nou al port de la banyell, traçant curves i el Fontblanca, pendent aquesta temporada.

En resum... un altre encert de zona, bones baixades i una ruta que queda pendent per a més endavant... aquesta aresta prometia molt!! I la baixada per el costat oposat també!!! Una volta que no tardarem a fer.

Passajadeta... eh dit passejadeta ? pel Garraf

2009-01-18T17:22:00.004+01:00

El dissabte dia 10 tenia un sopar i festa amb la colla d'escalada... aixo feia bastant incompatible una sortida a la neu, pel que ens vam decidir per una sortida a caminar una estona per el parc natural del garraf amb en Markus.

Dinant.. amb el castell al fons, i fotos del castell

Ja pensant amb que les festes nocturnes poden ser dures... vam quedar a les 10h30 a castefa, el proposit del dia, era seguir una de les rutes d'un llibre que em va regalar recentment en Gatsaule: "Itineraris pels parcs naturals de Catalunya". Vam aparcar a la Pleta i vam seguir inicialment el recorregut botanic i després un tram de carretera fins al parquing del pla de Campgros, pel cami ens vam apropar a la boca de l'avenc Emili Sabaté (un avenc que ja havia visitat anteriorment). Apart d'aquesta visita... crec q es més convenient aparcar al parquing superior, ja que caminar per la carretera perd una mica d'encant.

Més castell

A partir d'aqui... caminem i caminem, primer per terreny d'avencs on ens anem parant a cada boca. Posteriorment enfilem cap al cim de la Morella per esmorzar. Aqui veiem el final del recorregut proposat..i al fons una proposta alternativa que teniem...el castell d'eramprunyà. Canvi de vessant... i canvi de paisatge, baixada entre clapes de neu... fins al coll sostrell i posterior pujada de nou cap al cim de les Agulles. Parada per dinar...i ens plantejem la opció d'arribar al castell... que semblava allí mateix.

Més castell..

I no, no estava alli mateix, pero hi vam arribar. El castell te la seva gràcia ja que encara aguanta força estructura i et dona una idea del tamany que devia tenir. Aixo si... la zona ja esta més poblada, el fet de tenir la carretera a tocar suposo que ajuda. Quatre fotos... i tornada, quina tornada ! vam tornar a pinyó fixe... non stop fins al cotxe, quina bona curtida !! Al final ens va sortir una boona excursió !!

Molt recomanable per aprofitar un diumenge perdut aprop de barna.

Disfrutant de l'ambient alpi al Pic d'Albe (Ariege)

2009-01-10T15:07:00.009+01:00

Amb en Gatsaule... teniem sortida pendent, despres de creuar alguns mails ens decidim per el Pic d'Albe, un cim usualment poc visitat amb esquis... pero si en activitat de cresta. La sortida es presentava interessant... amb un desnivell interessant i una passejadeta de les llargues, el resum del dia no ens va defraudar.

Navegant per les valls de l'Ariege

Les vistes d'aquestes valls poc frequentades son genials

Per una extensa i precisa descripció podem visitar el blog del company muntanyenc, ell si q s'ho treballa de valent i podem extreure'n estadistiques interessants:
Desnivell: 1400m
Recorregut: 19,93 km
Horari: 7h +0,5h de descansos
Altura maxima: 2.775 m
Altura minima: 1.419 m

En vistes de l'estat de la pala normal.. haurem de buscar alternatives bastant dretes

La sortida la vam fer des de l'Hospitalet-pres-andorre, seguim la tipica pujadeta arran de tubo seguint el GR, enfilem la vall de la dreta amunt... passant per sota la cabana de Brougnic. A l'altura de la pala del Pedourres enfilem a l'esquerra cap al fotogenic pic de Regalecio. D'aqui girem de nou a la dreta... i el cami evident atacaria la pala sud del pic.. amb una bonica canal molt ample i curt que ens mena a la zona summital. Nosaltres vam detectar possible risc d'allaus a la zona... i vam agafar una versió més alpina zigzaguejant amb fort pendent cap a la cresta entre el Regalecio i el pic d'Albe. D'aqui a trams amb esquis a l'esquena enfilem ja cap al cim. Les vistes des del capdamunt. del cim... INCREIBLES !!

Un tram més alpi ens permet superar la cresta fins a la part final on tornarem a calçar esquis

Per la baixada... veient les condicions de la zona de pujada ens decidim per alguna de les canals de SO, en principi per la més ample per assegurar la jugada. Resulta tot un encert... i disfrutem com nens petits... la inclinació tampoc es molt alta, l'estimació a ull es que deu fer inicialment uns 35/40º i posteriorment ja baixa a 25/30º (tampoc fer-ne gaire cas, q el meu ull jeje). El cas es q es pot baixar molt be.... la neu estava genial i la baixada va acabar essent llarga i sostinguda.

Baixada per disfrutar

A partir d'aqui... uns trams més suaus seguits de trams divertits arran de riu... i de nou al cotxe. En resum una molt bona sortida... i que de ben segur repetirem més endavant.

Alegria a baix de la canal.. remadeta i arribada a Hospitalet

p.d.: Aquesta sortida promet video proximament !!!! Intentarem estar a l'altura de l'anterior.

Matagalls...amb esquis !!

2009-01-10T14:36:00.006+01:00

Doncs si... el Matagalls també es puja amb esquis, es una excursió curta... es pot fer amb poca estona... i una tarda es ideal per anar a donar-hi una volta. El desnivell que s'acumula es d'uns 550 m, i suposo que si esta increible de neu es pot fer una ruta ben llarga arribant fins i tot fins al Turo de l'Home.

Nosaltres vam sortir de Barcelona.. per anar al Collformic (1.142m), al arribar no som els unics... el parking esta força ple. Sortim inicialment seguint la pista que mena al turo d'en Bessa (1.395m), just abans de la torre d'alta tensió surt una drecera que mena directament al pla de la Barraca es un bona opció per pujar... i no tant bona per baixar.

Seguim en suau baixadeta cap al pla de la Barraca (1.382m) i comencem la pujada cap al Turo gros (1.541m), tot el tram esta cobert d'una capa d'uns 10-15cm de neu pols sobre neu dura. Ens espera una bona baixada !!! Resseguint la carena arribarem al coll dels Llops per enfilar la pala final fins al capdamunt del Matagalls (1.697m). S'ha de dir que la pujada es bastant suau... i es ven be una bona sortida per disfrutar de l'entorn, per tant a la baixada es troba el pendent just per disfrutar... sense buscar grans emocions.

Un cop a dalt... visualitzem l'entorn, sembla que el dia s'aguanta, per tant seguim la carena fins al coll de l'home mort per fer una divertida baixada entre arbres fins al Coll Pregon (1.532m). En vistes de que el dia es comença a ennuvolar, girem cua i enfilem de nou cap al cim... per totseguit començar la baixada. A la pala del matagalls.. falta algo de pendent, pero es poden anar fent giros sense tocar a terra. La del Turo gros... ja es més divertida... l'enfilem per l'esquerra, disfrutant de valent fent giros entre arbustos, trams de neu dura, trams de neu pols acomulada....

Per acabar... ens tirem per la drecera, massa estreta per baixar-la amb esquis.... on passem de llarg alguna corba... de totes maneres arribem sense masses maldecaps (unicament en una corba que passem del dret quedem enbarrancats entre les branques dels arbustos) fins a la pista per acabar d'arribar al cotxe.

En definitiva, una ruta que cal fer per l'exotisme de la zona en comparació amb els pirineus.

Travessa dels 3 colls a Nuria (Ruta 5 estrelles)

2009-01-09T15:01:00.014+01:00

El dilluns dia 5 tocava de nou esqui de muntanya... aquest cop amb en Grau de Besalú, no teniem gaire clar que fer... pero pel camí va treure el llibre de "pirineos en esquis" i rapidament ens va venir al cap la travessa dels 3 colls de Nuria, un classic entre classics del pirineu oriental. I haig de dir que va ser una moolt bona elecció!! TOTALMENT RECOMANABLE!!!

Vistes increibles, i en Grau gaudint de la lectura "Pirineos en esquis".

El gran inconvenient de la Travessa.. comença en que s'ha d'aparcar a Queralbs i agafar el cremallera, al tanto que cal anar previngut del robatori que vindrá tot seguit: 16,70€ Anada/Tornada amb descompte de federat !! Pero lo més bo del cas.. es que es treuen un bitllet per a muntanyencs a 13€ (sense mostrar carnet) a partir de l'abril, crec que si es volen sentir sensibles amb el colectiu muntanyenc, el més logic seria que els federats tinguessin aquest preu durant tot l'any (que encara trobo abusiu).

Mapa de la ruta en dos seccions: Francesa(IGN) i Catalana(ICC).

La travessa la vam fer en algo menos de 6h efectives, i es va realitzar un desnivell acumulat d'aproximadament uns 1800m. Es a dir: cal estar en forma, no encantar-se i anar per feina. Aixo si.. val molt la pena quadrar horaris amb el cremallera, ens estalviara esperes innecessaries (nosaltres ho vam quadrar tot... pujada i baixada de xiripa !)

Es surt de Nuria (1.967m) mateix.. i enfilem cap al pic de Finestrelles per el camí normal que ressegueix primer el torrent de Finestrelles i tot seguit s'enfila al Roc de la Maula. D'aqui agafem la pala Sud fins al capdamunt del Finestrelles (2.827m). En aquest primer tram, el més conegut de la travessa, passarem dels entorns del complex turistic fins a un mirador privilegiat de la vall i els voltants. Així rapidament veurem vistes del Puigmal, Cadi, Capcir, Ripollès....

Sortida del complex turistic amb el cim al fons, increibles vistes del ripolles, cerdanya i cadi (entre d'altres)

D'aqui ens aboquem ja al costat francés, i baixem directament en direcció Nord cap a un pla molt marcat just a sota de la Torre d'Eina, es el pla de la Beguda (2.335m). Aquesta baixada d'uns 500m ens permet gaudir d'unes vistes bonissimes cap a la pala sud de la Torre d'Eina. Baixada per disfrutar.. bon estat de la neu, tranquilitat i ni rastre de traces.

Al cim del finestrelles, en Grau observant la gran pala de la Torre d'Eina i remuntant de nou des del pla de la Beguda

Un cop al pla.. pells als esquis i cap amunt, es tracta d'anar a buscar per pendents molt suaus un coll molt marcat entre la Torre d'Eina i el pic d'Eina, a 2668m. Aquests 300m es faran rapidament i ens deixaran amb vistes bonissimes cap a la nord de la Torre d'Eina.. la torre d'en Xillen, el pla dels bocs i el pic Rodo per exemple. Si estem inspirats i anem molt be de temps, ens podem aproximar fins a la Torre d'Eina, son escassament 150m, q segur que ens deixen un molt bon gust de boca (la proxima vegada ens hi aproximem segur!).

Crestejant per arribar al coll correcte (ens vam passar de llarg), el mr. amb la Torre d'Eina al fons i de baixada de nou.

Aqui toca treure pells de nou i encarar la baixada, si ets un freerider alpi, possiblement t'interessi fer un descens directe entre els rocs de la cara est, pero en el cas normal es fa una baixada per la Coma de l'Infern, Tot vorejant una serra rocosa a ma dreta. Quan ja s'ha sobrepassat la part final, ens queden dues opcions: si vorejem la vall per la dreta es pot fer un descens directe per pales bastant dretes cap al pla on hi ha l'estany a uns 2300m, en cas contrari s'hauria de vorejar per l'esquerra per anar a buscar les pendents més suaus. La neu increible.. molt bona i per disfrutar de valent.

En Grau observant aquesta vall desconeguda per nosaltres, i la pujada fins al coll bernat. Per ultim en Grau al coll Bernat.

Aqui fem un petit mos, i enfilem la ultima pujada del dia... suaument ens enfilem primer per la banda esquerra i posteriorment cap a la dreta fins al coll que veiem al fons, el coll Bernat a 2.616m. Un cop aqui ens toca flanquejar cap al coll de noufonts, o be enfilar recte amunt l'aresta NE fins al cim del Noufonts (2.861m), haig de dir que aquesta opció es bastant recomanable doncs ens permetrà gaudir de les pales interminables del noufonts (900m de desnivell). Aquest descens final es recomanable agafar-lo amb direcció al torrent del Noucreus, molt més esquiable que el de la coma d'eina.

L'aresta final fins al cim del Noufonts, en Grau amb el nostre proxim objectiu al fons (la pala /tub del pic de l'infern) i la baixada llarguissima fins a Nuria

Total una jornada increible... per disfrutar d'unes parts desconegudes i poc visitades del pirineu oriental pero que son realment increibles.

Video resum de les ultimes temporades !

2009-01-06T11:20:00.002+01:00

Un video per passar una bona estona...

... i per motivar el personal !!! Aquest any es blanc !!

p.d.: Com cundeixen els ratos morts davant el pc !!

Intent al Pic Peric des de Formigueres

2009-01-06T10:23:00.007+01:00

El dia dos tocava començar l'any amb bona nota... per tant tocava Esqui !! Amb en Josep Mª, Neus, Albert i Georgina ens n'anem cap a Formigueres, el plan es anar al Pic Peric per Camporells, anirem 3 amb esquis i dos amb raquetes.

A primera hora... no acompanyava gaire la meteo, a Camporells amb el Peric al fons.. i resseguint el llac de Camporells.

Les primeres pendents les fem resseguint les pistes i telecadires que menen al punt més alt de l'estació. Aqui comença la sortida en si (de fet.. es pot comprar un forfait de randonée q et puja fins aqui dalt), i resseguim un llom molt marcat (fins i tot amb boira espessa no hi ha perdua, senyals continues i traça molt marcada i amplia) que ens permet creuar la Serra de Maury. Fins aqui la meteo no ha estat molt agradable... i fins i tot apareixen els primers dubtes de si cal baixar fins al llac de Camporells.

El Mr. amb l'objectiu al fons.. reunió de crisis al veure que ens haviem equivocat de traça i els raqueteros amb el petit Peric al fons.

Afortunadament seguim endavant... i al començar a baixar s'aclareix tot, vistes increibles als dos perics, als estanys de Camporells.... Tot molt ple de neu... i amb varies traces diferents que es reparteixen per la vall, entre arbres fem la baixada fins al refu amb neu pesada i algo crostosa.

Les noves traces que rectificaven l'error... i imatges durant el recorregut fins al llom abans del coll

Després de recuperar forces... pells als esquis de nou i cap al coll entre els perics. El nostre proposit era afrontar-lo per la cara que dona als estanys... més curt pero més dret, pero errem la jugada al triar la traça i agafem la que tira cap als estanys de les Bulloses. Total.. ens toca redreçar la traça cap al coll... un bon festival per neu bastant canviant. Arribant al coll ens trobem amb neu reglaçada amb una bona capa de pols a sobre que fa bastant pesada la pujada, de totes maneres arribo fins al coll... on hauria pogut pujar fins al Peric petit... pero no sabia que el tenia a escassament 90m de distancia, el deixem per un altre dia jeje

A dalt del coll.. amb les vistes cap al petit Peric.. semblava q estava aprop i efectivament ho estava !!

La baixada... increible el primer tram: neu abundant pols poc pesada q deixa girar increiblement be... a mesura que baixem es va convertint més pesada.. i amb menys gruix. Com que la boira arriba... i molt espessa, no ens permet masses filigranes..i anem a buscar la traça de pujada per tal de no perdrens per la vall. Arribada de nou al refu.. on ja ens esperen els dos raqueteros... pells de nou i cap a dalt de la serra de maury, baixada per pistes.. i un steack-hache per acabar de completar el dia.

Aqui podem apreciar a la lloma de la Serra de Maury les marques q trobem constantment.. i a dalt de l'explanada

Aqui em toca tornar a casa... que hi han compromisos familiars.. mentre que els altres quatre afortunats es quedaran un parell de dies més penjats per la cerdanya !

Planol de la sortida

Intent d'esquiada al Canigo

2009-01-06T10:17:00.003+01:00

Per cap d'any... com cada any, l'iniciem a muntanya i com ja sol ser una tradició aquest any vam anar fins al canigó. El que no comptavem era trobar-nos neu a partir de 500m a la cara nord... pel que ens va tocar sortir dels afores de Villerach. Finalment ens dona per un bon randonée... masses quilometres de pla per intentar qualsevol dels pics próxims, total aquesta temporada ja hi hauran dies a cabassos !!

Sortida del parking improvitzat a poc més de 500m... durant la pujada i el parking

El refu.. situat a 850 aprox... les noves tecnologies als mobils... i les vistes de la vall nevades

BON ANY 2009!!!

El Taga colgat de neu !

2009-01-04T18:12:00.009+01:00

El dimarts 30 vam aprofitar amb en PGB per fer una escapada cap a aquest cim, que només es pot fer quan hi ha abundancia de neu. Aquest cop després de la llevantada ens trobem amb el cim completament ple de neu, que tot i no ser de la millor qualitat si que ens permet gaudir d'uns paisatges increibles, i a trams d'una neu exquisita.

Comencem amb unes petites derrapades amb el cotxe, que ens obliguen a aparcar una mica abans de l'ermita de Sta. Magdalena. Sortim amunt i rapidament agafem unes traces d'esqui que no acaben de seguir l'itinerari habitual, resulta un encert, ja que escurcen camí i ens garantitzen traça oberta fins a certa altura on el vent ha deixat casi invisibles les traces existents.

Des d'una mica abans del pla de la Llagona la neu es humida, i es fan bastants de pans a les pells, això obliga a seguir el ritme sense parar, ja que cada parada suposa uns pans increibles. Arribem a dalt.. fotos de rigor.. i a disfrutar de la baixada de la cara Nord entre petits arbres.. una delicia que repeteixo de nou amb moltes ganes. A partir del pla.. la neu bastant pesada... no es deixa esquiar amb les màximes garanties.

Al final una remadeta... i fins al cotxe, per avui ja hi ha hagut prou esquiada... i l'endemà toca tornar-hi !

El gruyere estava desert !!!

2008-12-30T19:24:00.007+01:00

El dilluns ens creiem una mica els meteorolegs i decidim fer descans, per aprofitar el dia amb en PGB ens n'anem a fer la volta de Sant Llorenç passant per tots els sectors d'escalada. Casualment avui no hi escalava ningú, deu ser cosa del temps ?? jeje

Les reunions solitaries, en PGB que no sap el que li espera... i al Gruyere sense vies ocupades !!

Pero el que prometia ser una caminadeta tranquila provant els gores sota la pluja, es va anar radicalitzant:
- Primer apunt del dia, els caminets estrets generen un resultat: pantalons completament xops... aixo d'anar apartant branquetes... va ser brutal.
- Segon apunt del dia, no som els únics animals que van a passejar amb aquest temps. Podem comptar amb els dits de la mà la gent que vam trobar... pero alguns anaven més xops que nosaltres.
- Tercer apunt del dia, sembla que el tema de les esllavisades no es exclusiu de Montserrat, al final de la Font Soleia ha caigut un bon pany de paret (exageration mode !! pero deu n'hi do).
- Quart apunt del dia, el mr.pgb superfan de Sant Llorenç s'ens equivoca.. i comencem a pujar per la canal que no toca fins a la Mola. Arbusto-tracción a tope, remullada de peus i mans al rierol...i per acabar-ho d'adobar 3m de diedre de IV.

Esllavisades no exclusive s de Montserrat, hi ha un 8a que li falten els primers 2 m !!

Sort que havia de ser tranquila !! Arribats a la Mola, com era de preveure el restaurant tancat, i ens quedem sense l'entrepa de botifarra.. així que rapidament cami dels monjos avall i cap al cotxe falta gent !

El diedre de IV... remullada la pedra i nosaltres !

Completament xops arribem al cotxe, i ens movem cap a Terrassa . Toca planejar la tàctica per atacar el Taga, prevista per dimarts dia 30, pero això ja toca explicar-ho al proxim post!

Ascensió al Pic de l'Esquelle

2008-12-29T22:44:00.008+01:00

Després de l'activitat realitzada el dissabte al Roc Melé, ens n'anem a dormir a la Gite de l'Hospitalet amb en PGB. L'endemà ens n'anirem cap al Pas de la Casa on ens trobarem amb en Gatsaule i en Marc que s'afegira al grup.

El Roc Mele i la Cabaneta, primeres rampes amb el pas a sota i en Joan enfilant enlaire

La proposta del dia consisteix en el Pic Negre d'Envalira, pero per error tècnic del guia (un servidor) ens n'anem al pic de l'Esquelle. Sortim del Pas amb una suau nevadeta que ens abandona quan ens comencem a apartar de les pistes. Enfilem per la coma del Pla de la Vallete, on ens trobem amb un flanqueig important i comencem amb els primers problemes: en Marc que va de lloguer se li desenganxa constantment la pell, intentem de tot.. i no hi ha manera. Mentrestant en Gatsaule segueix amunt que ha de marxar d'hora... i finalment en Marc tambe haurà de baixar perque les pells ja no li enganxen res de res...

Jo flanquejant en direcció al coll de la Vallete, en Marc estressat amb la pell i en Joan ja de baixada cap al cotxe

Amb en PGB seguim enlaire, a bon ritme ja que tenim en Marc esperant a baix. Arribem rapidament al Coll de la Vallete des d'on ja veiem el Coll dels Isards, l'ataquem per el punt central on practicament no existeix cornisa, això si degut al fort desnivell les Z es repeteixen a punta pala.

Mapa de la zona

Arribats al coll m'entra el dubte, el nostre pic es el de la dreta o el de l'esquerra ? aproximadament per desnivell ve a ser el mateix, tot i que el de la dreta (pic negre) sembla que esta més lluny. Finalment ens n'anem cap a l'esquerra vorejant el pic i atacant la pala final completament reglaçada (les ganivetes fan d'aquest tram una asenció tranquila, fàcil i ràpida).

En PGB pujant, a ratos tot clar.. a ratos enboirat. Els dos a dalt del cim

En PGB on decens... traces amb el pic al fons i capcot en PGB després de la baixada de regal (l'estany de campcardos al fons)

Al capdamunt les clarianes apareixen i ens fan gaudir de les vistes de la zona, després de contrastar les opcions de baixada (alguna canaleta ens picava l'ullet) tornem per l'itinerari per on hem pujat. El primer tram esta força dur, així que a la que puc rodejo unes pedres per la cara Nord... i al retornar veig que en PGB s'ha emocionat i ja baixa a pinyon cap als llacs de Campcardós. Cagun dena... que ens tocara pujar de nou !!! Entre crits, l'atrapo i emprenem de nou la pujada cap al coll dels isards. Festival de giros en neu pols abundant, al fons de la vall ja ens comencem a trobar neu dura on la poca lluminositat del moment fa que ens menjem algun dels desnivells sobtats que hi ha. Ataquem la canaleta que baixa del Coll de la Vallete i cap a les pistes i remada final fins al cotxe.

El mr. sense gorro ni buff... car deveure, en PGB baixant en flanqueig i jo happy: ATOMIC PITER !!

Un gran dia.. llastima dels problemes tecnics. La meteo ens ha respectat bastant i ha fet molt comode l'ascensió, aquest any estem disfrutant de valent amb les esquiades !!!

Ascenció al Roc Melé

2008-12-29T11:58:00.009+01:00

Aquest dissabte amb en Gatsaule i en PGB ens n'anem cap a Andorra, sense destí massa planejat. A Berga amb un bon esmorzar ens decidim per aquest pic, que segons sembla es troba en bones condicions i ens ofereix un desnivell de poc més de 1000m sense grans complicacions.

Primeres passes per la vall, alguns pons de neu inestables i enfilant les primeres pales

Sortida des de la corba de la N320 francesa a la cota 1720, avancem resseguint el riu fins al fons de la vall on agafem les pales d'orientació sud que ens pujen al Cap de la Coume de Four, a l'alçada d'aquest ens trobem amb un bon vendaval. Anem resseguint l'aresta amb fort vent fins a la pala final del Roc Melè.

En PGB amb els remiendos caseros, en Gatsaule arribat al Cap de la coma de Four i jo enfilant la ultima pala

En Gatsaule arribant al cim, tipica foto de cim i ja de baixada amb tota la carena

Un dia collonut, una mica ennuvolat al principi, es destapa i a estones surt el sol. Molt de vent en alçada pero sense ser res de l'altre món.

Mapa de la zona (al blog d'en gatsaule amb la ruta marcada)

La neu molt variable: dura a dalt.. i a partir d'uns 2400 comencem a trobar trams costrosos, ens desviem de baixada cap a pales orientades a Oest, neu pols bona tot i q amb un punt de pesada, es deixa esquiar molt be. A partir de la cota 1900/20o0 neu primavera que ens deixa disfrutar prou, això si sort que a sota hi ha herba perque a baix comença a escassejar la neu. Remarcar que la pala gran entre el Roc Mele i la Coma de Four, tenia un allau de fons bastant gran.

En PGB flipant amb els pals... giros idilics i felictitat a tope !!

Finalment una remada/randonné fins al cotxe que passa prou acceptablement bé (a les valls hi ha molta neu).

A baix ja escasseja la neu, i parada per pendre el sol !

En general un dia increible, per repetir.

Vendaval d'esqui

2008-12-19T18:21:00.004+01:00

Aquests ultims dies.. els he aprofitat a base d'esqui, sembla que la lesió d'espatlla es millor deixar-la reposar i aprofitant que amb l'esqui el braç no rep, aquesta será la temporada d'esqui. mmm s'accepten propostes de sortida !!

El dimarts, va tocar aventura per Fontalba... la intenció inicial pujar al Puigmal des de Queralbs i baixar via cremallera des de Nuria, si, sembla estrany pero la baixada de Fontalba a Queralbs es casi una nova pujada ja que el desnivell de la pista es molt baix i els 'atajos' bastant empedrats. Total.. després d'una bona excursioneta a bon ritme ens plantem a la collada de Fontalba (2.070 m) i el panorama es dessolador esta tot completament ventat.

Pujant per la pista i el panorama del Puigmal des de Fontalba.

Davant l'inesquiable pujada que ens esperava... ens decidim a buscar alternativa de baixada, pujada a peu fins al Pedró de Fontalba (2.104 m). Baixada entre arbres amb molta molta neu pols fins al Pla dels Evangelis, seguim en direcció a la Font de la Socarrada... i aqui comença el festival. Estem en tartera.. i les pedres surten a mansalva.... de fet no es veuen fins que passes per sobre... total canvi a modo: Randonée i cap a buscar de nou la pista. Una mica d'esqui de fons... i cap a casa. Un dia bastant ventat en altitud... els que han pujat amb cremallera deuen haver patit de valent.

Un bon tou de neu amb el Pla dels Evangelis al fons, I el bonic bosc a partir del Pla dels Evangelis

El divendres, quedem per anar a fer algo per Vallter. Primera opció que ens passa pel cap: Balandrau, la desestimem un cop passat Tregura de Dalt... on la pista te sobreacomulacions de neu per culpa del vent. Refem destinació cap a Vallter on venta fort... moolt fort. Arribem sense posar cadenes amb el fiesta fins al parking de baix (2.012 m) i cap a la Portella de Mentet (2.440 m) seguint el Torrent de la Portella fins ven be al capdamunt.

Pujant per el Torrent de la Portella i equipat pel vendaval a dalt.

Obviem la visita a la Portella i ens n'anem cap al pic de la Dona (2.705 m), quan falten ja pocs metres per arribar ho trobem tot ventat (bastant esperable) i amb un fort vent huracanat (tambe bastant esperable). Total... ens barallem una estona amb el vent, aconseguim no sortir volant (per poc) i decidim tornar cap a casa. Baixada bonissima fins a baix resseguint el torrent.. bona neu a trams dureta... a trams pols fins a baix. I cap al cotxe, sembla ser que s'ha animat més gent. Al arribar estavem sols.

Baixant per la canaleta.. i el bastiments amb la rufa

De baixada ja hem apuntat algunes possibles sortides per a la temporada... buff acomulació de feina, de moment ja tenim varies propostes: Belledone, Chamonix-Zermatt Alpina, Mont Valier, Pica d'Estats, Balaitus,...

Pista, tiberi i banys romans...

2008-12-12T19:56:00.004+01:00

Aquest ultim finde.. ha tocat un diumenge de dominguero total !! Es pot resumir en tres activitats:

1a. Pagar per fer esqui de pista i no aprofitar tot el dia (UAAAAAHH!! aixo no pot ser !!!)

2a. Un tiberi com deu mana en un xalet a Llivia. Eps!! Amb pista de padel !!

3a. Tarda relaxada als banys romans de Dorres. Increibles vistes del puigmal, apalancat a dins de la piscina d'aigua calenta.

Aps.. em deixava la quarta, pagar el tunel del CADI i aguantar cues quilometriques !!

Això si, va ser un dia collonut !! Amb en Markus i l'Alvaro ens ho vam passar de conya... quin festival per pistes !! bol

I fall over, but soon after I bounce back. Resum dels ultims dies

2008-11-30T22:42:00.008+01:00

Una mica d'historieta dels ultims dies....

Divendres 21: CLIMBAT MARATHON: Fanatisme bloquero a tope... feia temps q no tibava tant en un rocodrom. No se.. l'ambient rapidament em va motivar, i les tibades es repetien una rera l'altra. Estavem alli bastants coneguts: l'Arnau, la Barbara, en Josep, en Roger, ... més tard arriben d'altres q no enumero perque em deixaria algu segur jeje. Malhauradament... a les 2h d'anar-li... em poso en un bloc que provaven tots, tenia un moviment d'esquerres forçadillo, i zaas !! relliscada i espatlla a can pistraus.... s'em descoloca i no ho veig gens clar. M'en vaig cap a l'entrada mig cabrejat... que tal esta ? malament.. esta fora de lloc...buff!! De cop forço moviment i claakk!! petit instant de dolor seguit d'un alleujament brutal, tot ha tornat al seu lloc... i de cop veig la llum: VOLL DAMM = 1€. Per avui s'ha acabat l'escalada... i em dedico a celebrar que sembla que ha estat un ensurt. De totes maneres soc bastant concient de que tornará a ser necessaria una recuperació.

El dissabte.. jornada prevista a Montserrat de tibada a tope, es converteix en dia de visita de penya no escaladora, aprofitem per visitar Igualada, interessant ciutat. I molt ben ubicada per cert!

Diumenge 23: Primera visita a Gelida: Tinc ganes de sortir.. destí poposat: Gelida. Ens apuntem un bon grup: Alvaro, Barbara, Jesus, Laura, Markus, Nuria, Oskar, Pep... les ganes em poden i provo rapidament de primer. Increible! no fa gaire mal.. només lleugeres molesties. tot i aixo ens baixem al pas de la via.. on semblava tocava tibar d'esquerres. Anecdota del dia... com q no provo el pas.. i a priori no es veu dificil.. vaig cantant por ai.. q es un cinquillo..i resulta ser un 6b.. amb un pas bloquero un metre més enlaire. De totes maneres fins al final del dia no li tibem gaire... això de Gelida no m'ha acabat d'entusiasmar: MOOOOLTA GENT, la roca sembla trencadota... no estic del tot motivat.

Dijous 27: Compe del FOMENT. Estava apuntat... així que almenys faig acte de presencia.. vaig amb el proposit de provar.. si puc fer algo endavant, sino em retiro. Sembla que tot correcte, així que provem i bastant be. El novato ens havia preparat un bloc pilos de setanta i escatx moviments, ideal per un hombro lesionat. Resultat: 3r de la clasificació oficial (la de socis), i 5e de l'absoluta (no dire el numero de participants que despres perd la gràcia jeje). L'Arnau se surt.. i treu el primer lloc en encadenar la proposta per complet.

Diumenge 30: Festival a Gelida. Recuperat a tope... ens unim un grup nombrós: Barbara, Jesus, Laura, Markus, Martin, Mercedes, Santi, Xavi.... per alli ens trobem varis coneguts. El món escalador es petit.. i gran part es concentra a Gelida.

Escalfem a la primera via q trobo davant dels nassos, resulta ser un 6b (tot i q el quorum general el decota a 6a/+), seguidament cau el 6b+ (concentrat en un sol pas bloquero, que tambe es decotat), provem el 6a del final (aquest si q el deixem en el lloc correcte). I seguidament... cap a la paret més guapa... on es concentra la creme de la creme de vies guapes.

Ens posem al 7a de xapes negres, el primer pegue posant cintes increiblement bo., no hi ha pas dur, es via de pila !!! Tres descansos pero surten tots els passos be... només un gran inconvenient: FRED...molta FRED. Més tard segon pegue... i quedo ofuscat per un pas... al primer pegue havia sortit del tiron... al segon em trobo amb un problema q no esperava. Em rallo...i cap a baix.

Nota positiva del dia: ESTEM ON FIRE !! que diria el tranki. Es a dir... ja li podem tornar a tibar a tope, amb precaució i seny !!

Segona nota positiva del dia: Ja tinc fotos del psicobloc mallorqui, thanks merse !! en breu un post fanatic fotografic !!

Tercera nota positiva del dia: Aquest finde he apres a fer un tiramisu brutal !!! thanks Laura !!

And that's all folks !!!

Bastiments.. una altra classica de temporada !!

2008-11-25T09:03:00.005+01:00

Despres d'escalar el dissabte... tocava esquiar el diumenge !!! I per postres.. creuem tot catalunya i ens n'anem al pirineu gironí, a fer una classica de les de temporada: El Bastiments. Els companys aquest cop seran en Josep Mª i la Neus.

Poc es pot dir d'aquesta classica, només dir que les condicions estaven prou acceptables, tot i q una nevada addicional no li aniria gens malament.

Apa.. unes quantes fotos !!

Les imatges parlen per si soles, ja tinc ganes de tornar-hi !!!!

Espero dels Elfos

2008-11-25T00:03:00.007+01:00

Ja fa uns dies... varem anar a pujar aquesta via a la paret d'escales: es una via facileta, amb els seus alejes i la fisura per cacharrejar una mica... amb cara sud. Total.. una bona via per disfrutar de l'escalada sense masses complicacions. Així, amb la Laura ens vam apropar a la zona via Festival de Muntanya de Torelló.. es a dir per la ruta més directa.

De la via poc a dir.. roca en bones condicions, i en general abunda el canto gran. Es necessiten tan sols 8 cintes.. amb tirades de 50m, això ens dona una idea de que molt aprop els seguros tampoc estan, això si es deixa fer bé doncs la via no ofereix grans dificultats.

La ressenya la podem trobar a Ressenya.net, com sempre; i per nombrosos blogs de la blogosfera.

En resum i rapid, un gran jornada on la Laura s'iniciava en aixo de les parets llargues... i que pel que m'ha dit, ho va disfrutar bastant.

Apa... fins aqui tot.. que tenim bastanta piada pendent !!

Increible estrena de la temporada d'esqui

2008-11-16T19:44:00.006+01:00

El passat diumenge dissabte 8 de novembre estrenavem la temporada d'esqui de muntanya, després dels ultims dos anys, qui ens diria que ens arribaria un inici de temporada amb molta i bona neu.

Així que el dissabte quedem amb en Gerard, en Lluc i en Grau de Besalú per anar a fer una bona estrena: El puigmal per frança. Poc a dir d'una sortida tan tipica, tan sols q el dia va ser molt bo, la companyia molt grata i la baixada...uff.. la baixada de les bones bones, l'unica pega, que es va fer bastant curta.

Aps... i alli ens trobem amb dos insignes bloggers: en Gatsaule i la Lu, que tambe aprofitaven per estrenar la temporada.

De baixada... parem a Roca Roja de Corones... es el que te ser fanatic, i fer la feina de bon matí. De totes maneres no acabem d'escalar massa i cauen basicament un 6b, un intent a un 6c i un 6a; a roca roja... s'hi ha d'arribar sense estar cansat !

Aps.. piada a esquidemuntanya.com by Grau.

Aprofitant un estona sense pluja

2008-11-02T11:11:00.006+01:00

Pintava un cap de setmana plujós, de totes maneres el dissabte es va aclarir bastant el temps i va deixar opció a fer alguna coseta (això si no en les millors condicions que estava tot bastant xop).

Arribada a la zona... i les parets ! Detall ubicació parabolts!!

Així que amb l'Albert agafem cotxe i cap als Esqueis de Begis, particularment a la paret del Pi. Aquesta es una paret bonissima, pero alhora es dura de cuidado !! Bé, més que dura.. que ja ho és... es psicologica... s'ha d'anar de coco sobradissim i esta consenciat que alguna que altre "galeta" ens endurem.

La jornada comença amb la bonissima linia de "Ioga", 6a+. Em baixo sense arribar a xapar la segona... en vistes del percal decideixo probar-la en top-rope. Si fa cosa de un any i escatx comentava: "De primer ja tens una excursió increible fins a la primera xapa, la segona estava increiblement alta (si mal no recordo, unes 5 xapes en 20m... ja surten els numeros..) (...) Increiblement guapa, això si.. de primer s'ha d'anar amb el grau assentat que sino t'agafa taquicardia !!".

L'Albert als primers passos de Ioga.

Crec que cal actualitzar la informació: son 4 xapes en 20m, la primera esta aprox a uns 3,5m..la segona a 2 d'aquesta i ja pots fer numeros de lo separades que estan les dues seguents. I en la zona... on tens uns passos d'adherencia brutals. En top.. surt prou bé.. patint per la relliscada a dalt... i disfrutant de valent a baix.

Com que no en tenim prou de patir.. ens posem a la seguent de la llista "Sopa de Cabra", 6a/b. Aqui... el pas de la segona a la tercera... el segueixo trobant increiblement dur...i no surt ni veig possibilitats de que surti en breu. Pujar peus a altura de mans.... i bueno millor provar-la.... i a veure si es veu sortida factible, perque jo en soc incapaç !! Aps... detall pels que van de primer: la via esta equipada amb spits, aparentment semblen bons... pero a dalt n'ha saltat un.

Per acabar l'Albert es treu sobrat la "El Gegant del Pi"., 6a .. avui ha estat l'únic que ha escalat de primer. Si aneu a la zona.. potser es de les millors per escalfar... almenys esta xapada de forma normal.

Després de l'esbarjida.. cap a casa, amb un embus monumental per arribar-hi !!

Per fi... hem anat a la Directa Gresca !!!

2008-10-29T15:09:00.007+01:00

El dissabte nit tocava festival... i el diumenge escalada. Aquest cop anem amb en Jesus a l'Estartit, a fer una via que molts teniem en ment i que pocs hem trobat el dia i el moment per pujar-la.

La via la podem trobar ressenyada a la web de l'aperturista. Es tracta d'una via de 3 llargs, semiequipada amb spits i algun clau, i amb trams inicialment cotats d'artificial de clavar. Actualment amb aliens es passa força bé, i es pot forçar el lliure sortint una via amb cotació aproximada de 6b/+. Del trams forçats potser el més complicat seria al segon llarg, almenys personalment no el vaig treure i se m'hi va trencar algun canto.

A destacar de la via... el primer llarg te 20m de tramit: especialment herbós i sorrenc, amb forces deixalles (que guarra q es la gent q puja al cim) i amb massa repiseta. Els ultims 1o metres canvia radicalment la cosa i es posa vertical i tira enrera en un diedre on sobra canto... es a dir q es disfruta de valent.

Al segon llarg, es comença amb un Ae peleón, un sol espit i a navegar fins a trobar una sortida per unes fisures, aquest tram marcat com a A2 te la roca algo crostosa. Després... escalar fins a la R2. Aqui ve l'ultim llarg.. per mi el mes guapo de la via. Va superant fins a tres trams lleugerament desplomats, tots forçables en lliure i molt agradables de fer. Molt curiosa la forma de l'ultim sostre... i d'aqui al capdamunt de Rocamaura. A destacar que no vam troba reunió, per es pot fer facilment amb friends i aliens a les roques o fins i tot muntar alguna cosa a l'antena mateixa.

Per concluir.. una via interessant, per a fer un dia amb nuvols (cara sud total) i sobretot amb unes vistes molt guapes de la zona de l'estartit.

Bellavista, sempre agradable per tibar !!

2008-10-29T12:55:00.005+01:00

Aprofitant festes de Girona... aquest dissabte ens plantem a Bellavista (AKA Sales de Llierca) amb en PGB i l'Albert. Només d'arribar ens trobem en Sergi i en Xef, i ens conviden a descobrir el sector inferior de l'escola: El corral.

PGB disfrutant d'un 6a.

Durant el matí tibarem en diferents vies de la zona... a destacar un 6a anomenat Todra, festival de canto amb un unic passet rarot per arribar a reunió. La resta de vies es deixen fer be.. a excepció de la Coffe Schkop, un 6b+ finet amb els cantos contats; a vista es de les que es resisteixen !!

Per la tarda... cap a dalt!! Només d'arribar et trobes un 6c/+ a l'esquerra i me'l poso com a objectiu del dia. Curiosament em surt rodadissim a la primera (el + possiblement li sobra)... i em quedo sense objectiu, i m'entre l'efecte K... m'apalanco estirat mentre en PGB i l'Albert es barallen amb el 6a+ i d'aqui ja no farem res més.

Jo mateix fluint pel 6c

S'ha de dir que hi va haver temptativa de provar el 7a o el 7a+ que en teoria son dels facils... pero la mandra em va poder, i ens en vam anar cap a Barrakes.

Directa Sagitario,al plec del llibre superior

2008-10-20T20:27:00.011+02:00

El cap de setmana pintava bastant malament.. i al final el vam salvar i amb escreix !! En Marc em truca dissabte q si tinc lliure diumenge per fer algo per Montserrat... i vist el panorama, era una bona opció. De fet no pensava q arribes a escalar gaire... fins q en l'aproximació va sortir el sol... i es va aixecar un dia esplendid.

En marc estudiant, la felicitat de veure el sol i els plecs de llibre

La via: Directa Sagitario al Plec del Llibre Superior, 6c (6a oblig) 200m... es un viote, sostinguda amb ambient i en paratges bastant solitaris; malhauradament l'equipament esta una mica tocat i això fa que no es pugui apurar gaire en lliure ja que les xapes dels burins no acaben de donar massa confiança. Sortosament sembla ser que será reequipada proximament peça a peça, pel que pot quedar una via bonissima per disfrutar d'una escalada sostinguda en el sisé grau.

L'aproximació es una bona caminada, nosaltres la vam fer des de vora can Jorba pel cami dels francesos i es un bon escalfament. La visió al arribar al coll, esplendida !! Despres baixadeta al torrent del migdia (ha de ser impresionant de veure ple d'aigua !) i ja som a peu de paret (un ganivet clavat a peu de via jeje, algu se'l va deixar despres d'esmorzar).

Detall per trobar el peu de via !! i varis trams de la via

La ressenya la trobem a onaclimb i pels nostalgics al llibre Ascensiones de Leyenda, al kpujo tambe la trobem pero no la veig tant clara com la d'onaclimb. L'equipament a base de burins vells, combinant alguns algo decents amb d'altres en bastant mal estat (fins i tot en vam estripar un amb la mà, i algun altre es plegava amb massa facilitat). Total.. q no fa gaire bon rollo fer un vuelo sobre aquest material, i la tensió durant l'escalada es feia notar.

Portar mínim 4 plaquetes , algun tasco per escanyar i material per reforçar: aliens algun camalot i cordinos per ponts de roca. Nosaltres ens vam trobar els dos espits amb xapa nova. Reunions sobre 4 o 5 burils, generalment prou comodes.

Arribant a la R... buscant burils al llarg i en Marc amb els trossos de xapa q el van fer vibrar de valent.

De la via poca cosa a destacar apart de que la vaig trobar bonissima... sosté el grau en la major part de l'itinerari, ja que apart d'algun flanqueig esta tot bastant dret. Roca generalment bona, destacar que tot i q posi 6a obligat, hi ha alguna sortideta en lliure bastant obligadeta, d'aquelles q et fan suar. Per mes detalls es pot consultar el forum del Centrecac on ja ha piat en marc. Aps !! al cim del plec hi ha una reunió de rapel a l'altre costat... interessant fer reunió pillat d'aquesta d'alguna manera.. que les sabines originals fan molta por... (nosaltres no vam caure en la nova instal·lació fins q vam pensar en el descens...) i sort q quan vaig començar el llarg de segon no ho havia vist... perque no crec q hagues pujat.

Ja arribant al capdamunt... i foto de cim

Aps.. i el descens!! arribes al cim i rapel cap al seguent plec (uns 25m) i despres grimpada amb pati important fins al plec d'en Ballart on tenim un rapel des d'una alzina fins a peu de plec (uns 50m amb reunió intermitja). A destacar la grimpada del segon plec on es força expo...millor fer-ho amb gats !!

Res.. ara a repetir-la de nou un cop reequipada, i a provar-la q aquesta ha de sortir en lliure !!!

Recuperació exitosa

2008-10-12T10:52:00.004+02:00

Després d'uns dies de descans, ja tornem a l'activitat. De moment esportiva, i amb compte!, tampoc es questió de lesionar-nos de nou a la primera de canvi.

El balanç final ha estat.. que tenim dos lesions:Hill-Sachs i Bankard, això suposa que si forcem un moviment rotatori podem acabar malament de nou. El punt bo: mobilitat del 100%, i practicament sense molesties, excepte en alguns moviments bastant forçats.

El passat finde vam rondar per el Vermell el dissabte, va ser una primera prova bastant satisfactoria pero sense forçar massa la maquina. Vam pillar algo de coco, això de Montserrat quan fa temps que no trepitjes... no es veu massa clar. Ens vam penjar en quasi totes les vies que pujaven de cinque grau. El diumenge cap a Mediona a testejar... la veritat la zona no em va triunfar massa, aquest tipus de calcari no es de la meva devoció... apart animal de mi em vaig posar en una bavaresa on el que tibava era el braç esquerra (el lesionat) i vaig haver de tibar d'A0 per superar els primers trams.

Aquest dissabte... vam tenir el primer dia fanatic p.l. (post luxació). Gran jornada de tibades a la Desdentegada amb el Guille, Carlos, Thao, Jordi i Markus. La jornada almenys per mi va ser evolutiva, ja que vam pujar gradualment de dificultat: 6a (30m), V+ (30m), 6a+ (32m), 6b (30m), 6b+ (30m), 6c (30m) i 7a(35m). D'aquests vam encadenar fins al 6b+... al 6c ja vam pillar en la sequencia dura on no vam trobar el canto bo. A destacar els encadenes d'en Markus al seu primer 6b+; i del Guille en aquest grau a Montserrat. Mentrestant a l'altra banda veiem com en Miki esta fent de les seves a la eh petrel (un altre objectiu pendent) i vies veines.

I després ens n'anem al vermell, allí hi tinc deures pendents: un 7a/+ de 30m... buff quin viote, el tinc a la llista de deures des de que el vaig provar ja fa un temps (la numero2). Aleshores el va provar primer el juanjo pensant que era un V, el va recotar a 6a, máxim 6b pujant-lo en artifo. Amb en Jordi, pujant-lo amb descansillos i A0's el vam sobrecotar almenys fins a 6c i finalment en piju ens va indicar que era un 7a, on no estaria de menys el plus. El dissabte encadeno fins a mitja via on se m'acaba la pila... supero dues cintes més amb descansillos i arribo al gran aleje intermedi on vaig ser incapaç de superar el tram de les dues miniregletes i vam decidir abandonar. Els dits ja estaven bastant agotats!

Total.. un gran dia, hem tibat de valent tot el dia, que no esta gens malament.

Tancat per Lesió

2008-09-02T23:50:00.001+02:00

Una relliscada inesperada... i luxació!! Espero tornar a estar actiu en breu !!

Esbargida per Solius,

2008-08-25T16:58:00.003+02:00

El diumenge tarda necessitava desconectar... així que amb en Jordi i l'Albert, ens vam escapar a Solius a tibar una miqueta. El resultat no podia ser millor... en Jordi, gironí de tota la vida, només havia escalat en escoles barcelonines.. i finalment s'estrenava en terres gironines.. i va ser a lo grande !! Que fort que esta el tiu...

Després d'un inici amb la via facileta: puja com puguis, V; ens n'anem al totxo del porc on hi ha la mítica Basarda, 6c de quatre o cinc moviments durillos... ideal per al tipus d'escalada d'en Jordi.
L'unic que va encadenar va ser en Jordi.. jo com sempre em vaig caure al pas clau... i en dos intents seguits !!

Però no ho volia deixar així... i vam anar cap a Trempera Matinera, 6c, que finalment vaig poder encadenar posant cintes i tot... que dura que es fa aquesta via !! En Jordi que esta a tope.. se la treu al primer intent... i l'Albert prefereix reservar-se per l'última via del dia, la via 10, 6a/b de l'esperó.

Total.. una jornada excel·lent, i ara uns dies per Ayna... a veure que si cou.

Un nuvol blanc

2008-08-25T16:31:00.006+02:00

Aquest diumenge, vaig agafar la bicicleta de muntanya amb un objectiu al cap: El cim de la muntanya de Sant Miquel, aquesta es una sortida que fa molts anys que faig varies vegades a l'any. Ultimament la bicicleta la tenia més apartada... com tot a la vida hi ha moments per tot, i darrerament el que em motivava més eren les sortides a escalar o l'esqui de muntanya.

La pujada a Sant Miquel et porta sempre bons records... son escassament 35 minuts de pujada, 35 minuts que han estat compartits amb molta gent al llarg dels anys. I es que Sant Miquel esta estretament relacionat als meus inicis a la muntanya a finals dels 80, com tambè ho son les sortides amb l'Agrupament Escolta, l'Esplai, les sortides de diumenge amb els amics....

D'aquests inicis van sortir molt bones amistats... alguns van agafar camins diferents, altres van compartir part d'aquest camí o retornaven al mateix camí dels altres després d'algun desviament, això si estessim on estessim periodicament ens reuniem, teniem tant per explicar-nos, debatir, recordar....

Precisament un gran amic ens ha deixat recentment... des d'aquestes linies recordar les vivencies viscudes al llarg d'aquest anys: les rutes, les excursions, els instants de festa.... tots ells ja son part de tots nosaltres. Des d'aqui un ultim adeu i prometre't que seguirem endavant vivint intensament la vida.

Una cançó emotiva... d'un concert on se que vas assistir i que ens ha servit per donar-te l'ultim adeu.

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill,
podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

Fanatisme a Sadernes ( 1a i 2a part)

2008-08-13T18:42:00.001+02:00

Abans del finde Classic... vam estar una bona temporada de frikis, aquesta va tenir el seu apogeo en un parell de findes a la bonissima escola de Sadernes.

A destacar que van ser dos findes fanatics... on el grau era la paraula clau, de fet, més d'una conya ha caigut amb la frase: ara que fem grau. I es que per un escalador normal i corrent com nosaltres, passar al 7e ja es tot un món. De fet et mires les vies classiques... i penses amb nivell de 7e (encara que només sigui ocasional y en un tipus d'escalada) pujo per tot arreu. I bé, ja es va veure el finde passat que no es aplicable sempre jeje, i es que la tranquilitat que dona trobar el seguro ja col·locat et permet fer histories més dures.

A la sombra a S'espasa... i jo mateix al cami de la Tremolera

Total.. paranoies apart.. finde del 19-20 de juliol. Sota proposta dels de la Eh Petrel.... es munta una sortida cap a Sadernes a la que no puc fallar, finalment som: la Barbara, en Mauri, l'Oskar i un servidor fent el finde complet i la Elena i l'Oriol acompanyant-nos el dissabte. La zona guapissima... vies llargues i de regletes !!!

Matinal de dissabte, escalfament rapid a S'espasa esquerra i directes a la sombra: Cova del Bisbe, on basicament ens barallem amb Esbardellarà, 6c+ i Silenci, 7a totes dues fent els dos llargs amb més de 40m (la corda de 80m va niquelada aquí). Surt el 6c+ a vista, ole !! El 7a es resisteix...

Tarda de dissabte a S'espasa dret, ens n'anem a Tuloumeadows,7a i encadenem tots. Animats provem la Ladilla,7a i fallem a l'últim pas quan anavem molt be.

El sector l'Aventura.. i instantanies de Can Pixa

Matinal de diumenge a Can Pixa, escalfem a un dels V i cap a El cami de la Tremolera, 7a+ fins a dalt. Surt en top, ole!!... com que això es escalada discutible.. ens hi posem de first... i fallem, un altre dia serà. En Mauri i en Joan es barallen de valent amb el 7a+ nou de l'esquerra, una bona via de pila.

Diumenge tarda a l'Aventura, ens posem al L'aventura, 6b+ i deu n'hi do per treure'l a vista.. es durillo. Anem a la Memory, 7a i surt a vistai posant cintes, ole!!. Increible !! Animats ens posem amb en Joan a Eskalaoke, 7a+ (alguns diuen que 7b amb sortida recta), i aconseguim muntar fins a les regletes de sortida.. i allà o deixem.

L'Aventura

Un parell de setmanes de descans... i hi tornem amb l'Arnau, que s'havia perdut la visita anterior. Ens acompanyen dissabte en Gerard, en Pep i en Lucho.

Tornem a Can Pixa, com que som uns motivats... comencem per Canto de Fang, 6b+, surt a vista. Animats ens n'anem a la via de pila de nom desconegut i grau 7a+, la munto fins a la ultima xapa on faig vuelo quan ja tenia la reunió a tocar... estic cansat i em baixo.

La canya... i els 45º que es feien caminant segons l'Arnau... jeje

Per la tarda... a l'Aventura, es nota ja el cansament d'haver sortit de festa el dia anterior fins a les tantes... tot i això cap al Cops de Tempesta, 7b i res... no li veig ni el color. L'Arnau la te bastant a tocar, aquest esta molt fort !!

El dia seguent.. tornem a Can Pixa... tenim deures pendents, un cinquillo per començar i cap a El viatge de l'incredul, 7a+. Passos molt rebotosos.. bastant més dura que el viatge... tant que acabem muntant-la amb canya improvitzada. Marxem... per potes quan arriba el sol.

Fent el friki a l'aigua..

A la tarda anem cap a S'espasa Dret... i surt la Ladilla,7a al segon pegue. ole!!

Com es pot apreciar.. poques vies... pero es que als migdies ens fotiem unes banyadetes/becaina al riu... que et deixaven fet caldo. La zona.. feta a mida per el meu tipus d'escalada.... ideal per triunfar i pujar l'autoestima.

Ara tocaria treballar una mica el tema desploms...

p.d.: Nota.. el diumenge estaven les vies de s'Espasa Esquerra sense la primera xapa... raó? desconeguda.

Aprofitant el dia per Hoz de Jaca

2008-08-13T14:47:00.010+02:00

Després de l'aventura del dissabte, el diumenge cap dels implicats tenia ganes de fer la pujada de nou cap a Pombie. Així que sense matinar massa... ens en vam anar a l'oficina de turisme de Sallent a veure si tenien ressenyes d'alguna via: resultat la Julian Vicente a la paret del mirador de Hoz de Jaca (a nosaltres ens la van vendre com a Diedre de la Hoz).

Poc a dir de la via que no hagi ressenyat en luichy recentment, basicament es una opció bona per aprofitar un dia perdut per la zona. La via es prou interessant, pero es fa curta ja que es de les rapides de pujar.

Us deixo amb unes quantes fotos de la via, moltes gentilesa de l'Arnau des de l'altra banda del pantà.

Des de l'altra banda del panta.

Apa.. ens veiem !

Reentré: Sudeste Classica al Midi

2008-08-11T14:54:00.026+02:00

Després d'una temporada un tant friki (amb bastants posts pendents), calia tornar a l'ambient classic, que res millor que anar a una emblematica muntanya com el Midi d'Ossau i pujar per una de les seves linies alpines. La proposta com no.. d'en Marc, acompanyats de l'Edunz i finalment també de l'Arnau que no pot resistir-se a una proposta tant engrescadora. La cordada Foment (Piter-Arnau) ens vam posar inicialment a la Sudeste Directa (que vam abandonar al veure el seu quart llarg) i vam seguir per la Sudeste Classica, mentre que al cordada Marc-Edunz van engrescar-se amb la Ravier a l'Embarradere.

La muralla de Pombie amb la ruta marcada per Luichy , les vistes cap al refu..
i l'Arnau mirant ressenyes al refu.
Primera foto: http://lanochedelloro.blogspot.com/

Situació: Des del refu de Pombie, molt evident sortint pel caminet de la normal al midi, i desviant-se cap a la paret en algun dels nombrosos caminets. El peu de la Directa es reconeix rapid, l'arc del 6b es veu molt clar. Per la Clasica, ens haurem de desplaçar bastant més enlaire (aquell dia algunes cordades es van colar per on no tocava i van venir a veurens a la Directa).

Itinerari: Sense lloc a pèrdua, hi ha nombroses ressenyes que en detallen en major o menor qualitat el recorregut (la d'en luichy es de les bones, no esta de menys portar-ne alguna altre per contrastar). En quant a llargs i similars... hi ha nombroses possibilitats de reunió, tot i que també dependrá de les cordades que tinguem al davant. L'ambient guapo, i hi han llargs increiblement bons.

Seguint l'itinerari marcat per en luichy... a mi em van agradar especialment el L2 de la Directa amb un 6b (V+/A1) guapissim, ja a la Classica els llargs L5 amb les escales/grades, el L6 amb una bavaresa increible, els diedres del L8, el flanqueig finet del L10 i la chemeneia del L11 per citar-ne alguns trams. La via es molt bona i totalment recomanable.. fins i tot, alguns trams més de grimpada no se'm van fer gens llargs i els vaig disfrutar moltissim.

Material: nosaltres portavem un joc de camalots del 0,5 al 3 repetits, mes el semafor d'aliens, els tascons i bagues variades. El num. 4 prescindible.. tot i que si l'haguessim portat l'hauriem fet servir, jeje. Portar del 0,75 al 3 repetits, va de nassos. Cordinos i mallons per la baixada no esta de menys..

L'escalada: Sortim a quarts de sis de la matinada del parking de la carretera, i amb poc més de 1h ja ens trobem al refu. Observem la paret i ens despedim de la cordada Marc/Edunz que s'en van a l'Embarradere a fer la Ravier, amb l'Arnau ens mirem la paret la nit anterior després de debatrens bastant entre la SE Classica i la SE Directa, ens hem decidit per la Directa.

La cordada a peu de via... l'Arnau arribant en diferents trams del L3 de la Directa.

Arribem a peu de paret... trobar la via es fàcil, el semiarc del L2 es inconfusible. Sense debatre gaire.. l'Arnau es posa al primer llarg de tramit (sort que era de tramit.. que amaga algun passet que deu n'hi do) i arriba a la R1. El seguent llarg, 6b (V+/A1) es increiblement bo... un tram resseguint l'arc.. sortida a placa i arribada a reunió per un diedre en diagonal guapissim. El seguent llarg de la directa s'inicia per unes grades per anar a buscar un placa al costat d'un diedre en direcció a un sostre groc d'es d'on ens desviem a la dreta per anar a buscar la repisa als peus del gran diedre. Aqui ens ho repensem... l'horari no es l'adequat, son les 12h i la cordada que tenim al davant que anava més suelta al 6b... s'hi ha estat una bona estona per pujar el seguent llarg. Opció assenyada: abandonem al llarg i seguim per la Classica que ens deparará escalada més comode.

El punt d'abandonament de la Directa

Ens acoplem a mig L4 de la Classica, per agafar els trams més rectes d'aquesta gran via. Aqui comencem amb les reunions al nostre rotllo... influenciats per les cordades precedents. L'Arnau la vibra a la placa de V+... es troba caravana i munta reunió abans de les grades. El que s'ha perdut !!! buaahh.. els esglaons aquests son descomunals... i empalmar-los amb la bavaresa de V+ ja es per crear un llarg de somni !! Li cedeixo el seguent tram de diedre que tampoc desmereix res i ara si que ja ens arribem fins a la R6. D'aqui anem a la R7... ens trobem una repisa molt comode amb una fisura que puja recte amunt... es bo pujar-la que just a sobre trobem reunió en una nova repisa amb dos o tres pitons.

Diferents trams bonissims de la via.

A partir d'aqui...ens trobem un diedre collonut... que abandonem a l'altura d'un pont de roca per flanquejar a l'esquerra fins a dos pitons. El seguent llarg rarot.. ens deixa a una repisa als peus d'un sostre groc, i d'aqui ja uns passos raros per pujar enlaire i flanquejar a la dreta a buscar un prat. Aqui la via es comença a tumbar... i ens depara una xemeneia de V amb un pas de pujar a un bloc enclastat.. que te la fa vibrar bastant, almenys a mi de la tensió del pas casi em lesiono el braç jeje (anava pensant que estava a un IV...i despres al mirar la ressenya posava clarament que allo era un V, i sembla que no.. pero hi ha diferencia !!). L'últim llarg es pot dividir en dos tranquilament... que sino roça la corda una burrada... sino explicali a l'Arnau... que va relliscar.. i entre roces, xicle i histories es va fotre un vuelo dels bons !!! Amb encastament de friend del 3 inclos... m'hi vaig barallar una estona intentant-lo treure, pero al final entre els consells de deixar-ho estar de l'Arnau i que es feia tard el vam abandonar a la seva sort (suposo que algu amb més manya se l'endura de record).

Més fotos de la via.

L'Aventura del descens: Al cim de l'Agulla... no fem ni la zancada ni histories per accedir al segon cim, es tard i cal anar avall. Primer de tot indicar que hi ha multiples instal·lacions enmig de la paret, pel que es un descens facil de l'agulla.

Nosaltres, destrepem fins al rapel.. i comencem una mecanica bastant organitzada per tal d'anar molt rapid alhora de baixar (aqui ja rebem trucada d'en Marc per saber que tal van les coses). Després d'assegurar millor alguna reunió algo precaria... arribem a la base del que semblava que ja hauria de ser l'últim rapel. Trucada d'en Marc... estan al bar del poble, i els informo que ja estem acabant... que passem el refu els truquem i ens venen a buscar.... pero no podia ser tot tant facil.

L'Arnau estava tirant de les cordes... quan de cop em mira i no recordo exactament que em va dir... pero diria que era si havia desfet el nus de cap de corda, jo ni vaig respondre... vaig agafar la corda roja i vaig tirar amb força: no baixava estava enganxada. Després d'alguns intents moguent-nos a dreta i esquerra (estavem en una repisa bonissima i ample, protegida per un gendarme, entre la R2 de la Directissima Sud i la R3 de la Surplombs), una bona repisa per quedar-se a dormir vaig pensar. Però be.. s'havia de probar de sortir, entre varies histories s'ens havia fet de nit intentant fer baixar la corda... i al final vam iniciar una escalada nocturna amb la intenció de intentar fer baixar la corda des de més amunt. Al cap d'uns quants metres la fisura per la que pujavem (diria que era la linia de la Lily Marleen) es posava més tiesa... aprofitant un merlet consistent, em vaig assegurar be i vaig tirar de la vermella... increible es va moure !!!! No recordo que vaig dir... pero es notava l'alegria, un destrepe assegurat i a baixar l'últim llarg, bé... ara ja no ho teniem tant clar.. no es veia el terra !! Pero si.. al final arribavem a baix sobrant -hi algun metre.

Les cares de cansament... contrasten amb l'alegria de quan acavabem de baixar de la paret.

I d'aqui... a baixar entre blocs.. per arribar al refu. Increible... pero no hi havia cap llum a partir de les 22h30... i va ser algo caotic arribar-hi sense cap referencia per seguir. I després arribar al cotxe.. on vam arribar a quarts d'una i on ens estaven esperant els dos companys... ja teniem una anecdota per explicar amb aquesta via.

p.d.: bufff... quina parrafada que m'ha sortit.... res que va ser una sortida increiblement bona !!!

I ara.. per a proximes sortides tenim alguns objectius:

Fotos de http://isuel.iespana.es/ i www.todovertical.com

Mallorca's psicoblok trip

2008-07-25T20:53:00.036+02:00

Feia temps que en tenia ganes, així que tant bon punt alguns companys del roco del Foment van comentar la possibilitat de fer una escapadeta a Mallorca no vaig dubtar a apuntar-m'hi, al final vam fer un grup de 7: Arnau, Josep, Jordi, Mercedes, Raul, Laia i un servidor. El resultat de l'escapada va ser bonissim: 5 dies de tibada continua a les parets desplomades al costat del mediterrani, vies per tots els gustos i sensacions increibles. Per repetir-ho ben aviat !!!

Com que la info d'aquests llocs esta més que donada, farem un breu comentari a les diferents zones a les que vam estar:

- Cala Sa Nau: Interessant zona per començar doncs disposa d'algunes vies faciletes, el lloc es bastant tranquil i les possibilitats interessants. Aqui nosaltres vam començar amb la cova situada a la dreta de la cala, i degut a la quantitat increible de meduses ens en vam anar a la cala principal costat esquerra. Abans pero... per allo de l'emoció.... vam decidir que fariem una travessia de IV/V... per descarregar adrenalina... amb caiguda al mar de meduses de regal si es trencava alguna presa.... quina inconciencia !!! I això que dos de nosaltres feia poca estona que ja haviem tastat la picada de medusa....

L'Arnau observant les ressenyes de la zona; en Josep i l'Arnau tibant per algunes de les vies.

- Cala Barques: Increible, parada obligada. De fet nosaltres vam repetir, el primer dia ens vam quedar a les coves de la segona cala a l'esquerra; el seguent dia ja ens vam concentrar en la cova principal. El primer dia ens vam quedar provant una via que et deixava a una placa a sobre la cova... una de facileta a la cova petita... basicament va ser una entrada en contacte amb la roca. El segon dia concentrats a la tipica.. ens vam motivar: tots fent tibades per les estalactites a la XXL.. va sortir la dels genoveses fins a dalt.. el josep es va motivar per un 7a i va arribar bastant enlaire.. tots vam disfrutar de valent.. i no es per menys.

"Beach 4", la zona psicobloquera i l'Arnau psicobloquejant sota l'atenta mirada del grup.

Diferents passos del psicobloc facil

Diferents passos al psicobloc dificil

La via Genoveses on vam sortir per dalt.

La via XXL on ens vam quedar a mig cami.

- Cala Santanyi: Es Pontas... en dos paraules increible per on s'enfila el Sharma, Riera i companyia.... Nosaltres vam aprofitar per enfilar-nos per l'arc; calia vencer la bestia !! I la veritat es que te un flanc bastant assequible... apart te un bombo de foradets, que fa les delicies del menys friki... com li tibavem: "si, ara treiem aquest canto a veure que tal..." buff... ens ho vam passar de conya. Seguidament ens en vam anar a la propia cala... on teniem alguna travessia full-desplom on vam gaudir de valent.

L'Arc Es Pontas, en Josep tibant-li al darrera de l'Arc, en Jordi a la mateixa zona.

Quatre dels presents, 3 fanatics amb l'Arc.. i un servidor posant amb es pontas.

[fotos pendents]

- Cala Marçal: Arribem... localitzem el EASYWAYDOWN, i ara falta trobar el WAYOUT... pero aquest no apareix... de fet consistia en una escala, que directament no hi es. Decidim baixar a la base a localitzar alguna sortida pero no la trobem gaire clara.... i de sobte en Josep s'emociona... "nanos !! el 6b... aixo es el 6b", casum dena... es veu guapo i desploma bastant.... captivat per l'emoció es posa a la via... i se la treu a vista encadenada... buff... quina pressió ara ens tocara a la resta, a més si caus a l'aigua t'espera una remada del mil en el cas de que no hi hagi sortida propera.... i res.. devia ser per la pressió que els quatre que estavem a baix vam sortir encadenant per dalt....

[fotos pendents]

Total... a repetir-ho aviat.. q val la pena.

p.d.: falten moltes fotos xules.. pero ens hem d'arreglar amb les que m'han arribat.

Un parentesis d'aventura

2008-07-23T23:07:00.018+02:00

Després d'una bona temporada apretant-li al friki, ja tocava entrar de nou al terreny classic... cal dir que repassant arxiu, ens hem de remuntar fins al mes de maig per trobar la ultima via llarga escalada, la banda del tako. Quins grans records... d'una gran via, sembla mentida que no hi haguem tornat abans.. pero entre condicions meteorologiques i altres histories sempre acabavem per la opció rápida.

Aquesta ratxa la vam trencar conjuntament amb en Josep Mª, i ens en vam anar a fer l'esperó d'en serrallonga. Es tracta d'una via oberta el 23 de juny d'aquest any per Pep Permañé i Carles Figueras al Serrat de Cabrerola, a prop de Santa Maria de Vallclara. El conjunt son 3 llargs dels que apuren la corda fent un total de 150m. La cataloguen de MD, i esta equipada amb unicament 2 pitons al primer llarg. Indicar tambe com a material necessari un joc de fissurers i friends.

Com a dades addicionals comentar que te orientació Nord-Oest, i tot i estar bastant amagada te una aproximació sorprenentment senzilla i curta a peu des d'on es deixa el cotxe. Es pot fer relativament ràpid depenent de la capacitat de la cordada per moure's entre genuí terreny d'aventura (entre IV, V i potser algun pas aïllat de V+). Sobretot al tercer llarg cal anar amb compte i saber navegar entre blocs sospitosos o directament trencats, doncs la roca no es precisament el millor de la via.

El primer llarg comencem per un atacar un petit tram on desploma una miqueta, aqui trobem el primer pitó, que va de nassos per assegurar la sortida del terra. Els seguents passos ens deleiten amb una magnifica fisura en invertit que puja en diagonal a l'esquerra, moviments estetics i a treballar per tal d'assolir la placa de sortida. Uns passos en adherencia i ens plantem a la R1 a fer en un arbret.

El segon llarg, comença amb recte per seguir amb tendencia a la dreta per tal d'anar a buscar un diedre de sortida. Aqui la roca ja comença a estar algo trencadeta.. i cal extremar la prudencia palpejant la roca per comprobar-ne la solidesa. Estat de la roca apart... el magnific diedre de sortida, es dels que et fan disfrutar. Moviments tecnics vigilant la roca... pero dels que es recorden un cop acabada la via.

El tercer llarg ja es un tramit de sortida, trams molt facils i basicament una grimpada on s'agraeix anar encordat per tal de sortir al capdamunt. Aqui vam tenir algun petit incident en enredar-se la corda amb alguna sabina... que ens va fer pujar i baixar continuament per tal de buscar-ne el punt... i es que 60m... donen per molt.

Per part nostra vam disfrutar la via... no es una via per disfrutar del placer del gesto, es més a tenir en compte com una excursió d'escalada, que ens permet coneixer una zona que per nosaltres encara es bastant desconeguda (apuntar-la com a zona bona per fer sortides en BTT, si algun dia torno a agafar la bici jeje). I tot i que nosaltres ens vam extendre'ns més del que pensavem en fer-la, i al final s'ens va fer una mica tard, la vam gaudir de ple de la solitud del paratge, les bones vistes, la tranquilitat i un bon dia. Es basicament una d'aquelles vies que no será mai massificada, pero realment interessant per deixar-s'hi perdre un dia.

p.d.: com que segueixo sense fotos... els fotografs son en JM i la cordada que va obrir la via.

De la paret a l'aigua

2008-07-09T21:04:00.004+02:00

Aquest passat dissabte, tocava visita a Girona que tenim a la familia abandonada jeje . Així que vaig quedar amb l'Albert per anar a tibar, per aquelles coses que te l'atzar... ens va venir al cap que la paret d'Ullà hi tocava l'ombra.... pero va a ser que no !!

Així ja ens tens a les 9h del matí al cotxe en direcció el Montgrí, quan estavem arribant comencem a pensar a veure si hi haurà la cadena que barra el pas en cas de perill d'incendi... pero no, no hi era, així que vam tirar enlaire.

En PGB tibant a la via Gamusí

Arribats a port.. amb una suada del mil a l'aproximació.... provem com a primera la via records d'un amic, un V+ dels guapos... placa de foradets per disfrutar !!! Pero deu n'hi do amb la calor... a més no hi ha una trista sombra... acabada la primera via ja ens estem plantejant seriosament la historia del dia.

Pero com que tenia ganes de més... em poso a la via Sr. Banks, un 6b/6b+... m'inclino més per la graduació de 6b. La trec a vista sense masses problemes, unicament la torrada que m'agafa a dins dels gats... ebullició del peu !!! increible.. mai m'havia passat, em sembla que la vaig pujar rapidissim... era inaguantable !!!

Baixo.. i canviem de plans !!! A poc menys de 30min tenim la població de l'ESCALA, i el Ferran ens informava de que per Roca Mateua tenim psicobloc. Donat que estem escalant amb banyador... que millor que anar a fer una redescoberta de la zona (la zona ja la tenia vista de fer el cami de ronda algunes vegades). Increible !! un diamant en potencia!!

Primer anem a la cala mateua, on aprofitem per fer el cafre una estona, a les roques de poc més de 2m... amb inici desplomat. Buaahh... que be que s'esta a l'aigua !!! Seguim avançant camí de ronda a veure si veiem alguna de les zones que ens havia mostrat al blog...i SIII !! estaven allí al costat. Desgrimpada facil i arribem a una antiga zona de vies d'esportiva on només hi han en "bon" estat les reunions, la resta no es inox...i la sal ha fet la seva feina.

Foto i informació del blog: Rotpunkt & Holds.

Saltem dels penyasegats baixos, deuen fer uns 6m.. i a remuntar per la roca, sortida desplomada per arribar a vertical de forats.... vies faciletes i per disfrutar... no probem gaire res mes.. avui anem de descoberta !!!

Increible... tinc casa al costat, i no m'hi havia fixat mai!! Res... ara a tornar-hi, que em vaig quedar amb ganes de mes!!!

nota personal: cal comprar quant abans millor una camara nova !!!

visita rapida a L'estany

2008-07-05T20:39:00.002+02:00

El passat dissabte ens vam acostar al Berguedà, per compromisos varis no em vaig poder quedar tot el cap de setmana, pero el dissabte el vam aprofitar de valent amb els companys del RocoUPC i altris: Oskar, Mariane, Juanjo, Elvira, Marc, Alvaro, Laia i Dani.

Com que el sector no va precisament sortit de vies assequibles, començo la jornada amb un 6b. Interessant entrada, que me l'haig de mirar i remirar... passats aquests metres perd intensitat, no es una gran via.. pero fa el fet. Seguim amb el 6a+ de la dreta... i tres quarts del mateix... una entrada tecnica i dura.... segueix una via bastant facileta.

Acabades aquestes.. i aprofitant que el Dani ha muntat el 6c de la dreta... ens hi posem amb les cintes posades.. estresssant pas per sortir del desplom on em penjo a mirar i remirar... i finalment surt. Però.... passat el desplom et trobes en una placa facil.. on em confio i amb una relliscada faig un vuelo dels bons !!! Total... l'endemà veuria que tinc el turmell algo tocat per la patecada contra la paret... tot i que ara ja el tenim bastant recuperat.

Seguim la jornada amb el 6a de la dreta de tot... que segueix la tonica d'inici cabron; i despres ens posem en un 6c+ que havia deixat posat el Dani. Increible com punxa la roca.. es inaguantable, no la treiem... i en Juanjo apareix al rescat amb tecniques d'artifo.

Per acabar no podia marxar sense provar la del kumbaia... la joia del sector, que tot i que bona, potser n'esperava més.

Res.. que l'entorn increible.. ara falta tornar-hi aviat !! i anar per projectes mes durs !!

Secretivo Marcelino

2008-06-30T18:26:00.002+02:00

El divendres aprofitant que un acaba a les 15h... vam empalmar feina amb una escapada rapida amb en Joan i l'Arnau cap a Montserrat Nord. Quan vas amb penya que tiba fort... passa que acabes anant a on et va gran; així que vam patir de valent al Secretivo.

Per començar, en Joan proposa la Menguele Decapitele, un 7b (anterior 7a+); comenta que amb descansos i tal.. es factible i que es molt guapa. Jo personalment m'hi vai arrastrar bastant, i fins i tot vam tibar una mica massa d'algun punt que no tocava i el dia seguent em sentia el braç esquerra.

Mentre ells seguien tibant-li a aquesta, jo em vaig inclinar cap a la marrana; una fisura/diedre de 6c que segueix una diagonal amb un lleugeret desplom. Bastant guapa, la vaig estar lluitant fins al punt clau, on no va ser possible aguantar-me al canto que tocava. Despres la repetiria amb toprope i encara en treuriem alguna cosa de bo.

Mentrestant veuriem en Joan tibar-li a la Paula, 8a+; aquest si que esta fort...

Com a comentari del sector... indicar que les primeres xapes no solen estar precisament aprop i et jugues alguna que altre galeta important. Això si quan s'en va el sol s'hi esta de conya !!

Inspiració al Gruyere

2008-06-24T17:22:00.004+02:00

El gruyere !!! quina paret.. es de les que desperta a qualsevol, jo només n'havia gaudit en dues ocasions i sempre havia estat força be... aquest dilluns no va defraudar.

El dia es presentava caluros com sempre, com que estavem cansats del dia anterior.. vam marxar al migdia amb la Barbara i el Guille cap a la paret, allí ja vam trobar l'Arnau, en Joan i bastanta colla més que estaven gaudint de les vies piloses d'aquest sector.

Nosaltres vam començar per la facileta... la pa i trago, un V+/6a situat a l'esquerra de tot, que apareix com una via perfecte per escalfar. Acabada la via i mentre el Guille i la Barbara estaven disfrutant d'ella , m'en vaig a petar la xerrada amb l'Arnau: total m'enganya perque intenti la raons de pes, un 6c+.

Li provo amb respecte, i van sortint els passos un darrera l'altra. Total... m'acabo penjant a l'ultim bombo... quan tenia la reunió a tocar, llastima hauria estat un bon punt !!

Jo i en Ramon tibant a Performance (fa temps d'aixo ja)

Mentre pujava la via.. recomano al Guille la via Parentesis... un interessant 6c. Es penja a l'últim pas.. jo que la provo al darrera me la trec encadenada, tot i que pateixo de valent per superar el bombo final.

Total.. una jornada bonissima.. per enllaçar amb Sant Joan, i es que despres de tibar s'ha de celebrar !!!

Escalador@s de festa... per sant Joan.

Entrenant per Mallorca

2008-06-24T17:05:00.014+02:00

El diumenge el grup del rocoUPC volia anar a tibar de paret... pero vaig fer una contraproposta que va engrescar rapidament tot el personal, i es que amb la calor que fotia qui li diu que no a una tibada psicobloquera ??

Per tant.. agafem cotxes i amb la Barbara, Elvira, Juanjo, Guillermo, Rebeca, Marc i un servidor; ens n'anem cap a Tossa de Mar, a tibar de la famosa cova. El dia collonut, les vistes de la costa brava com sempre genials, i la zona tampoc estava massificada de gent com en algunes ocasions. Unicament un grup de Rubi, amb els que vam compartir una estona de tibades per la cova.

El grup arribant al camp base, foto de rigor amb les vistes i observant els objectius del dia.

El primer objectiu del dia.. com sempre l'arc de la cova i repos a la repisa. Hi arribem el Guillermo, el Juanjo i jo mateix.. més tard seguirem la linia cap a la dreta per canto important fins a sobre les plantetes des d'on ens tirem a l'aigua. Tothom fa els seus intents... pero a vegades el desplom es fa complicat si falta la força per aguantar.

Juanjo in action... i overbooking al rocot de l'inici !!

Seguidament ens posem a provar linies per la zona més plaquera... i podem arribar bastant enlaire, sobretot el Guillermo i el Juanjo.. que estan a tope.

Nou camp base, i alguns que van aprofitar per fer snorkeel

Fem una pausa per dinar... i cap a Sant Feliu de Guixols, que alli hi ha psico per tothom. Llastima que el dia ja s'pagava.. i a la tarda alli ja no toca el sol, pel que feia una mica de fresqueta (això motivava mes d'un a no caure a l'aigua). Fem una travessia hortizontal.. de no gaire mes de V grau.. fins a sota la gran paret, on el Guille tira amunt sense mirar-s'ho tot i l'alçada del tram superior. Aqui disfruta tothom... i ja acabat el dia anem a fer la cerveseta de rigor!!

Detalls de tibades i salts.. pel sector

Un dia genial.. amb una gran companyia !! i bon entreno per l'escapada a Mallorca que tinc planejada per mitjans de juliol.

Montserrat cara nord...

2008-06-23T11:01:00.002+02:00

Aquest dissabte amb l'Arnau i en Josep ens en vam anar a Montserrat, concretament al sector de Can Dubtes amb el proposit de fer algo de bo... tot i que al final no vam tenir un dia inspirat.

Arribem a Can Dubtes, i ens mirem algo en teoria facilet per escalfar... el 6a i el 6b estaven ocupats.. així que ens coloquem al 6b+ de la zona de la dreta. Wuaahh.. tots flipem amb la via.. s'ens fa durilla durilla, potser era la calor.. pero el cas es que almenys jo d'aqui ja no vaig aixecar el cap.

Vam seguir amb el 6b del costat... i la inspiració seguia lluny de nosaltres perque a tots ens va costar moltissim... total, que nosaltres que voliem anar a fer tientos al 7b.. decidim que no es el dia i ens n'anem cap a Santa Cecilia on hi ha un peazo bloc de 20m... amb alguns cinquillos i un 6a+.

Acabades aquestes vies... ens n'anem cap al totxo de Monistrol, l'Arnau li tenia ganes... i allí probem varies vies entre el 6b i el 7a, el meu resultat, em baixo de 3 vies a la primera xapa.. i m'apalanco a veure com l'Arnau i en Josep segueixen motivadissims tibant de regletilles i forats petitets.

Res... que no va ser un bon dia en quant a encadenes... pero ens ho vam passar de conya!!

Estrena de la temporada maritima

2008-06-14T17:35:00.007+02:00

Aquest dissabte desafiant la suau tramuntana que bufava a l'emporda, he fet l'estrena maritima amb una activitat matinal de kayak. De passada ha estat la primera de mar... aviat vindran dies de fanatisme a mallorca amb el psicobloc... ja falta menys.

Ja feia dies (quasi dos mesos) que l'Anna m'havia invitat a pujar fins a cadaques a unirme al seu grup de kayak, malhauradament entre la meteo adversa i altres compromisos m'havia estat impossible.

Finalment hem pogut gaudir d'una interessant excursió des de PortLligat fins a l'encalladora, on la forta corrent ha fet que finalitzessim l'excursió en aquest punt. L'excursió l'hem realitzat un grupet de 9, fent-nos de guia en Xavi. La ruta ha passat per la Badia Guillola, el sal d'en Batlle, la cala Bona, la cala Jugadora, la cova de l'Infern....

Total.. un dia molt ben aprofitat, amb bona companyia i que de ben segur repetire ben aviat !!

p.d.: com que no portava camara... les fotos son de google i poden no correspondre al cap de creus !!

Un parell de vies llargues per l'Alt Urgell

2008-05-16T21:14:00.016+02:00

Seguint amb el cap de setmana a Oliana, en Joan marxa cap a casa i ens quedem amb en Marc per la zona. Ens mirem amb ganes la Roca Narieda, jo no hi havia estat mai, pero crec que vaig iniciar-me amb una de les millors del sector: La Banda del Tako.

Es tracta d'una via molt guapa, vertical i semiequipada; on podrem disfrutar de valent. Podem trobar la ressenya en varis llocs: onaclimb i edunz blog, per exemple. La via es molt facil de trobar, i te la inscripció TAKO a peu de via.

En Marc sortint en el L1, i arribant a la R6 despres del tram duret de 6c o Ae

La via combina plaques, diedres, fisures, desplom d'artifo i un petit tram d'offwidth on un camalot ben gros ens aportara molta seguretat. A la via hi han mes claus dels que marca l'Edu al seu blog, pero tot i això será interessant portar elements per colocar, sobretot si no vas sobrat de grau com era el nostre cas. Com sempre als llargs més exigents i cau una mica d'artifo pel que va de primer, mentre el que va de segon pot disfrutar de valent del llarg. No es pot destacar cap llarg per sobre la resta, ja que tots eren prou bons.

En Marc patint a l'orella, i ja a dalt de l'ultima R.

La via mes que recomanable, l'unic pero seria que es fa curta, almenys nosaltres vam arribar a dalt hiperanimats per el viote i ens van agafar ganes de mes, resultat: Anem a fer la Tos de Gos a Perles. Una via llarga de caracter esportiu (3 llargs i completament equipada amb parabolts). De fet teniem en ment una altra via a la Roca Narieda (la via El cami d'en Pep) pero s'ens va fer tard, i ens vam decidir per algo més rapid (eren ja més de les 4 de la tarda).

La paret del Roc d'en Solà.. i dos instantanies d'en Marc tibant al primer llarg

Un primer llarg llarg i atletic de continuitat cotat en 6c ens posa les piles, surt a base de descansillos. El seguent si que ja no li veiem el color... placa tecnica i llisa llisa llisa... passo amb prou feines de segon... i ja per l'ultim llarg es una mica lios.. ja que hi ha multitud de vies que van i venen.. i no tens mai massa clar per on estas pujant.

Instantanies del tercer i ultim llarg

Una bona via.. a combinar amb alguna altra, a nosaltres ens va anar de conya per acabar el dia.

Apa gent a tibarla !!!

La dels Germans Millet al Tossal del Coscullet

2008-04-28T23:02:00.010+02:00

Ja fa uns caps de setmana.. m'enbarco amb en Marc i en Gatsaule, a tibar per terres solitaries de l'Alt Urgell, en concret la via dels germans Millet que puja per un pany de paret molt estetic i arraconat del mon.. el Tossal del Coscullet.

El tossal... estetic com pocs !! El rapel de baixada i els primers trams de paret

A remarcar com a punts interessants de la via: lo arraconat de la via (perduda bastant enfora de la carretera), l'estetica de l'espero i tractar-se d'una via d'estil ben classic (buscar el camí i no perdre's pel mig de la paret). Això ultim vam tenir els nostres menys i menos... i alguna que altra variant vam fer.

Naltres vam dormir a peu de parking.. paratge idilic (feia dies que no bivaquejavem apartats d'un riu... i el tema humitat s'agraeix !!!!!), pel matí trobem fita... i avall que fa baixada: tarterams varis un parell de rapels i a resseguir la paret per trobar el peu de via.

Els companys d'escalada: Marc i Joan

Els primers llargs segueixen la via Directa, segueixen tonica d'anar fent sobre terreny tumbadillo i roca no massa compacte, a partir del 4rt llarg, la via es separa cap a l'esquerra i es posa en un tram de tapia mes vertical.. aqui vam passar de llarg i vam fer un llarg personalitzat. Seguim tirant amunt i arribem als trams més verticals i tecnics, alguns interessants pero que perden degut a que es fan curts i la roca no es massa fiable.

Al cim trobem un repetidor, i trobem bones vistes al panta d'oliana.

En resum.. una via alpina on el millor l'entorn.

Cien años de Soledad, a l'Agulla del Forat

2008-04-16T20:31:00.010+02:00

Aquest finde tocava cap de setmana complet a Montrebei, per temes laborals als que no entrarem se m'en va anar el dissabte enlaire, i fins al migdia no em vaig poder llançar al cap de setmana. En Marc, tirant d'agenda va poder-s'ho muntar per anar a fer la Alfanhui (piada) amb en Jordi; i jo vaig aprofitar la tarda de dissabte per tibar per la zona del Vermell de Montserrat.

Així el dissabte tarda ens trobem al Bruc i cap a Puente de Montañana, objectiu: Tempesta Nocturna... per aprofitar el temps sopem de pizza al cotxe casi ni aturar-se (canvi de conductor i ja esta). Arribem muntem tinglado al costat del cotxe i a vivaquejar. Nota pel proxim dia: humitat important, interessant agafar la funda vivac.

Agulla del Forat

Ens llevem a les 6h, i al poc rato tenim la visita d'un vei de vivaquejada, resulta que es en Santi Llop, ens diu que matinem massa per anar a fer aquesta via, que el primer llarg en fred es puta. Comentem la jugada... i ens n'anem de pet cap a la via, les informacions de primera ma ens diuen que la via es exigent pero molt guapa, i el pas de la llastra desapareguda ha passat a ser un 6c. Arribats a la via, efectivament fot bastanta rasca... ho prova en Marc i quan porta uns metres decideix que no te el dia i que no ho veu clar, m'hi poso jo i tambe m'entren dubtes. Total abandonem i anem a alguna via més curta.

La segona opció passa a ser: Cien Años de Soledad a l'estetica agulla del Forat. Una via d'uns 140m de recorregut, amb un parell de llargs de 6b+. La ressenya posava que era 6a obligat, en principi a cop d'artifo es puja de nassos (per experiencia propia). (piada d'en Marc)

L'equipament a base d'espits algo sortits, les reunions de dos espits (en alguna R es millor no mirar-se'ls gaire) amb la caracteristica afegida que estan molt junts (a uns quatre dits de distancia entre ells). Cal reforçar bastant, entren bastant be fisurers petits, aliens (el blau i el negre s'agraeixen), camalots mitjans i algun pont de roca. Aps... per al llarg d'Ae es necessiten forces expres per xapar-ho tot, diria que unes 15.

Val a dir que tots dos vam disfrutar molt la via, tot i que vam suar lo nostre per equipar els llargs xungos i basicament els vam pujar en mescla d'artifo i trams en lliure. Això si.. com sempre el que puja de segon disfruta encadenant el llarg... falta confiança en les nostres possibilitats en trams desequipats !!!

El primer llarg es un mer tramit, el segon ja ens regala passos guapos en flanqueig per arribar a un forat petit on trobem la seguent reunió. La sortida del seguent llarg es dura, dura.. fins que s'arriba a la fisura on es fa més assequible, segueix la tonica amb una nova fisura en diagonal per arribar a una placa llisa llisa.. on es puja d'espit a espit sense problemes. Per acabar un tram assequible per terreny més inestable ens mena al cim.. on es disfruta de l'ambient de l'agulla. Les vistes molt xules... s'ha de dir que l'agulla es molt fotogenica... i constantment para gent a mirar les nostres evolucions per la paret. Aps.. i comptar amb que el sol no toca la paret fins al migdia.

El proxim dia... toca Paret de Catalunya.. que aquest finde ens hem quedat amb les ganes, potser d'aqui a dos caps de setmana sera el moment....

Per ultim.. el dissabte vam estar pel xincarro... hi tenim una via que no surt a la guia.. guapissima i disfrutona, pero no en tenim el grau. Com que ningu la va encadenar.. suposem que sera sobre el 6c minim.. si algu en te idea deixo foto:

Font: Onaclimb, sector Vermell del Xincarro Dreta.

Potser l'ultima de la temporada ?

2008-04-06T14:59:00.016+02:00

El cap de setmana passat tocava esqui... tenia tots els numeros, finalment per problemes logistics vam acabar fent dos dies de friki per Solius i Montbru. Després de veure piades interessants... aquest cap de setmana no podiem fallar !!!

Sembla que hagi passat un exercit.. i son les 4 motos... en JM disfrutant de la roca.. i arribada al pic patejant.

Així que amb en Josep Mª planejem una sortida per dissabte, en vistes de les temperatures que ens esperen el millor es fer una matinal andorrana combinada amb compres alpinistiques a la tarda. S'ha de dir llegint el butlleti de perill d'allaus, esperes trobar tota andorra nevada com a mínim... i la realitat es bastant decepcionant, de totes maneres crec que vam treure petroli d'on no n'hi havia i ens va sortir una excursioneta collonuda.

El cim estava una mica peladet... foto de cim.. i iniciant la baixada

La sortida finalment va ser a la vall d'incles, amb objectiu colocat al pic de la cabaneta (on esperavem trobar menor risc d'allaus), finalment vist el panorama en altitud on el vent havia fet una bona feinada, vam redirigir la nostra sortida cap al vei Pic del cap del port dret.
Total neu continua fins a dalt, algo glaçadeta i s'escapava alguna relliscada de tant en tant; per desgracia aquesta zona es terreny de motos de neu i ens acompanyen durant gran part de la jornada els sorolls i les seves traçes. Fins i tot, ens trobem un noi al que de poc es menja una moto de neu i s'endu cap a casa rallades als esquis de record. Aps.. per arribar a dalt.. ens decidim a fer-ho pel dret.. esquis a l'esquena i mixta de neu, roca i terra fins a dalt.

En JM caçat a mig giro per la canaleta

La baixada per una de les canals orientades a N, amb neu increible... i ens desviem a baix a buscar la vall de pujada.Total... només unes 3,5h d'esqui, pero es que a partir de les 14h.. la neu ha d'estar bastant malament ja !!

A mitja canaleta... i la foto del cim des de baix de les canals.

I a la tarda.. a fotre-li gasto per Andorra: en JM es fira un plumon i un sac... un servidor una bona colxona per vivaquejar... que des que es va rebentar l'anterior, no es el mateix.

Easter Holidays (V): Una de Pic del Martell

2008-03-29T16:08:00.004+01:00

El nostre plan per al dilluns passava per anar a fer una pujadeta a un parell de vies a la Mussara: La Rif i la Hercules Incuarterable. Malhauradament... arribem a les 9h al parking i estem a 1ºC, això unit a que les vies estaven a l'ombra i que fotia una ventada del mil.. ens va decidir replantejar la situació.

Davant el panorama, i amb les cues previstes a l'AP-7... ens n'anem cap al Garraf... i concretament al Pic del Martell on no ens fan falta ressenyes, les tardes fanatiques al Pic del Martell d'en Marc son tot un pou de sabiduria.

Seguirem amb les mateixes cordades dels dies anteriors, amb en Juanjo ens posem inicialment a la Sestao: una via de dos llargs i grau sobre el 6a/6a+, realment molt interessant la vam disfrutar molt. Seguidament ens posem a la Mutant World, de V grau amb alguns parabolts algo allunyats... a mi personalment aquesta no em va entusiasmar. Seguim la visita amb la via Reserva, una recomanació d'en Marc que tampoc em va entusiasmar massa... cantos massa polits.. no em van deixar disfrutar del tot. Per sort la sortida la vam fer per una gran via: Fronteras del Infinito, on em van tocar el 1er i 3er llarg.. els més guapos i amb diferencia. Realment una via per disfrutar de valent... llastima que es fa curteta.

I res... cap a casa, que s'acaba la setmana santa !!

Easter Holidays (IV): Gaudint de les escalades al Ponoig, via de los Gomez

2008-03-28T15:41:00.017+01:00

Seguint a Polop de la Marina.. ens fixem un objectiu pel diumenge, aquest cop anirem les dos cordades al Tozal de Levante. En Juanjo te al cap la via de los Gomez ... d'estil molt similar a las Hadas, en Marc per la seva banda te fixada la vista en la Danza Invisible.

Vires herboses al principi,... en Juanjo disfrutant de l'artifo i jo arribant cansat a la R.

Mirant les ressenyes la nostra via te dos possibles entrades, la original consisteix en pujar per unes grades herboses fins a la primera reunió, l'altra possibilitat es pujar recte per tal de fer més interessant aquest tram. Per a aquest primer llarg, nosaltres ens agafem a aquesta opció, consisteix en un diedre protegit amb un clau al pas de 6a+, i d'on cal sortir sense poder colocar gaire res mes... es un pas dels que et fa vibrar !! tot i que vam muntar reunió al clau de la R1 (a reforçar amb un tasco), es més recomanable empalmar els dos llargs i tirar placa amunt fins la R2. Seguidament apareix el tercer llarg, que amb tendencia a la dreta ens apropa al punt més debil del desplom, vigilar que depen de com el roce pot ser important.

Recoi.. que baix que es aixo.. ens arrastrarem.. a veure que ens depara el flanqueig !!

El juanjo.. arribant del flanqueig.. i una altra d'artifo (que xula queda la floreta de la dreta), i jo arribant a la placa posterior.

Aqui arriba el primer tram d'artifo, el quart llarg, tot i que la ressenya marca A2 en Juanjo que es més entes en aquests temes ho rebaixa bastant, de fet només al tram de sortida s'ha de colocar un alien, la resta tot esta equipat. Jo que amb aixo de l'artifo vaig bastant peix... acabo suant la cansalada per sortir del sostre... em falta més practica. Aqui arribes a la R4 i veus el seguent llarg... molt aconseguit el nom que li van donar els companys que portavem al davant: El largo del lagarto. Consisteix en un flanqueig tassat com a V+, tot i que tecnicament es bastant menys... un s'ha d'arrastrar per dins d'una feixa on es passa just.. fins que arribes a un punt que surts a fora.. i en amb canto increible segueixes flanquejant amb un pati imponent a sota. Un llarg que imposa respecte.. pero que guapo que es.

El 6a mola un munt... que disfruton

Seguirem amb un nou tram d'artifo, en aquest cas un A1. Aquest sisé llarg que fa de nou el Juanjo, esta equipat tambe... tan sols es pot colocar un alien en el lloc del primer espit que te la xapa bastant roñosa. El segueix un tram de 6a, que tiba de valent.. i on els A0 van caure a mansalva a la primera que no ho vaig veure gaire clar. Aqui arriba un dels millors llargs de la via: el seté llarg, consistent en moviments atletics sobre bona presa i completament equipat amb claus... que disfruton !! un llarg per repetir !!!

Els cinquens de la part superior.. el canto abunda !! Per cert.. algun dia em deixare la llengua pel cami...

Seguidament arriben els llargs superiors on el canto es realment generós... i ens ofereix escalada tranquila i per disfrutar !! Nosaltres vam empalmar els dos ultims llargs, i no era per menys... una breu nevadeta a meitat del nové llarg ens va fer posar les piles. El Juanjo animadissim anava dient.. aixo si que es un llarg alpí!!

La veritat va ser una via molt disfrutona.. i on no em faria res tornar a pujar. Avui si que baixem... i agafem el cotxe per iniciar la tornada cap al nord.. amb ganes de fer una aturada a la zona de la Musara... pero aixo ja ho deixem per al seguent post.

En quant a ressenyes.. trobem la de los gomez a onaclimb, i la de la danza al club del leon dormido.

Easter Holidays (III): Gaudint de les escalades al Ponoig, via las Hadas

2008-03-27T22:17:00.022+01:00

Després d'unes hores de cotxe.. arribem a Polop de la Marina i cap al parking superior de la urbanització, just al peu del Leon Dormido. Només arribar ja de fosc.. apreciem que una cordada de 3 esta penjada al mig de la paret.. en tenen per estona i de fet faran nit per allí dalt.

Nosaltres ens posem a fer bivac al parking i... ventada increible a mitja nit, semblava que volaria tot, pero al dia seguent el dia s'aixeca prou calmat.

Inici de la via.. i ja a certa alçada

Per al dissabte ens decidim per vies al Ponoig mateix... amb en Juanjo fem cordada a la classica Las Hadas, mentre que en Marc i en Jordi s'en van a tibar de valent a la Cocidito Madrileño. Realment son vies bastant diferents... mentre que la nostra es de grau assequible i de catxerrajar a dojo, la dels companys es de caire més esportiu a gaudir de tibar de gotetes d'aigua. Ambdues ressenyes les trobarem a onaclimb.

Diversos trams de l'escalada

De les Hadas indicar que es una via que ofereix alguns llargs increibles, mentre que en alguns trams esta més trencada i herbosa (sobretot a baix). De totes maneres et deixa amb molt bon gust de boca i es llarga per disfrutar durant una bona estona.La via la vam començar per el llarg que marca com a original (inscripció a peu de via) en un tram més herbos seguint el camí més net. A mesura que avancen els llargs va desapareixent la vegetació, i ens acostem a la zona del gruyere, forats i forats a la roca, enmig d'aquests trobem el sisé llarg, passos atletics sobre cantos una mica sobadets (l'únic punt on he trobat la roca algo pulida) i que et deixen ben content... el seguent tram interessant es la flauta !! un tram realment divertit per lo facil que es.. fins i tot el tram d'Ae ha de ser perfectamen forçable en lliure tot i que nosaltres ens hi vam moure a cop d'estrep, i l'arribada al BALCÓ... amb majuscules !! aqui vam fer una aturada perque el lloc s'ho valia !!

L'inici de la flauta i en juanjo al Balco amb Benidorm al fons.

A partir d'aquest tram ja bastant enlaire.. arribem a dos llargs el desé i onzé, que empalmats et deixen un llarg dels bons... canto guapissim amb pati imponent... divertidissim, segueix el tram del muro de los buzones.. on esperava més, tot i que les busties son de campionat. I per rematar... un llarg d'antologia: LA ARISTA AFILADA, increible cresta de IV amb pati del bo i afilada com un ganivet !! Fins i tot els companys de la cocidito... cuits com estaven a dalt.. van estar temptats a deixar la seva via i pujar per aquesta aresta increible.

Juanjo direccio al Muro delos Buzones, la Arista Afilada i les Chips Ahoy quines galetes !!!!

Acabada la via... baixada per els rapels equipats entre la Torre de en medio i el Tozal, indicar que tot i que el llibre posi que hi han dos rapels, aquests son 3, tot i que el primer de uns 10m es evitable desgrimpant... i als dos seguents es poden empalmar amb cordes de 60 llargues... des del segon dels rapels... encara recordo la conversa de tots al flipar de que allo fossin 40m com deia el llibre... pero un dels vascos es va tirar avall i va comprobar que efectivament les cordes arribaven ben justes.. jo no ho hauria vist gaire clar.

Algunes instantanies dels companys als primers llargs de la Cocidito Madrileño

Despres arribem al cotxe.. i cap al bar a celebrar-ho... que avui hem gaudit tots!!

Easter Holidays (II): Un stop a mig cami, la K.R.T.

2008-03-26T22:07:00.016+01:00

En el nostre viatge cap al Sud vam parar als Ports, hi ha forces propostes de via llarga... pero indubtablement tothom recomana dues vies: la K.R.T a la roca dreta de les valls i la Mas Colomer a les Roques de Benet. Nosaltres vam fer parada a les valls... i vam muntar dues cordades, mentre en Juanjo i jo feiem la K.R.T., en Marc i en Jordi es van posar a la Manel Muñoz. Per cert.. cal dir que la tria es va fer perque aquestes son les dues vies que es proposen a les cent millors d'en Soldevila.

La Roca dreta de les valls... una panoramica de les valls i en juanjo arribant a la R3

De la K.R.T indicar que es una molt bona via, almenys nosaltres la vam disfrutar a tota pastilla... i no era per menys la temperatura era prou acceptable, pero la ventada era imponent i a la que et poses de ple en l'esperó no venia gaire de gust quedar-se esperant a la reunió. De la via destacar que esta completament equipada, el primer llarg el titllen de 6b+/Ae, nosaltres el vam fer a cop d'estrep i A0 en la majoria de trams. Després segueixen plaques de conglomerat, amb bona roca gens trencadissa i amb passos molt agradables. Molt guapo el tercer llarg, que s'ha de treballar la pila... per arribar a una reunió comodissima. Després ja ens posem de ple a l'esperó. Un curt quart llarg ens portará a la vertical sortejant la part més dreta i els ultims llargs ja més facilets ens portaran fins al cim.

Que dur es aixo de començar amb Ae, l'estrep marca la ventada que deixa les mans glaçades, de totes maneres la via deixa vistes espectaculars com en juanjo saludant a la R4.

En resum una via molt recomanable, i que ens va deixar amb bon gust de boca; la llastima es que segons diuen de millors no n'hi han gaires per la zona.. Això si la solitud de la zona i les increibles vistes als meandres dels riu, a la verdor de la vall i les ruines de masies... molt molt agradable.

Jo mateix arribant a la R2 i més endavant arribant a la R6. Des de dalt.. les panoramiques segueixent molt fotogeniques

De la via dels companys... indicar citant el foro de piades d'en Marc: "De la Manel Muñoz que voleu que us digui,llevat de la placa de 6c la resta no ens va agradar massa.Localitzem el peu de via bé perquè hi ha una xapa fixe de color daurat mentre que la via es troba equipada amb espits més vells.La fem amb les cintes i un estrep pel pas d'Ae del segon llarg.La via deu ser un V+ obligat peró a l'últim llarg hi ha un pas(per sortir d'un sostret) que potser obliga a 6a."

Fanatisme per les Chips Ahoy... i foto de cim més propia de l'everest !!

Acabades les vies... no dona temps ni a fer el toc al bar.. que ja agafem l'AP-7 direcció al Ponoig. Això d'anar amb fanatics... es el que te jeje

p.d.: trobarem ressenya tant de la KRT com de la Manel Muñoz a onaclimb, com sempre !!

Easter Holidays (I): Montserrat's

2008-03-25T21:42:00.008+01:00

Aquesta setmana santa tocava esqui de muntanya per els Domes de Miage, malhauradament la meteo no acompanyava, i vam buscar plan alternatiu. Aquest plan va consistir en 5 dies seguits d'escalada via llarga... feia temps q no feia un intensiu d'aquests !!!

La jornada comença el dijous amb la visita matinal a Montserrat amb en Juanjo i en Joan, l'objectiu: la ven suri ven a la bandereta; pero al arribar fa bastant de fred, i en aquesta via no toca el sol fins ben entrat el matí.
Així que... canvi de plans: ens n'anem a la Mompart a la Miranda de les Boïgues. La via es força interessant, sobretot el segon i tercer llarg que ens ofereixen diedres bastant divertits, molt guapo el diedre del segon llarg i el pas de 6a a mig diedre del tercer llarg.

En Juanjo mostrant el recorregut.. en Joan en plena acció i el trio calaberas amb la Saca Gran al fons

Un cop a dalt de la miranda, veiem que segueix l'ambient fred, pel que desistim d'anar a fer l'objectiu del dia; ens mirem l'entorn i veiem una agulla que sembla bastant assequible per ferla sense ressenyes, resulta que al final fem la via Aresta Brucs a la Saca Gran. Via divertida i facileta, algun aleje tipic montserrati pero el grau ho permet.

Foto contra foto, i foto de cim

Acabem les vies i rapid cap a casa que marxem a la tarda amb en Marc i en Jordi cap al sud a escalar. Aps... a l'últim moment en Juanjo decideix que s'apunta.. el plan es dels bons... escalar, escalar i escalar !!!!

mmm, les ressenyes.. a Onaclimb i al Kpujo com sempre !!

Mas Brullet: Retorn a la via llarga

2008-03-19T00:47:00.018+01:00

Aquest diumenge, tornem a la via llarga despres d'un llarg parentesis... ja casi no recordava l'última piada de llarga, que va ser ni més ni menys que a finals del desembre passat a Vilanova.

La prespectiva de la via des de Santa Cecilia, l'imponent primer llarg i la Montse en la guapa bavaresa del segon llarg.

Això si, la reentré ha estat amb una classica de les bones... la Mas Brullet al Serrat del Moro, molt recomanable tot i que estigui una mica sobadeta. Te llargs realment interessants i divertits !!

L'equip content a la R2, i el genial balco que forma aquesta reunió.

Així diumenge de bon mati quedem amb en Juanjo i la Montse per anar cap a Santa Cecilia, on ens rep una ventada de les bones... tot i que fa sol, el vent es fort i la sensació de fred es deixa notar. L'aproximació tot i que curta.. ja ens fa entrar en temperatura, i quan observem la magnificencia del primer llarg l'emoció corre per dins!! quina fisura més guapa. M'hi poso de primer, i la vaig treient fins que alguna relliscadeta (esta algo sobada) em posa a to.. i acabo fent algun A0.

En Juanjo i la Montse en el seté llarg, i jo barallant-me en artifo en la bavaresa/empotrament del nové llarg

La via transcorre basicament per fisures, bavareses empotraments... combinats amb algun llarg menys interessant. Remarcar el primer, sete i nove llarg com els més interessants. En aquest ultim arrives ja cansat i et trobes un fisuron amb seguros mediocres, on nosaltres vam pujar a base d'artifo...

En Juanjo iluminat amb la visió de la fisura, la Montse en plena feinada i la cordada a dalt de tot.

Acabada la via.. baixem pels dos rapels que ens acosten a la base de la canal de St. Jeroni, i cap a casa.. que avui ha estat una jornada llarga !!

Bellavista returns

2008-03-09T19:37:00.008+01:00

Aquest diumenge tenia ganes d'escalar.. la meteo no es presentava massa atractiva, pel que inicialment em va costar trobar gent per anar a tibar. Finalment, el meu germà va dir que s'apuntava i ens vam decidir a tastar de nou aquesta zona tan guapa que es Bellavista.

Mentre ens acostem.. somriures !! a la Garrotxa tenim un dia esplendid i el sol sembla que escalfara una mica i tot. Pero com que tot no pot ser positiu... si que cal destacar que tant l'Albert com jo estem una mica cansats.. i l'aprox ens deixa cansadillus.

Ens posem en un 6a, alguns li diuen V+, i deu n'hi do.. algun passet costa lo seu i fa que t'ho pensis una mica i tot. Baixo de la via animat.. el 6c de la fisura em crida l'atenció, l'últim cop vaig ser incapaç de resoldre el pas a mitja via i vaig suar a la fisura superior. Primer pegue.. em penjo al pas quan ja el tenia mig resolt.. m'ho torno a mirar... sera aquesta nyapeta.. o potser aquesta mitja orella.. no trobo la sequencia.. i pujo a cop de cinta. La fisura superior si que em surt sobrada.. quin tram més guapo !! De baixada em paro al pas, i veig la sequencia !!!

Li torno a tibar.. i encadenada sobradament... fins i tot em sembla fàcil i tot, com canvia quan veus clars els moviments, en aquest cas bonissims !!

L'Albert al 6b peleon... i jo a l'antic moc que ja no existeix (fotos arxiu)

Seguidament inspirats ens n'anem a provar les xurreres del 7a de l'esquerra de tot, com q es veu complicadillo.. decidim entrar-hi en top pel 6b peleon del costat (deu n'hi do.. s'han de tenir ben posats per encadenar aquest 6b... almenys a mi aquesta via s'em dona fatal.). Em poso al 7a on descobrim que s'ha trencat el moc caracteristic.. de totes maneres el grau de la via no canvia. La via es de les de pila.. i despres de tibar una estona de tufes.. els braços ja no aguanten.. pilla aquiiii!! a base de resposos em surten quasi tots els pasos, només la sortida de les tufes s'em resisteix.. pero veiem color per a proxims intents!!

En primer pla la placa del presumpte 6c.

Acabada la via.. s'acaba el sol !! pero tot i estar cansat, tinc ganes d'una ultima via on encadenar i marxar amb millor gust de boca.. el 6c+ esta ocupat... així que anem a provar el presumpte 6c de la dreta de tot (si.. a nosaltres ens va aixo.. de passejar per la zona, de punta a punta !!). I en dic presumpte, perque a la que entres a la placa et quedes flipant, allò es tant llis com les parets de casa.. ho intento a base de A0, pero com q no li veig futur.. em poso a la via del costat.. que havia de ser 6a.. pero q tampoc s'em dona massa be.. total.. desmuntem i cap a casa. O els que van donar grau a aquestes dues vies son molt lolos o vam acabar molt malament el dia jeej

Suposo que deu ser això últim, el fred un cop marxa el sol es deixa notar.

montserrat times

2008-03-03T23:24:00.003+01:00

Despres d'una bona temporada sense piar.. sera questió de tornar-hi jeje

El cas es que aquest cap de setmana vam fer intensiu de Montserrat: primer el dissabte vam anar amb l'Arnau, en Raul i la Laura al sector Columpi del Faraó; i el diumenge amb una bona colla de barcelona vam anar al sector d'esportiva de la vinya nova.

El dissabte, no obstant, va començar amb la motivació del raul per anar a fer la via estrany mirall llunar al Faraó; vam aparcar al parking del castell i vam pendre tota la ferralla i cap amunt. Passem proxims al sector del castell, ens fixem en un cartell colocat fa poc informant de la prohibicó d'escalar en tot el sector de la proa, el senglar... (la gent no en va fer gaire cas, doncs es veien algunes cordades a la paret).

Quan ja portem una bona estona de passejada l'horari que portem ens fan canviar de desti cap a la zona del columpi, on recentment ens havien quedat deures pendents.

Comencem amb la via Yeno de Rabia, un bon 7a, on ja haviem fet un intent fa una setmana, pero al pas del bidit patino i avall... al seguent pas de la via.. on trobem una panxeta priguem de nou agafant-nos a la cinta... casum dena!! es veu a prop pero encara falta. L'Arnau la prova i pringa igualment al pas.. o reintenta i encadena.. quin bou !!! aquest si q esta fort. Jo ho tornare a intentar.. pero tornare a pringar al pas del bidit.

Com que la motivació segueix.. desmunto la via Ruland Guarros, i seguidament em poso a Sr. Pivot, un 6c+ de pila pila... i on avui no tinc el dia.. com q ho veig malament.. la munto tibant de cintes.. per desmuntarla i deixar-ho per un altre dia.

Per acabar amb bon gust de boca farem el segon encadene del dia a Sestao o Baracaldo, un 6b plaquero dels que m'agraden a mi. Una molt bona via... per disfrutar-la de valent !!!

Despres cap al bar.. on trobem una curiosa escena on una parella foranea, estan decidint si agafen un entrepa de fuet.. sense saber que es.. i enmig de les birres.. en Raul s'inspira i ens explica les seves anecdotes tirant-se d'un pont en plan puenting per perdre la por a escalar... si va deixar l'esquena i un any de sequera.. pero el bou vol tornar-hi.. n'hi han que no n'aprenen jeje

El diumenge, ens n'anem a la vinya nova.. com el dia anterior la jornada torna a començar amb intencions viallargueres... pero s'acaben quedant en una molt bona jornada d'esportiva. Avui som colla: Barbara, Elena, Rebeca, Nayana, Alvaro, Juanjo, Marc, Martin, Uri, David i un servidor.

Despres d'esmorzar un fantastic brownie preparat per la Rebeca i la Elena.. (felicitats !! Rebe) comentem la jugada del dia.. i iepps !! corre un Vertex del mes per aqui... i que hi ha.. doncs la ressenya del Serrat del Corb, amb foto meva.. mola !!

De cares a escalada... com a bon carcamal que estic fet... em poso a un 6b (num.13) que surt desplomat, faig dos pasos, xapo i em rellisca la ma amb tanta mala sort que acabo pico terra. I el turmell esquerra a pendre pel sac... sort que l'Elena disposa de turmellera porsiaca, i podre seguir escalant tota la jornada.

Amb la cura d'humilitat, em poso al cinque del costat (num.12) a provar a veure que tal.. sembla que aguanta pero em fa mal, pupulo una estona per la zona d'escalada.. fins que un 6a+ (num.14) em pica l'ullet; aqui la pujo pero sense massa seguretat.. el turmell no m'inspira confiança. Una nova estona de descans.. i ara si q sembla que ha passat... motivat del tot.. m'en vaig a provar el 7a (num.7); pero com que el 6c (num.8) l'alliberen just en aquell moment em poso allí. La munto penjant-me a la primera xapa... i tibant de la segona, la torno a provar en top.. i no li veig massa color.. el pas de la segona a la tercera el veig complicadot... de totes maneres la via es queda muntada.. i la gent va passant per allí a motivar-se, a mi en aquells moments no em deia res i m'en vaig a mirar altres vies.

Em poso a un altre 6a+ (num.16) ... i em penjo de nou.. quin passet per arribar a la segona xapa !! Seguidament...li toca torn a la combinació via 19 fins al capdamunt.. be careful amb les roques !!!! que cauen a dojo!! Marxem d'aquesta zona... i provem l'estetic 6a de l'inici (num. 1) una molt bona via...

Quan ja donava per finalitzat el dia.. em creuo amb la Barbara tibant de valent al 6c... ho te bastant aprop.. motivat ja m'hi poso i encadeno, això si amb la corda per dalt... provo els passos un parell de cops.. pero no m'acabo de motivar per muntar-la per baix... llastima que ara me n'arrepenteixo.

Acabem el dia... amb clara a la vinya nova... un dia primaveral escalant de valent !!!

Ja tinc ganes de tornar-hi... tot i que potser diuen que nevara.. haurem de deixar les cordes a casa ???

I ara algun dia d'aquests.. haurem de fer resum de dies anteriors...

Ultims dies... comença l'esqui ??

2008-01-23T22:42:00.000+01:00

Ultimament he anat bastant atabalat... la feina apreta i un dedica el temps lliure a quedar amb la penya o fer activitats abans de posar-se a postejar. Pero be... intentaremposar-nos al dia.

Primer: el finde de reis, la meteo no convidava massa sortir... pluja a dojo el divendres i previsió incerta pel dissabte, pero de totes maneres vam treure ganes per anar a escalar a l'estartit amb en Josep Mª, la Neus, en Jesus i la Laura. Al arribar, tot estava bastant xop; de totes maneres vam trobar alguna via més seca on podiem fer alguna cosa... al final vam fer quatre tibades entre xerrada i xerrada. Total el matí va ser per mi dues vies, les de més a l'esquerra (vies 17 i 18).

Pero l'anecdota del dia va ser veure en Josep Mª com avançava per la via 18 a cop d'estreps, ganxos, friends i tascons. Donat que estava mig malalt i no tenia gaires forces, va decidir estrenar-se en tecniques d'artifo (això si.. en top-rope). Vam passar una bona estona veient la seva evolució per la via.

Aquest finde l'Albert i en Terri s'en van anar cap a Vallter a estrenar temporada d'esquis, a nosaltres ens en van entrar moooltes ganes... per tant... pel finde del 12-13 ens esperaven a la Cerdanya. El divendres pujem des de Barcelona... i a les 21h ens rep una nevada intensa a Puigcerdà !!! festival.. encara triunfarem i tot !!

Vam fer colla reduida: en Josep Mª, la Neus, l'Albert i jo, pel dissabte la opció escollida va ser Formigueres, concretament voliem pujar fins al capdamunt de les pistes, passar als estanys de camporells i depenent de les forces i tal.. pujar al Peric. Al final la cosa va quedar més light, vam pujar pel mig del bosc fins al capdamunt del primer telesilla... allí vam comprobar que la part superior de l'estació estava tancada... genial !!!, la muntanya per nosaltres. Al arribar a certa alçada vam esbrinar perque estava tancada.. el vendaval era imponent... pel que a mig coll un cop sobrepassada l'estació vam decidir fer retirada... i tornar a la cabanya de socors a fer un mos.

D'allí baixada aprofitant pistes tancades fins a la base del remuntador de Serre de Maury. FESTIVAL !!! quina neu.. increible pols total, amb base per no tocar terra.. completament per estrenar. Vam arribar flipant a la verda de baix on ens ajuntavem a la resta d'esquiadors de l'estació.

M'he currat un video rapid... i a lo facil..

Pero aqui no s'acaba el dia... com que la Neus no es talla un pel, al arribar a la base dels telecadires... va anar a demanar a veure si ens deixarien pujar un cop.. que ens haviem quedat amb ganes de mes. Increiblement li van dir que vale... que si erem nomes quatre cap problema !!! Haig d'apendre a tenir més morro.... que sempre funciona.

Total.. arribem a dalt del remuntador... i pells a sota per anar a buscar les pistes tancades on no podien arribar els pisteros de l'estació. Segon orgasme del dia... aquest cop el cansament ja es nota per tant l'estil decau bastant... pero bueno cap a casa a disfrutar. Per no ser menys i completar el dia.. un bon caldo aranés, i un entrecot per sopar !! Això si que es un bon tiberi !!!!!!

El diumenge ens en vam anar, per decisió errronia, cap a la Tossa Plana de Llès... total vam fer un dia de randoneé... ja que tot i que neu n'hi havia, faltava la base suficient com per esquiar amb garanties. Al final només vam arribar fins als estanys de l'Orri, donat que la baixada seria curta, ens vam entretenir a fer un ninot de neu... feia anys que no en feia cap... i s'ha de dir que el resultat va ser prou bo. I ens ho vam passar molt be... i així feiem treballar les pales, que estaven noves de trinka.

El resultat global del finde va ser molt satisfactori... i els esquis sense ratllar !!!! increible no m'ho esperava pas. Pero sembla ser que va ser un miratge.. ja que la cosa torna a estar malament, que hi farem....

El seguent tambe va ser d'esqui.. pero ja ho postejarem més tard.... que ja he posat prou rotllo.

Solius per acabar l'any

2008-01-01T15:51:00.000+01:00

El dissabte 29 amb l'Albert vam fer la última escalada del 2008, va consistir en una matinal d'esportiva a Solius, i haig de dir que vam aprofitar bastant el temps.

Com que el dia començava amb temperatures bastant baixes.. vam decidir anar a escalfar en algun cinque amb vistes al sol... després de mirar-ho una mica ens vam decidir per la zona de l'esperó. Allí ens vam enbrancar en la via Per on surt el sol, V+, es tracta d'una via força interessant i variada. Per desgracia bufava vent en la pitjor direcció de les possibles, i la nauseabunda pudor de l'abocador que hi ha per la zona ens va fer canviar rapid de zona.

Aquest cop.. seguiem demanant sol i arrecerat del vent que bufava... així que inspirats ens en vam anar al toxto del porc. Aqui ens posem a la via Basarda, 6c, es una via curta pero intensa.. i de moviments bastant guapos. Al primer pegue ens caiem al pas clau.. que noveiem clar com xapar l'últim parabolt abans de la reunió... al segon llastima d'entrar mal colocat per xapar l'últim i ens n'anem avall.. després si que surt.. així que el proxim dia li toca l'intent d'encadene que no ha de ser difícil. Com a últim només indicar que es una llastima la increible quantitat de magnesi que gasten alguns en preses bones... vaig trobar que alguns cantos magnesiats aquest era realment innecessari.

Passant l'estona per Basarda, 6c.

Acabada la via i vient que la seva veina estava desequipada.. ens n'anem cap a l'Agullola. Allí ens mirem les linies més atractives... i acabem a Doraemon's porn club, 6a+. Via curiosa.. amb una sortida un tant psicologica (que no difícil) del forat caracteristic. Llastima també de l'equipament de la reunió... basat en un sol parabolt amb anella... no es que inspiri molta confiança.

Seguim més a l'esquerra cap a l'Agullola en si.. i ens posem a AlertaL, 6a/6a+. Una via amb entrada més a la dreta del que marquen les ressenyes... cal indicar que el tram marcat de 6a+ ha augmentat la dificultat.. ja que em vaig endur un vuelo al arrancar-se una gran presa invertida a mitja via. De totes maneres es pot passar igualment... tot i que ara consta de passos més en tipus adherencia.

L'Albert per Doraemon's porn club.. i per AlertaL.

Acabada aquesta ens posem a Manufactures Sistema, 6b. Es una via durilla.. molt de tipus adherencia, on els cantos romos abunden... i les preses grans no estan gaire presents. El pas de sortida a la reunió se li resisteix a l'Albert... llastima perque ja tenia el 6b a vista al sac... (haig de dir que el pas en questió era bastant cabron..)

Acabada la via.. i ben contents de la jornada ens n'anem cap a casa... que ens esperen per dinar !!

Esperat retorn al Montplà

2007-12-30T12:20:00.001+01:00

El dia 26 va ser complicat trobar algu inspirat per escalar.. finalment el dia va servir per tibar una estona per Solius amb la Barbara, la Laia, en Juan i en Roman. El dia es va concentrar en fer alguns cinquens de la zona de l'Agulla Central, donat que la majoria eren principiants.

Per al dia 28 ja vaig poder convencer a l'Albert, i posats a que feia temps que no anavem al Montplà varem fer una matinal a la zona.

Ressenyes de la zona

La cinglera es força gran, llastima de la qualitat de la roca que no es cap maravella. Tot i que les vies intenten agafar el pany de paret més compacte, s'haurà d'anar especialment en compte a la caiguda de rocs (l'Albert va poder comprovar l'impacte que provoca al dit una minuscula pedra des de 20m, encara en queden rastres de sant a peu de via jeje).

Recordo que la part superior de les vies 7, 9 i 10 esta especialment delicada. A destacar la via 10 on després de tirar uns quants rocs, ens vam escaquejar a la reunió de la via 9, aquesta si que te uns ultims metres especialment trencats.

Per començar la jornada, ens vam colocar al bonic diedre de la via.11, facileta i ideal per escalfar. A destacar d'aquesta via que es bastant facil saltar-se algun parabolt... així que cal anar atent que a vegades en tenim algun a l'esquena (l'Albert que va sobrat s'en va saltar un, i jo que anava distret mirant l'aleje també).
.

L'Albert tibant a la via 9

Seguim amb la via.10, te una entrada comuna amb la via 9; molt guapos els primers metres sortida un tant desplomada amb molt bon canto. Després es separa i complica, vam fer primer la variant de la dreta (via10) fins a l'últim parabolt. Allí s'arriba a un tram bastant trencat on no vam ser capaços de tirar enlaire (faltaria netejar aquest tram final, apuntar portar martell el proxim dia!). Finalment abandonem cap a la reunió de la via9.

Cal dir que la R de la via 10 es més antiga que la resta d'equipament, i segurament la via pionera de la zona sortia de la base de la via 11 i arribava a aquesta reunió en un itinerari bastant clean (unicament es veu una xapa rovellada a l'inici).

La via.9 la muntem en top, te passos algo durillos i com que no ens en fiavem de la roca.. vam decidir fer-la agafats per dalt. Molt guapa... pero encara li falten repeticions... ja que alguna presa si que va baixar avall. De baixada vaig sanejar una presa increible.. i bastant grossa que es movia bastant.

Com que l'Albert tenia comptes pendents... ens en vam anar cap a la via.6, una via especialment bonica.. potser la millor de totes les que hem provat per la zona. Continuada... i amb la presa justa per disfrutar.

L'Albert tibant a la via 5. I vistes a Rocamaura

Ja posats ens coloquem a la seva veina.. la via.7, genial sortida a bloc.. i continuació similar a la seva veina pero sense tant d'encant. D'aquesta ens quedem amb el pas de sortida.. on es pot disfrutar de valent.

Posats que es fa tard.... marxem cap a casa que el dinar ens espera a taula. Posats a fer intentem trobar un itinerari més directe a la casa de les dunes... pero s'acaba convertint en encigalada, així que seguirem utilitzant la patejada de sempre.

p.d.: com es pot comprovar... la camara de fotos bona es va quedar a casa...
p.d.2: El grau de les vies es realment molt aproximat.

Amb cert retrás (II): Anaconda

2007-12-28T19:03:00.000+01:00

Pel diumenge.. la via escollida era Anaconda, a la Roca dels Arcs. Això si com que ens agrada cuidar-nos.. vam baixar a dormir i sopar com deu mana al refu d'Odena gentilesa de la Raquel.

Així que el dia seguent.. ens n'anem a buscar aquesta via equipada a base de burils i algun clau... i on cal reforçar una mica sobretot en alguns trams. Ens juguem a palletes els llargs.. i em toca el primer !! uole que be que ens ho passarem... tot i això imposa una mica de respecte.

Comencem provant en lliure fins que unes quantes relliscades (s'ha de dir que algun tram esta algo llimat), vam seguir tirant en mixte.. aqui el super friend del 4 ens va anar de nassos... entrava per tot arreu el cacharro aquell..

El seguent llarg per la Raquel.. un flanqueig a dretes que avança en diagonal per la paret. S'ha de dir que no era difícil pero si psicologicament dur.. ja que els alejes ens haurien fet fer un pendol dels bons... Aqui trobem un dels burils de la R esparrecats... i en Marc coneix a qui li va passar.

Seguim en diagonal amunt.. amb dos llargs no excessivament difícils... despre el L4 que te un passet a la sortida del sostre.. i algun aleje important per arribar a la R. I el llarg d'Ae... aquest imposa respecte.. pero no es deixa fer bastant be... i aquest ideal per a la fanatica de l'artifo on disfruta de valent. D'aqui dos llargs i a la feixa... des de la R del primer dels llargs sembla que es vegi la feixa... pero no l'és. Ho dic perque allí em van dir que com no m'havia arribat a la feixa.. i al final va resultar que vam grimpar fins alli i estavem a la falsa.. que de fet es pot sortir per allí... pero posats a fer es pot sortir per la feixa i la sortida caminant s'agraeix.

Be.... una jornada de les bones, tipicament vilanovina... i que ens va deixar molt bon gust de boca. Ja queden menys vies a la paret....

aps.. més info a:
http://rakclimb.blogspot.com/2007/12/desprs-de-laventura-de-dissabte-la.html